L’esclerosi múltiple al cinema i la televisió

El cinema i la televisió són una finestra per conèixer altres vides i realitats. Les produccions audiovisuals sovint han reflectit vides i realitats complexes i ha creat personatges amb malalties cròniques. L’esclerosi múltiple no n’és cap excepció.

La manca de coneixement sobre l’EM fa que les pel·lícules, els programes de televisió i altres mitjans exerceixin un paper educatiu rellevant. En les històries que s’hi relaten, es pot veure com l’esclerosi múltiple afecta al sistema nerviós i els símptomes més freqüents, des d’entumiments lleus fins a dolor crònic, fatiga aclaparadora i dificultats per caminar.

Tot i això, és important recordar que els personatges de ficció representen casos específics, però que l’EM pot afectar d’una manera diferent a cada persona. Aquests són alguns exemples de pel·lícules, sèries o documentals on l’esclerosi múltiple està representada.

Dani Rovira ha portat al cinema una història basada en fets reals. A la pel·lícula “100 metros”, Rovira interpreta a Ramón Arroyo, un atleta que va participar en un triatló després de ser diagnosticat d’esclerosi múltiple.

Un altre exemple de personatges amb esclerosi múltiple interpretats a la pantalla gran basada en històries reals és el de la pel·lícula “Hilary i Jackie”, on Emily Watson encarna la violoncel·lista Jacqueline du Pré. Està basada en la biografia de Jackeline escrita per la seva germana Hilary.

Altres personatges amb esclerosi múltiple a la pantalla són completament ficticis, com el president dels Estats Units Josiah “Jed” Bartlett, interpretat per Martin Sheen a la sèrie televisiva “The West Wing”. La malaltia arriba a ser un tema central en la història del personatge durant alguns capítols.

Altres vegades la interpretació ha coincidit amb la realitat. Així, a la sèrie mèdica “Chicago Hope”, l’actor Richard Pryor, diagnosticat d’esclerosi múltiple, va interpretar a un pacient a l’hospital.

Casos reals

Les produccions que capten històries de testimonis reals fan que l’espectador se n’adoni encara de manera més profunda de l’experiència de viure amb una persona amb EM. És el cas del documental guanyador d’un Premi Emmy “When I walk” de Jason DaSilva. DaSilva té EM primària progressiva, una etapa de l’esclerosi múltiple que es caracteritza per l’aparició gradual dels símptomes que condueix a una discapacitat progressivament major.

El documental “Swim Lessons” de Nick Irons, conegut per nedar milers de quilòmetres per recaptar fons per a la investigació de l’EM, mostra que quan la malaltia afecta un parent proper (en el cas de Nick Irons, el seu pare) també afecta tota la família. I en el reality show de ball “Dancing With the Stars”, Jack Osbourne participava, just un any després de ser diagnosticat d’EM.

Tots aquests exemples de personatges amb EM no només mostren la malaltia, sinó també com és conviure amb ella.

Referència

The Role of Multiple Sclerosis in the Movies and on TV. Everyday HealthDisponible a: https://web.archive.org/web/20200815024908/https://www.everydayhealth.com/multiple-sclerosis/living-with/multiple-sclerosis-movies-tv/