Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Teràpies en desenvolupament

Les línies de recerca essencials en l’esclerosi múltiple

 

16/03/2018     Comentar
investigacion esclerosis multiple

Les línies de recerca se centren en els diferents aspectes de la patologia per trobar respostes en relació al desenvolupament i evolució de la malaltia i millorar el tractament de l’esclerosis múltiple.

En les últimes dècades ha augmentat la comprensió respecte l’esclerosi múltiple (EM) i es disposa d’una visió més complexa i precisa de la malaltia. Es coneix, per exemple, la diversitat de mecanismes immunològics que afecten l'EM i l’impacte que tenen en la substància blanca i grisa del cervell i de la medul·la.

Tanmateix, malgrat els avenços en el coneixement de la malaltia, existeixen moltes preguntes que cal respondre quant a la patologia i l’evolució de la malaltia que ens permetin millorar el seu diagnòstic i tractament.

Per acomplir-ho, la recerca en EM segueix actualment diverses línies que pretenen donar resposta, sent prioritari entendre què condueix a la lesió del sistema nerviós central (SNC) i entendre el comportament de la EM segons diversos factors, com ara la disfunció del sistema immunitari i del SNC, i la seva relació amb els factors ambientals, el gènere i el perfil genèric.

Les distintes línies de recerca es focalitzen en els següents aspectes de l’EM:

La deficiència de mielina

Degut a la dificultat per examinar el teixit afectat per l’EM en les primeres fases de la malaltia, no s’ha aclarit si es tracta d’un defecte primari de la mielina o dels seus precursors en el SNC (seguit d’una disfuncionalitat en el sistema immunitari) el que deriva en esclerosis múltiple.

Existeix una branca de recerca en auge que pretén determinar la naturalesa de l'alteració en la mielina, la seva estructura i les seves característiques funcionals en l’esclerosis múltiple. De moment, els estudis suggereixen que la mielina dels pacients amb EM podria ser menys madura en comparació amb la de les persones sense EM, i que aquesta falta de maduresa del teixit podria suposar un major risc de susceptibilitat per a desenvolupar la malaltia.

Paral·lelament s’ha estudiat l’estructura de proteïnes que formen la mielina, i com els canvis sobre l’estructura podrien interactuar de manera anòmala amb les cèl·lules del sistema immune en els pacients amb EM. Altres estudis investiguen com l'alteració en les cèl·lules del SNC que generen la mielina (oligodendròcits) podrien tenir un rol en la creació d’una resposta immune en l’EM.

La producció i regeneració de la mielina és limitada en l’EM. Diversos estudis mostren que això pot estar relacionat amb un dèficit de comunicació entre els axons danyats i els oligodendròcits, i defectes en les cèl·lules precursores dels oligodendròcits. A més, s’ha estudiat l’impacte que el procés inflamatori en l'EM podria tenir sobre la funció de reparació de la mielina.

El dany axonal i la mort neuronal en l'EM

Entendre el funcionament de les neurones després del dany axonal és clau per a trobar noves estratègies davant el sistema nerviós danyat. Els processos moleculars que condueixen a la mort de les neurones examinades fins ara inclouen la disfunció intrínseca de la mielina i el procés de desmielinització, la inflamació i la alteració en la funció mitocondrial.

La disfunció del sistema immunitari

Se sap que diversos tipus de cèl·lules mare del sistema immune participen en el procés inflamatori en l'EM, sent els limfòcits les principals cèl·lules implicades. Estudis recents se centren en el paper que juguen els limfòcits T reguladors (Tregs) en l’EM. Aquests són un tipus de limfòcits que actuen suprimint l’activitat del sistema immunitari.

Tot i que no s’han determinat causes concloents, els resultats dels estudis realitzats en germans bessons suggereixen que existeix un component genètic en el desenvolupament de l’EM, mentre que els estudis basats en el genoma complet han relacionat certs perfils genètics amb una major susceptibilitat per a patir EM. Entre els factors externs o ambientals, s’ha suggerit la carència de vitamina D, el tabaquisme, la falta d’exposició al sol o causes virals, com la infecció pel virus Epstein-Barr. Cap d’aquests resultats és tanmateix concloent, i es requereix continuar investigant per a respondre a les preguntes existents entorn a l’EM amb la finalitat d’optimitzar el diagnòstic i els tractaments.

 

Accés al document original: Research Trends, Multiple Sclerosis, Abril 2017 [último acceso: 2 de marzo de 2018]. Disponible en: https://multiplesclerosis.net/research/

Revisat per: Patricia Mulero Col·legi de Metges de Catalunya (colegiada nº51.938)
  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació