Trastorns del son i esclerosi múltiple

Els trastorns del son són comuns en la població general. No obstant això, destaca la prevalença d’aquests en les persones amb esclerosi múltiple (EM). Un 70% de les persones amb EM admeten patir-los. Aquestes alteracions inclouen la dificultat per agafar el son, quedar-se adormit en llocs inapropiats, presentar massa son o tenir conductes anormals durant aquest. A més, tenen efectes adversos sobre altres aspectes de la salut.

I és que el son intervé en la restauració del sistema nerviós central tot permetent-nos restablir funcions físiques i psicològiques.

En general, són les persones d’edat avançada i sexe femení les que pateixen més trastorns de son.

Cal ressaltar, en aquest sentit, que la quantitat de son necessària varia segons la persona i està genèticament determinat. En un adult, habitualment, sol ser d’entre 7-8 hores.

El trastorn de son més comú és l’insomni. Aquest es relaciona amb la fatiga, la somnolència, les alteracions a la memòria i atenció i canvis en l’estat d’ànim, entre altres. A més, impacta en la qualitat i l’esperança de vida de la persona que el pateix.

Les causes més freqüents d’insomni són factors fisiològics (existència de malalties) i psicològics o psiquiàtrics (ansietat, estrès, depressió…). L’estil de vida també té una influència sobre la qualitat del son. Per exemple, fumar s’associa amb més dificultats per iniciar i mantenir el son i amb més somnolència diürna.

Els trastorns del son en l’esclerosi múltiple

El son s’altera en moltes malalties neurològiques per diferents causes com:

1. L’aparició de lesions de les àrees que controlen el son.
2. L’aparició de símptomes propis de la malaltia, com el dolor, la disminució de la mobilitat o l’espasticitat.
3. Els efectes secundaris dels fàrmacs administrats per controlar alguns símptomes neurològics.

En el cas de l’EM, tal com s’ha avançat, el 70% de les persones presenta un o més trastorns del son. Un estudi realitzat el setembre del 2014, indica, a més, que el 52% triga més de mitja hora en adormir-se, l’11% pren algun fàrmac per dormir, el 38% presenta apnea obstructiva del son i el 32% té insomni de moderat a greu.

L’impacte de l’insomni o altres alteracions del son en les persones amb EM fa que cada cop sigui més important diagnosticar i tractar aquest símptoma, ja que patir un trastorn del son s’associa amb un major risc de fatiga.

En el tractament dels trastorns del son, les intervencions terapèutiques utilitzades podrien classificar-se en:

• Educació per a la salut.
• Mesures d’higiene del son: com establir horaris regulars, evitar prendre productes excitants o regular el nivell d’activitat abans d’anar a dormir.
• Intervencions psicològiques: com controlar l’estrès amb tècniques de relaxació.
• Intervencions farmacològiques.

En aquest sentit, cal destacar que l’enfocament terapèutic dels trastorns del son ha de ser integral, és a dir, s’han d’abordar totes aquelles condicions que contribueixen a la seva aparició. A més, en un principi, es contemplaran estratègies no farmacològiques. Només si aquestes no fossin suficients caldrà consultar el metge per valorar tractament farmacològic.

Autores:
Noemi Martinez Lerín, fisioterapeuta HD Mas Sabater
Cinta Zabay Neiro, Enfermera HD Mas Sabater

Bibliografia

1. Guía de práctica clínica Diagnóstico y tratamiento del insomnio en el adulto mayor Rev Med Inst Mex Seguro Soc 2014; 52 (1)

2. Palma et al .Sleep loss as risk factor for neurologic disorders: A review. Sleep Medicine, Vol. 14, Issue 3, p229–236 Published online: January 25, 2013

3. Brass SD et al, The underdiagnosis of sleep disorders in patients with multiple sclerosis. J Clin Sleep Med. 2014 Sep 15;10(9):1025-31.

4. Veauthier, et al. Fatigue in multiple sclerosis is closely related to sleep disorders: a polysomnographic cross-sectional study. Mult Scler, May 2011; vol. 17, 5: pp. 613-622.,

5. Ministerios de sanidad y politica social. Guía de Práctica Clínica para el Manejo de Pacientes con Insomnio en Atención Primaria. Madrid 2009.