Vacunes i esclerosi múltiple: se’n pot desenvolupar una?

Des del seu descobriment el 1796, les vacunes han evitat a milions de persones patir malalties com ara la verola i la pòlio. Mentre que moltes d’aquestes malalties estan produïdes per la invasió d’un microorganisme, l’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune; és a dir, una malaltia causada pel propi sistema immunitari. Per això, la majoria dels tractaments desenvolupats en els últims anys s’han centrat en suprimir o alterar el sistema immune. En aquest context, el desenvolupament de fàrmacs modificadors de la malaltia ha suposat, a més d’un gran avenç, una nova línia de recerca que podria ser clau per a frenar la malaltia.

Sistema immunitari en l’esclerosi múltiple

En el desenvolupament de l’EM juga un paper crucial l’alteració del funcionament dels limfòcits. Hi ha diversos subtipus implicats: els limfòcits Natural Killer, la funció dels quals és detectar i destruir cèl·lules infectades o cèl·lules tumorals, els limfòcits T col·laboradors, que segreguen molècules necessàries per a activar la resta de les cèl·lules del sistema immune, i els limfòcits T reguladors, que tenen un paper d’atenuació de la resposta immune.
Així, en l’esclerosi múltiple, els limfòcits T activadors de la resposta immune (Natural Killer i limfòcits T col·laboradors) se sobre-activen, mentre que els limfòcits T reguladors disminueixen. Així, té lloc una sobre-activació immunitària que finalment acaba conduint a la destrucció de la mielina (desmielinització) del sistema nerviós central, causant la malaltia.

Línies de recerca en el desenvolupament de vacunes

L’objectiu seria desenvolupar una vacuna que inactivi els limfòcits T activadors de la resposta immune (Natural Killer i limfòcits T col·laboradors) i augmenti els nivells dels limfòcits T reguladors de la resposta davant la mielina.
En un estudi publicat en la revista Neurology, es va observar que pacients amb un primer episodi desmielinitzant del sistema nerviós central, anomenat síndrome clínic aïllat¹ (CIS, per les seves sigles en anglès) i que rebien la vacuna contra el bacil BCG (tuberculosis) mostraven significativament menys risc de desenvolupar EM. Segons aquest estudi, amb l’administració de la vacuna es produïa una estimulació de la producció d’una proteïna anomenada TNF (factor de necrosis tumoral) que elimina els limfòcits T disfuncionants. Aquesta línia de recerca encara es troba en les etapes inicials de desenvolupament.

Extracció i modificació dels limfòcits T activadors

Una altra de les línies de recerca consisteix en el desenvolupament d’una vacuna a partir de l’extracció i modificació (mitjançant irradiació) dels limfòcits T activadors del pacient, per tornar a ser administrat al pacient. L’objectiu d’aquest procediment és que els limfòcits siguin reconeguts com extrínsecs a l’organisme i eliminats pel sistema immune de la mateixa manera com succeeix en les infeccions, immunitzant així el pacient. En un estudi dut a terme amb aquesta metodologia es va observar una reducció del nombre de brots d’un 90% gràcies a la vacuna, tot i que la mostra de l’estudi va ser petita, de manera que els resultats han de validar-se en nous estudis amb un major nombre de pacients.
Una altra línia de recerca estudiada consisteix en injectar als pacients algunes de les molècules que es troben en la superfície dels limfòcits T disfuncionants (concretament, pèptids que es troben a la superfície cel·lular i actuen com a receptors) que per se són inofensius,  per estimular la producció de limfòcits T reguladors que contra-resten la sobre-activació dels limfòcits T activadors.

Extracció de cèl·lules dentrítiques

L’última de les línies de recerca es basa en el mecanisme d’acció que s’està desenvolupant en teràpia oncològica. Els tumors malignes són resistents a l’acció del sistema immune; per aquest motiu, la recerca en oncologia està desenvolupant línies de recerca amb la finalitat d’activar el sistema immune perquè reconegui les cèl·lules tumorals i les elimini. S’estan desenvolupant teràpies que consisteixen en extreure del pacient oncològic cèl·lules dendrítiques, que són unes altres cèl·lules que formen part del sistema immune, a les que se’ls introdueixen proteïnes del tumor. Les cèl·lules dendrítiques marcades es re-introdueixen en el pacient, afavorint la generació de limfòcits T més eficients en la detecció de les cèl·lules tumorals.
Així, en EM, els investigadors també estan treballant en el desenvolupament d’una vacuna amb cèl·lules dendrítiques modificades amb pèptids per estimular la producció de limfòcits T reguladors, que contra-resten l’activitat dels limfòcits T disfuncionants.
Malgrat que el desenvolupament d’aquestes vacunes es trobi encara en la seva fase més inicial, ampliar les línies de recerca de nous tractaments per lluitar contra l’EM és positiu. Quan es van desenvolupar les primeres vacunes, imaginar que la verola desapareixeria gràcies a aquest avenç era un somni. El desenvolupament d’una vacuna contra l’EM pot ser només una qüestió de temps.

[1] Es tracta d’una síndrome que comporta un elevat risc de desenvolupar esclerosi múltiple

Accés al document original:
Living Like You. Will There Ever Be a Vaccine for MS? Disponible a:
http://www.livinglikeyou.com/en/stories/detail/will-there-ever-be-a-vaccine-for-ms