Les relacions sexuals amb esclerosi múltiple

Els canvis en el desig sexual o en com ens relacionem sexualment poden tenir origen en el fet de tenir esclerosi múltiple, en els factors emocionals que se’n derivin, o en alguns factors completament aliens a la malaltia. Un dany nerviós al cervell o a la medul·la espinal pot afectar la funció sexual, tot i que la disfunció dels òrgans sexuals també pot ser conseqüència de la pèrdua d’autoestima, del sentiment de vergonya, d’incomoditat o de culpa, de la ira o el ressentiment… i d’altres factors com l’estrès, els fills o la menopausa.

Saber gestionar la situació no és fàcil, ja que conviure amb l’esclerosi múltiple acostuma a crear barreres emocionals i físiques entre la persona amb EM i la seva parella. Per afrontar els conflictes que se’n deriven, és vital afrontar l’acte sexual amb suport mutu.

S’han d’anar investigant les preferències de cadascú però, sobretot, perquè l’acte sexual sigui satisfactori i se superin els problemes físics derivats de l’EM, cal que tingueu una bona comunicació entre els dos membres de la parella.

Si bé no hi ha cap fórmula màgica, en cada cas es poden trobar aspectes que poden ajudar. Per exemple, si tens problemes per incrementar la libido, pot ser interessant que donis més importància als actes preliminars, com petons o carícies, i es pot continuar posant èmfasi en alguns exercicis sexuals concrets: la masturbació, les joguines sexuals, els massatges eròtics, el canvi de papers…

Amb temps i confiança, s’han d’anar investigant les preferències de cadascú i trobar què necessitem. Perquè l’acte sexual sigui satisfactori i se superin les dificultats físiques derivades de l’esclerosi múltiple, una bona comunicació entre els dos membres de la parella és clau.

Els problemes més comuns en les relacions sexuals amb esclerosi múltiple

Quan parlem de problemes físics relacionats amb la sexualitat més habituals en dones que conviuen amb EM, els dos més comuns són:

• Sequedat vaginal, que pot ser deguda a l’EM, la menopausa o com a efecte secundari d’alguns medicaments. La utilització de lubricants pot ajudar a superar aquest inconvenient.
• Menor capacitat per a l’orgasme, que es pot solucionar amb més estimulació prèvia. I és que, de fet, moltes dones opinen que els actes preliminars són la part més plaent de l’acte sexual: carícies, massatges, masturbació mútua o vibradors poden ajudar a assolir l’orgasme.

D’altra banda, els dos problemes principals problemes sexuals que tenen els homes són:

• Disfunció erèctil, tot i que no té per què tenir relació amb la malaltia. Altres possibles causes són la medicació o factors psicològics. Per solucionar aquest problema pots utilitzar pastilles que fomenten l’erecció, com la Viagra, o altres opcions com l’hormona prostaglandina o les bombes del buit. No cal dir que abans de prendre qualsevol substància cal que ho consultis prèviament amb el metge de capçalera.
• Manca d’ejaculació i/u orgasme (no són la mateixa cosa, ja que es pot tenir un orgasme sense ejaculació). Si les connexions entre la medul·la espinal i el cervell no estan intactes és gairebé impossible tenir una ejaculació o un orgasme. La fertilitat, però, no se’n veu ressentida: si tens un d’aquests problemes i vols tenir fills, et recomanem visitar una clínica de fertilitat.

Per solucionar aquest problema pots utilitzar pastilles que fomenten l’erecció, com la Viagra, però també hi ha altres opcions, entre les quals l’hormona prostaglandina o les bombes del buit.

Els símptomes de l’esclerosi múltiple i l’acte sexual

Si ets una persona amb esclerosi múltiple has de tenir en compte els teus símptomes a l’hora de realitzar l’acte sexual. A continuació s’indiquen alguns consells sobre com procedir segons cada símptoma:

• Fatiga. La fatiga pot afectar a la libido, per tant, cal que adoptis estratègies de conservació de l’energia, prioritzis tasques i equilibris l’activitat i el descans. Si estàs prenent amantadina o modafinil, pots notar una millora prenent-la abans de l’acte sexual, però també pots tenir dificultats de son si en prens durant la tarda. És convenient fer l’acte sexual quan es tingui més energia, programar descansos abans i després de l’acte i provar postures menys extenuants.

• Debilitat muscular. Si les postures rígides o que et provoquen dolor afecten les teves relacions sexuals, és preferible provar-ne de noves. D’altres solucions serien: col·locar una tovallola enrotllada a la zona inferior de l’espatlla o coixins per mantenir la posició o fer ús de mobiliari domèstic, com taules, cadires o el mateix llit. Si prefereixes solucions més imaginatives també existeixen suports, cordes o elements dissenyats específicament per a l’entorn sexual.

• Símptomes sensorials i dolor. De vegades un contacte lleu a qualsevol part del cos pot provocar incomoditat. Alguns medicaments com l’amitriptilina, la carbamezepina, la gabapentina o la fenitoina poden ajudar a alleujar aquests símptomes. Fer un mapatge corporal (tècnica d’autoexploració que serveix per saber quines parts del cos són més sensibles al tacte) també pot ser interessant per estar previngut. Mantenir relacions sexuals de cara pot ser una bona mesura per alertar la teva parella al més mínim senyal de dolor.

• Espasticitat. Per controlar els espasmes o rampes que es puguin tenir durant les relacions sexuals cal que prenguis la medicació amb antelació. En aquests casos també pots fer ús de massatges eròtics o provar postures més laxes.

• Problemes de bufeta o intestinals. La possibilitat que es produeixi un “accident” durant l’acte sexual, sobretot si la parella és nova, pot fer perdre les ganes de mantenir relacions sexuals. Però, per sort, hi ha formes de controlar aquests problemes: anar al lavabo (o posar-te el catèter) abans de cada relació sexual, prendre la medicació 30 minuts abans, buscar postures que no pressionin la bufeta, posar-te un condó per pèrdues lleus d’orina… I com sempre, una comunicació fluida també et pot ajudar a superar aquesta situació.

• Dificultats cognitives. Distreure’s durant l’acte sexual pot ser entès per la parella com falta d’interès, cosa que pot provocar malentesos. En aquests casos cal que posis més atenció en allò que estàs fent, no estiguis tens ni tinguis pressa. Pressionar-te per sentir excitació o tenir un orgasme pot ser contraproduent.

• Estat d’ànim. La depressió és més freqüent en les persones amb esclerosi múltiple, així com els canvis d’ànim. Cal saber reconèixer aquests símptomes, tant físics com emocionals, i parlar dels sentiments amb la parella. En cas que no tinguis ganes de realitzar un acte sexual cal saber dir “no”. Només parlant podràs saber què sent l’altre.

• Efectes secundaris de la medicació. El desig sexual, el rendiment al llit o la satisfacció durant l’acte poden veure’s alterats a causa de la medicació. Alguns antidepressius com la fluoxetina o la sertralina poden afectar la funció sexual i provocar problemes de libido, orgasme i ejaculació retardada o absent. Cal parlar amb el metge si creus que algun medicament està afectant el teu desig sexual.

Practicar sexe és un acte natural del qual no s’ha de tenir ni por ni vergonya si es pateixen alguns símptomes provocats per l’EM. Encara que se’ns faci estrany, consultar els teus dubtes sexuals als professionals sanitaris és la millor opció, ja que tant metges com infermeres estan acostumats a tractar aquest tipus de disfuncions.

En qualsevol cas, la comunicació és essencial; s’ha d’aprofundir en la intimitat i afrontar les pors conjuntament. I també s’han de procurar evitar les acusacions, les crítiques i les culpes. Cal tenir en compte que els símptomes de l’EM no tenen perquè ser els causants dels problemes sexuals d’una parella. Pren una mica de temps per resoldre els problemes o parla amb un terapeuta especialitzat. Aquestes poden ser una solució efectiva per tornar a gaudir d’un bon sexe.

Accés al document original:

Sexo, intimidad y relaciones https://www.esclerosismultipleeuskadi.org/ Disponible a:
https://www.esclerosismultipleeuskadi.org/sexo-intimidad-relaciones/