Idioma:CA ES

Cuidadors

Estratègies per combatre la síndrome del cuidador cremat

 

04/07/2017     Comentar
cuidador esclerosis múltiple

Adaptar-se emocional i psicològicament a l’esclerosi múltiple sol ser complicat a causa de l’absència de cura, la diversitat de símptomes i la incertesa dels futurs efectes de la malaltia sobre les capacitats físiques i cognitives.

Diversos estudis han provat la relació entre l’esclerosi múltiple (EM), l’ansietat i la depressió. Els símptomes de l’ansietat com les crisis de pànic, la por als espais oberts o tancats i els de la depressió, com la tristesa, la sensació de desesperança i el son excessiu se sumen als símptomes propis de la malaltia que afecten a la qualitat de vida de les persones amb EM. Però aquests no són exclusivitat seva, ja que les persones que els envolten també poden patir l’impacte psicològic de la malaltia.

L’entorn familiar és realment important per a la persona afectada d’esclerosi múltiple, ja que suposa una ajuda pràctica en el dia a dia i un suport emocional en el transcurs de la malaltia. Moltes vegades, el familiar que dedica temps i energia a cuidar de la persona afectada d’EM acaba per transformar-se en un cuidador informal. S’ha descobert que qui assumeix aquest nou rol també presenta símptomes d’ansietat i depressió associats al grau de simptomatologia de l’EM, a la sobrecàrrega emocional davant el diagnòstic i al curs de la malaltia. Símptomes com l’aïllament social, els canvis d’humor, la inestabilitat emocional, l’insomni o la fatiga s’associen a la síndrome burn-out o cremat del cuidador informal. El desgast emocional i físic fa necessari prendre mesures contra aquesta síndrome. Aquestes són algunes d’elles:

  • No oblidar la pròpia identitat. Encara que un li dediqui temps i energia a cuidar la persona afectada d’esclerosi múltiple, és necessari que no oblidi la seva pròpia vida. Atendre els assumptes propis (treball, amics, parella, fills) permet preservar la identitat. És fonamental intentar buscar un equilibri entre la vida i el rol de cuidador.
  • No oblidar cuidar-se d’un mateix. Les persones que assumeixen les tasques de cuidador no han de descuidar la seva salut i el seu benestar.
  • Realitzar diàriament exercicis de relaxació. Per tal de pal·liar símptomes d’ansietat, es recomana aprendre exercicis de relaxació per fer-los cada dia.
  • Realitzar activitats per plaer. L’oci ha de ser una part fonamental de la vida d’una persona. Descobrir nous hobbies i practicar aquells de sempre és una manera ideal de trencar amb la monotonia, oblidar les preocupacions i enriquir-se personalment.
  • Aprendre a posar límits. Saber dir “no” és una part essencial de l’aprenentatge de qualsevol cuidador.
  • Demanar ajuda quan es consideri necessari. Creure que un pot amb tot és un gran error. Demanar ajuda no és una senyal de debilitat, sinó d’intel·ligència. Quan les responsabilitats són inassumibles per a una sola persona, familiars, amics o professionals poden donar un cop de mà per evitar que la situació es desbordi.
  • Ser conscient de les pròpies emocions. No només són importants les emocions dels altres, també les pròpies. Un ha d’aprendre a coneixer-se a si mateix i a ser conscient d’allò que li passa.
  • Parlar sobre els propis sentiments amb familiars o amics. La comunicació permet entendre millor el que un sent o pateix, a la vegada que es treu de sobre aquesta càrrega.
  • Fomentar les relacions socials. No s’ha de descuidar l’àmbit social, ja que ajuda a combatre l’aïllament.
Revisat per: Sara Navarro Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (colegiada nº 23.565)

3 comentaris

  1. mercè, a les 21.07.2017
    Sí, és veritat. Tots els símptomes són aquests. Sóc cuidadora des de fa més de 35 anys d'un afectat d'esclerosi multiple. Arriba un moment, sense adonar-te'n, que ja no saps pensar en tu. Necessites ajuda, però no es tant fàcil, ja no saps com fer-ho.
  2. Alejandra, a les 26.08.2017
    A veces el seguir todos estos puntos me hacen sentir como una persona mal agradecida
  3. silvia, a les 20.04.2020
    Pues siguelos al pie de la letra, siempre que puedas... pero una cosa es querer, y otra poder. Por que esta muy bien eso de pedir ayuda... y cuando la pides y NADIE te la da? Y cuando sin quererlo, ni desearlo, ni pedirlo te ves convertida en el esclavo de tu enferm@, por que los otros se lavan las manos? Entonces que haces? Y si la administracion se lava las manos como todo el resto?

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació