Idioma:CA ES

Factors de risc

Tatuatges i esclerosi múltiple: hi ha relació?

 

20/02/2020     Comentar
esclerosis múltiple

Els tatuatges podrien estar relacionats amb certes malalties autoinmunes com l'esclerosi múltiple, segons un estudi de la revista Scientífics Reports. Certs components de les tintes poden quedar-se acumulats als ganglis limfàtics, alterant les proteïnes de les membranes cel·lulars.

La pràctica del tatuatge és un costum de fa milers d’anys; l’any 1991 es va trobar congelat un caçador de l’època neolítica d’ aproximadament 5300 anys, l’Ötzy, que portava l’esquena i els genolls tatuats. Més endavant, s’ha practicat al llarg dels diferents temps i cultures: en l’edat mitjana pels cavallers creuats, per diferenciar-los d’altres cadàvers, tot i que estava prohibit per a la resta de persones en occident per l’Església catòlica; a la Polinèsia, on més tradició existeix, és un símbol de jerarquia i respecte per la comunitat; a Egipte, les dones es tatuaven perquè el tatuatge tenia una funció màgica i protectora. I així ha estat al llarg dels segles fins l’actualitat.

Tot i tractar-se d’una pràctica tan antiga i habitual... pot tenir conseqüències per la salut exposar el nostre cos a l’art dels tatuatges? Les tintes que s’injecten per crear dibuixos, frases o inicials carismàtiques són inòqües? Què passa amb aquestes partícules que composen els colors? Reacciona el nostre cos davant d’aquests agents? Existeixen diferents tipus de tintes? Quines són millors per la salut?

La tinta d’un tatuatge és un intrús, el nostre cos no la reconeix, i hi reacciona activant el sistema immunitari amb la finalitat de protegir-nos i defensar-nos d’agents no identificats. Aquest mecanisme és un fet, el que realment és una incògnita són les possibles complicacions per la salut. Els diferents tipus de tintes es poden dividir en dos, segons el seu origen:

  • Tintes vegetals: s’obtenen de forma natural, els seus pigments són orgànics, per tant es de suposar que no ens provocarien problemes en la pell tipus al·lèrgia o similars. Per contra els seus colors no son tan vius i es decolora més ràpidament que les acríliques.
  • Acríliques: són sintètiques, creades a base de metalls que poden provocar problemes a la nostra pell, no es decoloren amb tanta facilitat, els colors són més vius i inclús donen un altre toc al dibuixos en la pell.

La tinta d’un tatuatge és un intrús, el nostre cos no la reconeix, i hi reacciona activant el sistema immunitari amb la finalitat de protegir-nos i defensar-nos d’agents no identificats.

 

Riscos i inconvenients mèdics relacionats amb els tatuatges

L’experiència i els estudis realitzats fins l’actualitat, descriuen els riscos coneguts dels tatuatges: infeccions cutànies de la zona tatuada o fins i tot complicacions com les infeccions sistèmiques (bacterianes, víriques, hepatitis B o C, SIDA, Tètanus...), inflamació, reaccions al·lèrgiques i en el pitjor dels casos el desenvolupament del càncer de pell. Però no s’acaben aquí els “contres mèdics”:

  • Han de passar de 4 a 12 mesos per ser donant de sang: així es garanteix que la persona no s’hagi infectat durant el procés de creació del tatuatge.
  • Les persones immunodeprimides o amb tractaments immunosupressors no s’haurien de tatuar, ni els trasplantats o els pacients amb leucèmia: son persones amb depressió del sistema immunològic, en conseqüència augmenten les probabilitats de contraure infeccions.
  • S’han d’evitar zones amb pigues: si en algun moment és necessari fer un estudi d’aquesta piga, seria quasi impossible detectar un càncer de pell.
  • Les persones al·lèrgiques s’han d’informar acuradament. El color vermell és conflictiu, porta en la seva composició una elevada quantitat de metalls (ric en mercuri). Això provocarà un retràs en la cicatrització i en la curació, per tant s’intensifica la probabilitat de reaccions al·lèrgiques cutànies agudes i/o cròniques, a més del risc d’infecció.
  • Si es necessita una ressonància magnètica, la zona tatuada pot patir ardor i inflamació, sempre que s’hagin utilitzat tintes riques en metalls pesants. Si el tatuatge és extens esta desaconsellat realitzar la prova exploratòria.
  • Cal tenir en compte que es desaconsella aplicar electrocirugia sobre la zona tatuada, atès que el metall és un gran conductor i podria provocar una cremada considerable.
  • No tatuar-se a la zona lumbar, en especial, els anestesistes no administren anestèsia epidural pel risc d’entrada per arrossegament de les partícules de plom o metalls pesats a l’espai epidural.
  • Cal recordar que, per qüestions estètiques, les dones que decideixen tatuar-se en la en la zona abdominal han de tenir en compte que en el moment del part augmentarà la probabilitat de la formació d’estries i en conseqüència una distorsió del dibuix.

 

Els components tòxics de les tintes són pigments orgànics i impureses, el níquel, el crom, el manganès o el cobalt, el pigment blanc format per diòxid de titani (retràs de la cicatrització, inflama la pell i provoca prurit), el vermell format per derivats del mercuri (reaccions al·lèrgiques) i el negre que es composa per hidrocarburs aromàtics policíclics (produeix càncer). En definitiva, són productes potencialment cancerígens.

 

Els tatuatges i les malalties autoinmunes

En l’actualitat, la revista Scientific Reports ha publicat que hi podria haver una relació entre els tatuatges i les malalties autoimmunes. Explica que els pigments orgànics utilitzats queden retinguts en el teixit cutani però, a més, les partícules més petites poden ser transportades per cèl·lules immunitàries fins als ganglis limfàtics, on s’acumulen, els tenyeixen amb els mateixos colors que s’incrusten a la pell i augmenten de manera crònica. Aquesta acumulació de la tinta en els ganglis pot dificultar o interferir en el diagnòstic d’un càncer.

Els pigments orgànics utilitzats queden retinguts en el teixit cutani però, a més, les partícules més petites poden ser transportades per cèl·lules immunitàries fins als ganglis limfàtics, on s’acumulen

Cal dir que els efectes d’esborrar un tatuatge empitjoren la situació, atès que el làser utilitzat esmicola les partícules grans en fragments més petits i, per tant, aquests podran viatjar pel cos i acumular-se també en els ganglis. Així doncs, amb poca evidència científica encara per manca d’estudis i, potser de manera arriscada, es pot concloure que, si una exposició continuada a aquests compostos pot fer que s’acumulin partícules tòxiques en els ganglis del sistema immune i alterar les proteïnes de les membranes cel·lulars, provocant l’aparició de malalties cròniques i autoimmunes (com per exemple l’esclerosi múltiple), els tatuatges es podrien considerar un potencial factor de risc ambiental per desenvolupar malalties cròniques?

 

Autora: Sílvia Peralta, enfermera. Número col·legiada 3364.

 

Referències

El Mundo (2017). La tinta de los tatuajes afecta al sistema inmune.

Scientific Reports (2017). Synchrotron-based ν-XRF mapping and μ-FTIR microscopy enable to look into the fate and effects of tattoo pigments in human skin. 

Academia Española de Dermatología y Venereología (2017). Tatuajes y evidencia científica sobre su efecto en la salud. 

Bundesinstitut für Risikobewertung 

Redacción Médica (2017). Los especialistas demandan a Europa que regule las tintas de los tatuajes.

Redacción Médica (2017). La tinta acumulada en los ganglios genera falsas alarmas de melanoma.

European Synchrotron Radiation Facility (ESRF) 

The Lancet (2016). A medical-toxicological view of tattooing. 

  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació