La relació entre la foscor i l’esclerosi múltiple

L’estudi va iniciar-se fa cinc anys per l’interès que existia entre la comunitat científica en determinar quin paper juguen els factors ambientals en l’EM. Segons dades estadístiques recollides arreu del món, els brots d’esclerosi múltiple es produeixen amb més freqüència durant la primavera i l’estiu que no pas durant la tardor i l’hivern. Per esbrinar-ne els motius, un grup de científics del Centro para la Investigación de Enfermedades Neurológicas (CIEN) de la Fundación Fleni, d’Argentina, amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat de Harvard i de l’Instituto de Biología y Medicina Experimental (Ibyme), van dur a terme un estudi sobre el tema. Al llarg de la investigació es van anar descartant diversos factors, entre els quals l’energia solar: precisament l’exposició al sol provoca un augment de vitamina D –en principi beneficiosa per a l’EM– i, per tant, era contradictori amb les dades que indiquen una disminució de brots durant les èpoques de l’any amb menor radiació. Finalment, els investigadors van detectar que el factor responsable d’aquesta disminució era la foscor.

Segons el doctor Jorge Correale, cap del servei de Neuroimmunologia de la Fundación Fleni, els dies més curts i amb menys llum solar estimulen la secreció de melatonina, una hormona que es produeix a la glàndula pineal durant la nit.

Es va descobrir que aquesta hormona pot bloquejar el desenvolupament d’unes cèl·lules conegudes com Th17, en gran part responsables del dany cerebral. A banda d’això, la melatonina també promou la generació de cèl·lules reguladores o Tr1, que redueixen la resposta immune i bloquegen el dany cerebral. L’estudi, al qual van participar 139 pacients argentins amb EM, ha estat publicat recentment a la revista Cell amb el nom de “La melatonina en l’estacionalitat dels brots d’esclerosi múltiple”. Segons els investigadors, la melatonina (o altres hormones anàlogues) pot ser efectiva en el tractament de l’EM i d’altres malalties autoimmunitàries com l’artritis reumatoide o el lupus. Malgrat tot, Correale va advertir als pacients d’EM que no és recomanable començar a prendre melatonina (de fet, està contraindicat); abans cal realitzar estudis clínics per descobrir quines són les dosis òptimes en cada cas i quins són els possibles efectes secundaris. Per dur a terme aquesta segona fase de la investigació també caldrà buscar més finançament, va recalcar.