Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Jo també tinc EM

Ana Jiménez: “Recomano la maternitat al 100% encara que tinguis una discapacitat”

 

14/05/2019     Comentar

L’ Ana Jiménez té 35 anys i li van diagnosticar esclerosi múltiple ara fa un any després d’una cesària de la que li costava recuperar-se. El procés de maternitat ha anat en paral·lel a l’evolució de la malaltia. No obstant, recomana la maternitat. Diu que la fa molt feliç.

-Quan et van diagnosticar esclerosi múltiple?

El març de l’any passat, encara que amb la neuròloga hem vist que ja tenia símptomes abans.

-Què et va passar?

Vaig anar al neuròleg perquè després de tenir el meu fill per cesària la recuperació del part era massa lenta i em costava caminar.

-Vas trobar rar que et derivessin al neuròleg després d’una cesària?

No ho vaig trobar rar però sí que em vaig espantar una mica. Sóc fisioterapeuta i ja veia que hi havia alguna cosa que no funcionava bé. Al principi em vaig capficar en que havia de ser circulatori i després, un cop descartat, no vaig trobar rar que hagués d’anar al neuròleg, encara que no intuïa què era.

-Et van diagnosticar ràpid?

Relativament ràpid. La meva evolució ha sigut progressiva tot i que encara no sé si la meva esclerosi múltiple és progressiva.  Durant un any m’han fet tres o quatre ressonàncies i no tinc brots, però sí una evolució dolenta de la marxa. Ara estan mirant si és progressiva o remitent-recurrent.

-Com et prens el diagnòstic?

La primera notícia molt malament, ni m’ho imaginava. Deia que no podia ser. Quan em van diagnosticar em van fer tenir un paper molt actiu en la tria del tractament. De seguida els metges em van informar i em van demanar si volia un reforç psicològic i vaig dir que sí, que sempre va bé. Vaig començar fent un tractament individual i ara l’estic fent en grup i ho recomano al 100%. És una manera d’anar acompanyat amb la teva malaltia i et dona comprensió.

-Ara vas amb crosses. Des de quan?

Des de no fa gaire. Fins ara no m’havia vist apurada. Ara el nen ja fa una mica la seva vida perquè va a la guarderia i jo puc sortir sola sense ell i, sortint sola, he trobat a faltar el suport del cotxet. Vaig agafar una crossa i ara en porto dues. Però no sé quin va ser el punt d’inflexió a partir del qual vaig deixar de caminar. Ara no puc donar un pas sense suport.

-L’esclerosi múltiplet’afecta només a la mobilitat?

Principalment.

-Tens fatiga?

Fatiga sí però com que els primers símptomes forts van ser després de tenir el nen, no sabia si la fatiga era pel cansament de tenir un nadó a casa donant-li llet a demanda durant sis mesos.

-Totes les mares estan cansades.

Sí. A mi la fatiga em sorprèn quan faig una pujada de 200 metres i m’haig d’aturar perquè m’ofego. I aquí sí que dic que amb 35 anys no hauria de passar. La resta del dia quan tens un nadó estàs cansat.

-Recomanes la maternitat?

Al 100% encara que tinguis una discapacitat. Jo l’estic vivint de forma molt feliç. Una discapacitat et limita però fins a un punt. Jo no puc córrer darrere d’ell i per anar als jardins o al parc busco un acompanyament, però per tota la resta sóc autònoma. El nen veu a la seva mare, no veu una discapacitat i això t’omple molt i et dona energia i vitamines per aixecar-te cada dia perquè et dona molta vida.

-Abans dius que ja havies tingut símptomes.

Fa sis o set anys em vaig quedar sense visió d’un ull i hi veia borrós. Vaig anar a l’oftalmòleg i em va dir que era estrès. Passat un mes i mig em va tornar la visió. No li vaig donar importància. La neuròloga diu que això va ser un brot i ho sap perquè tinc una seqüela a l’ull tot i que no tinc cap problema.

-Ets fisioterapeuta: has hagut de deixar de treballar?

Sí. Quan em vaig quedar embarassada vaig deixar una part de la feina i l’altra el desembre passat. Ara mateix tinc una dedicació del 100% al meu fill.

-Et planteges tornar a treballar?

No ho sé. No em motiva gaire treballar d’una altra cosa, jo sóc fisioterapeuta i no puc dedicar-m’hi professionalment perquè no aguanto el ritme de treball.

-Has explicat la malaltia al teu entorn?

Ho he explicat. Els amics ho han normalitzat. No li han donat massa importància ni massa poca. Hi ha coses que ara no puc fer però com que se m’ha ajuntat amb tenir el nen la meva vida social ha baixat molt, però no per l’esclerosi múltiple. Hi ha hagut un canvi molt gran a la meva vida per dues vies i tot se m’ha ajuntat.

-Com a persona amb esclerosi múltiple què trobes a faltar?

L'acompanyament pels familiars, ells ja ens ajuden i ens cuiden a nosaltres però el que m'agradaria és més ajuda per a ells.

-En quin sentit?

El familiar viu la malaltia com jo, però jo la visc en primera persona i conec els símptomes i com em trobo. La persona del costat encara que li expliquis no sent el mateix. Ho intenta entendre però li és difícil. La discapacitat ens afecta a tots dos i la persona que està al teu costat també ho ha de treballar. El meu marit fa teràpia a la Fundació Esclerosi Múltiple i està content. Jo també estic contenta.

-Com va anar?

Vam buscar ajut perquè el necessitàvem. Jo porto la malaltia d’una manera i ell d’una altra.  Veig que a ell la malaltia el sobrepassa perquè es desviu perquè tot estigui bé i ho puguem fer tot.

5 comentaris

  1. Laura, a les 23.05.2019
    Yo tengo 35 años, me la diagnosticaron a los 22. Al principio era remitente recurrente, y después de dar a luz, se ha convertido en secundaria progresiva
    1. Ana, a les 21.06.2019
      Hola Laura,
      en mi caso pinta parecido, que después del embarazo se haya convertido en progresiva pero pienso que es porque no lo sabíamos y no pudimos medicar en el postparto.

      Un saludo y fuerzas.
  2. Roser Caballero, a les 06.06.2019
    Jo en tinc 34 i a l'agost en faré també 35anys. Estic embarassada de 24 setmanes (mesos). De moment no tinc cap simptomes de la EM però llegint el teu comentari estaré alerta! Moltes gràcies! Anims.
    1. Ana, a les 21.06.2019
      Hola Roser,
      Esta genial que estiguis alerta i sobretot cuidat, relaxat i disfruta de la maternitat.
  3. Cinta, a les 13.07.2019
    Jo vull quedar-me embarassada pero ha de ser in vitro! Tinc il·lusió pero al mateix temps molta por!

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació