Activitats aeròbiques per millorar la forma física amb esclerosi múltiple: caminar i marxa nòrdica

Què ens aporta caminar? Caminar és una activitat física bàsica que molts metges recomanen per combatre el sedentarisme. No cal un equipament especial ni realitzar esforços extrems, i moltes persones ho fan diàriament, encara que sigui per anar a la feina o a comprar al supermercat. Anar a caminar és indicat per gairebé totes les persones que tenen una capacitat de marxa segura, independentment de l’ajut tècnic que necessitin o de la seva velocitat de marxa. És una activitat amb molt poques restriccions.

Durant un temps es va creure que l’exercici físic podia empitjorar certs símptomes de l’EM, però estudis recents indiquen que amb programes d’exercici ben dissenyats, les persones amb afectacions lleus o moderades poden augmentar la capacitat cardiorespiratòria, la força muscular i la mobilitat. És a dir, l’exercici físic aporta beneficis físics i psicològics i redueix el risc de trastorns secundaris.

Per contrastar aquestes dades, el setembre del 2015 l’Hospital de Dia Mas Sabater de Reus, de la Fundació Esclerosi Múltiple, va iniciar l’estudi “CaminEM” amb l’objectiu de determinar els beneficis de l’exercici físic aeròbic grupal realitzat a l’aire lliure en persones amb EM. En l’estudi hi participen 30 pacients, la meitat dels quals han començat a caminar dues vegades a la setmana durant uns 50 minuts per unes rutes programades durant tres mesos. Què ens aporta la marxa nòrdica? Les persones amb EM que vulguin mantenir-se en forma, que no tinguin cap preferència per un esport en concret i que tinguin les condicions adequades tenen l’opció de la marxa nòrdica. Però, què és la marxa nòrdica? A grans trets, la marxa nòrdica és la versió de l’esquí de fons sobre terra. Fa servir el mateix pas, empra dos bastons per caminar i la principal diferència és que es practica sense esquís i en un entorn sense neu, normalment per pistes de terra o camins de zones rurals. Els seus orígens es remunten als anys ’30, quan alguns esquiadors d’esquí de fons de Finlàndia van començar a practicar-la durant l’estiu com a mètode d’entrenament per mantenir-se en forma. Els pioners d’aquesta disciplina van ser els finlandesos Leena Jääskelainen i Tuomo Jantunen. La tècnica consisteix en caminar amb el peu completament pla i avançar canviant el punt de recolzament des del taló fins als dits del peu, propulsant-nos endavant amb un pas lleugerament més llarg que l’habitual. Al mateix temps, a cada pas es recolza el bastó de la mà contrària al terra per impulsar-nos i tenir més estabilitat.

El fet que la marxa nòrdica faci servir bastons és ideal per persones amb EM perquè, a banda de ser útils per mantenir l’equilibri, ajuden a millorar la postura i a tenir un pas més ràpid.

Els beneficis d’aquesta disciplina són múltiples: en primer lloc, permet exercitar braços i cames, i es treballen els abdominals, els músculs de l’esquena, de l’espatlla i de la part superior del pit. La seva pràctica és molt indicada per millorar la flexibilitat i la força, però també pot ser beneficiosa en aspectes concrets. Per exemple, pot ser útil per a persones que tenen espasticitat als peus, ja que aquest tipus de marxa actua sobre el taló d’Aquiles. Al mateix temps, se sap que el moviment repetitiu dels passos ajuda a la neuroplasticitat. Gaudeix de l’esport! Patir un dèficit neurològic ja no és una excusa per no fer esport. Estem d’acord que caminar o practicar marxa nòrdica és positiu per exercitar el cos, però també serveix per activar la ment, per respirar aire pur i per gaudir d’un dia de primavera o de tardor, entre camps florits o boscos de fulla caduca, acompanyat de familiars o amics. Si s’arriba a un grau d’expertesa elevat de marxa nòrdica, cal saber que hi ha diferents tècniques de pas. A la xarxa es poden trobar molt vídeos explicatius, però si no s’està segur de quina és la millor tècnica per a cada cas concret, es recomana consultar el metge, el fisioterapeuta o l’instructor especialitzat. Si es surt a caminar o es comença a practicar la marxa nòrdica cal tenir presents alguns aspectes:

• Anar a poc a poc i prendre’s un respir de tant en tant.
• No voler anar de pressa a l’hora de recuperar la forma física.
• No desanimar-se si es té alguna dificultat. Cal estar mentalment en forma.

Finalment, també es recomana estudiar amb antelació el recorregut que es vulgui fer, planificar les estones que hàgim de fer una parada, tenir els banys localitzats i portar diverses capes de roba per si es gira el mal temps. Només resta escollir el dia que ens vagi millor i gaudir d’una jornada d’esport a l’aire lliure. Accés als documents original: Enjoy a winter sport http://www.nationalmssociety.org Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/Resources-Support/Library-Education-Programs/You-CAN!/Enjoy-a-Winter-Sport