Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Quins són els tractaments farmacològics?

El tractament farmacològic de l'esclerosi múltiple

 

Multiple Sclerosis Society - 28/08/2013     Comentar
tratamiento esclerosis multiple

Després del diagnòstic, el pacient d'esclerosi múltiple s'ha d'enfrontar a la decisió d'usar o no fàrmacs modificadors de la malaltia. Hi ha la possibilitat que els medicaments no provoquin una millora dels símptomes, encara que s'han de tenir en compte perquè a dia d'avui és la millor eina per tal de frenar l'evolució de l'EM.

Abans de decantar-se per qualsevol tractament, el pacient ha de tenir en compte el seu estil de vida, els beneficis i riscos que aporten cada teràpia, així com també els efectes secundaris. El consell del neuròleg és fonamental, ja que cada cas és únic.

Tot i que actualment no existeix una cura definitiva per a l'EM, en els darrers mesos s'ha produït una millora significativa en el tractament i en la manera com es gestiona la malaltia a causa de l'aparició de fàrmacs que canvien la seva evolució.

Hi ha dos pilars fonamentals i complementaris en el tractament de l'esclerosi múltiple: el tractament farmacològic i el tractament rehabilitador. El tractament farmacològic pot classificar-se en funció de l'objectiu que es vulgui aconseguir. El tractament agut o dels brots té per objectiu disminuir els símptomes i la durada dels atacs clínics. El tractament modificador de la malaltia és un tractament crònic, a llarg termini, que té com a principal objectiu reduir la freqüència i la severitat dels brots. Finalment, el tractament simptomàtic és aquell que es dirigeix a millorar els símptomes derivats de la malaltia.

 

Tipus de tractament de l'esclerosi múltiple

 

Tractament agut o dels brots

Quan apareix un nou brot de la malaltia, és possible tractar-lo per disminuir-ne la durada i la intensitat dels símptomes. El tractament que s'empra és mitjançant els corticoides i la via d'administració més comuna és la intravenosa (introducció a l'organisme per la vena), encara que sovint es pot administrar també per via oral.

El fet de rebre o no tractament amb corticoides accelerarà la recuperació, però no modificarà la recuperació a llarg termini.

Que una persona es recuperi completament dels brots o que presenti alguna seqüela dependrà de l'organisme de cadascú.

És raó suficient per recordar que no s'ha de tractar tots els brots i que és en funció de la gravetat dels símptomes o de com d'incòmodes poden arribar a ser que s'ha d'individualitzar els tractaments.

Tractament crònic o modificador de la malaltia

Avui en dia encara no existeix cap tractament que aconsegueixi curar l'esclerosi múltiple, però cada vegada hi ha més fàrmacs per modificar el curs de la malaltia. L'objectiu principal d'aquests fàrmacs és el de reduir la freqüència i la severitat dels brots (atacs clínics).

Malgrat que actualment no hi hagi cap tractament que aconsegueixi curar l'esclerosi múltiple, hi ha més fàrmacs l'objectiu dels quals és modificar l'evolució de la malaltia, disminuir la severitat i la freqüència dels brots (atacs clínics). Aquests tractaments també disminueixen l'acumulació de lesions (àrees danyades) al cervell i a la medul·la espinal. Aquests medicaments són més eficaços com més aviat es comencin a prendre, després del diagnòstic definitiu i abans que la malaltia hagi causat danys significatius a l'organisme.

Fins el moment, l'Agència Europea del Medicament (EMA) ha aprovat nou medicaments modificadors per a casos d'EM remitent-recurrent d'abast molt extès. A la següent taula s'enumeren els fàrmacs:

Els fàrmacs de primera línia són aquells que s'administren com a tractament d'inici. Són coneguts com fàrmacs immunomoduladors (s'encarreguen de modular la resposta immunològica, però habitualment no la disminueixen). Tot i que la seva eficàcia és semblant, cadascun té petites particularitats. Per tant, el millor que es pot fer és seguir les recomanacions de metges especialistes. 

Els efectes secundaris que cal conèixer són els símptomes pseudogripals provocats pels fàrmacs que contenen interferó beta com a principi actiu. Aquests símptomes poden minimitzar-se amb tractament previ. Si es decideix iniciar el tractament amb interferó, el neuròleg ha de realitzar prèviament al pacient analítiques semestrals per controlar el fetge i les defenses. Els fàrmacs de primera línia són tots autoinjectats, el que pot derivar en reaccions en el punt d'aplicació (infeccions, blaus, enduriment i dolors) evitables si se segueix una bona tècnica d'injecció.

Els fàrmacs de segona línia s'administraran quan, tot i rebre un tractament diferent, se segueixen produïnt brots o signes d'activitat. Es tracta en la major part dels casos de fàrmacs inmunosupressors (redueixen les forces de l'organisme). Són fàrmacs realment eficacos els efectes secundaris dels quals poden ser importants. Aquests varien no només en funció del fàrmac sinó també de la persona que el pren. El neuròleg informarà amb detall dels principals efectes secundaris generals i dels que existeixen en cada cas en particular.

Altres fàrmacs aprovats per l'agència europea són l'azatioprina (Imurel ®) i la mitoxantrona. Són fàrmacs immunosupressors que s'utilitzaven amb relativa freqüència en el passat. Actualment, gràcies a l'aparició de noves alternatives, es troben en desús i només s'empren en situacions especials.

En els propers anys es preveu un canvi substancial en la gestió de l'EM remitent-recurrent. Recentment, la teriflunomida(Aubagio ®), un nou fàrmac oral d'administració diària, ha estat aprovat per l'agència reguladora de medicaments dels Estats Units (FDA) i es troba en fase de revisió a l'EMA (agència europea). Així mateix, un altre fàrmac oral (BG-12 oral o dimetilfumarat) es troba en procés de revisió en ambdues agències reguladores. I un anticòs monoclonal d'administració endovenosa anual (Alemtuzumab) es troba també en procés de revisió a l'EMA.

Tanmateix existeixen actualment molts assaigs clínics en marxa amb nous fàrmacs orals i nous anticossos monoclonals amb diferent forma d'administració, de manera que en els propers anys apareixeran nous tractaments d'esclerosi múltiple.

Malauradament, el tractament de l'EM primària progressiva és molt més limitat, i encara que s'han realitzat assaigs clínics, no hi ha de moment cap fàrmac modificador de la malaltia aprovat per tractar l'EM primària progressiva, però en canvi sí que n'existeixen per a la secundària progressiva: el Betaferon i el Rebif 44.

Tractament simptomàtic

A banda dels brots, poden aparèixer altres símptomes que resulten molt molestos. Els fàrmacs que tracten aquests símptomes s'engloben dins del terme "tractaments simptomàtics" i són igual d'importants que els modificadors de la malaltia, ja que milloren la qualitat de vida de les persones amb EM.

Els símptomes que poden aparèixer en el context de l'EM són molts i poden variar molt d'una persona a una altra, de manera que abordar-los tots en aquest apartat resultaria llarg i complex. Alguns d'aquests símptomes poden patir una millora amb el seguiment de mesures higièniques mentre que d'altres poden necessitar la intervenció de professionals (digestòleg, uròleg, neuropsicòleg o fisioterapeuta). En cas que apareguin nous símptomes, el millor és consultar amb el neuròleg que ens pot indicar si els símptomes es deuen o no a l'esclerosi múltiple i pot aconsellar-nos el millor tractament o la millor via per solucionar-los.

És qüestió d'analitzar cada tractament d'esclerosi múltiple per determinar el més convenient als diferents casos.

Fonts d'informació:

"Los fármacos que modifican la enfermedad". Federación Española para la Lucha contra la Esclerosis Múltiple.

"Fármacos inmunosupresores en la EM". MS in focus, edición 18, 2011.

"Tratamientos farmacológicos para los síntomas de la EM". MS in focus, edición 18, 2011.

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació