Petita guia per sol·licitar ajuts a les entitats públiques per l’esclerosi múltiple
El catàleg de serveis i prestacions de les administracions públiques és ampli i pot procedir de l’àmbit estatal, l’autonòmic o, fins i tot, del municipal. En qualsevol cas, les persones amb esclerosi múltiple estan emparades per la llei si perden algunes de les funcions anatòmiques i poden procedir a la sol·licitud d’ajudes econòmiques públiques. Les prestacions són especialment necessàries si s’arriba a un punt en què la malaltia impedeix a la persona continuar exercint la seva professió.
D’entrada, cal tenir en compte que l’entitat a la qual s’ha de recórrer canvia segons la comunitat autònoma en què es resideix. Això és a causa de l’ordenació jurídica vigent. Alguns governs autonòmics tenen transferides les competències sobre ajudes socials, mentre que en altres comunitats aquestes depenen directament del govern central. Per saber a quin organisme cal adreçar-se, s’ha de consultar el mapa d’òrgans gestors dels serveis socials.
A continuació, és important planificar quin és el tipus d’ajuda que s’adapta millor a les necessitats de la persona amb esclerosi múltiple. L’administració ofereix un ventall ampli de possibilitats. Cal considerar tant la gravetat del seu estat com en quina mesura la malaltia li impedeix desenvolupar la seva professió.
Els ajuts més recurrents per a les persones amb esclerosi múltiple són les prestacions per incapacitat. Pot ser temporal, si l’impedeix desenvolupar la nostra feina durant un temps determinat; permanent, si l’impedeix desenvolupar la nostra feina de forma regular o, fins i tot, absoluta, si l’impedeix exercir qualsevol tipus de treball.
En algun cas, la persona pot acollir-se a les lesions permanents no invalidants, si ha patit algun símptoma que les ha provocat, tot i que això no suposi el desenvolupament de la seva activitat professional amb total normalitat: per exemple, un dany irreparable al nervi òptic.
També cal esmentar les ajudes previstes en la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Més coneguda com la “llei de la dependència“, tot i que es tracta d’un text que encara s’està desplegant. En aquest cas, les ajudes es reserven a persones que corren el risc de perdre l’autonomia personal i se centren en el fet que la qualitat de vida es pugui mantenir malgrat tot.
Després de demanar els ajuts que corresponguin, existeix un procés burocràtic complicat perquè l’òrgan competent les resolgui. Junt amb la sol·licitud, s’ha d’adjuntar tota la documentació disponible per a l’avaluació del diagnòstic. En la majoria de casos, serà necessari l’examen d’un metge de la Seguretat Social. S’ha de tenir en compte que existeix la possibilitat de recórrer aquesta decisió si, per exemple, la sol·licitud és desestimada.
Fonts d’informació:
Órganos Gestores: Comunidades Autónomas y Direcciones Territoriales del Imserso. Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso). [accés 21 de novembre de 2012]. Disponible a: http://www.dependencia.imserso.es/dependencia_01/saad/ccaa_dt_imserso/index.htm
Prestaciones / Pensiones de Trabajadores. Seguridad Social. [accés 21 de novembre de 2012]. Disponible a: http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/PrestacionesPension10935/index.htm
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!