Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Jo també tinc EM

Camila Brodersen: 'Sabia que tenia esclerosi múltiple, però no em sentia malament, no sabia res de la malaltia i tenia una gran incertesa'

 

12/12/2016     Comentar

Camila Brodersen, de 23 anys, té una història singular, ja que va ser diagnosticada d’esclerosi múltiple abans de tenir brots ni gairebé símptomes. Natural de El Salvador, la van diagnosticar a Pamplona, on va estudiar la carrera de Dret.

- Quan la van diagnosticar?

-El diagnòstic oficial va arribar al maig del 2015, dos dies abans de la meva graduació. Ja mig m’ho havien dit de manera extraoficial, però oficialment amb els meus pares davant va ser al maig. Fins llavors jo havia estat sola a Pamplona i el metge va esperar que arribessin els meus pares per deixar anar la bomba.

- I quan va explotar la bomba, què va passar?

-Després de graduar-te en Dret, per poder exercir necessites fer un màster i jo tenia uns plans que passaven per anar a Madrid, però amb el diagnòstic els meus pares van decidir que no hi aniria.

- El seu diagnòstic va ser molt singular.

-Em van diagnosticar per casualitat. Jo patia migranyes i me les controlaven. Al 2014, durant una ressonància, van aparèixer les famoses taquetes blanques però em van dir que no em preocupés, que podia ser fins i tot un error de la màquina. La veritat és que jo em trobava molt bé.

- Què va passar?

-Al gener del 2015 havia passat les vacances de Nadal al Salvador i, quan vaig tornar a Pamplona, va arribar la fatiga. Jo l’atribuïa al jet lag, que m’estava tornant una mica mandrosa i que no m’adaptava al nou horari. Em va semblar estrany perquè jo sóc una persona súper activa que va tot el dia corrent d’un lloc a l’altre i que no necessita dormir. De cop, ja no em podia aixecar del llit. Vaig pensar en l’estrès, en el treball de final de grau, però ara, pensant-ho bé, em passaven coses rares.

- Per exemple?

-Potser hi veia una mica malament, cosetes a les quals no donava importància. No vaig anar al metge ni res. A l’abril, quan la data d’entrega del treball era a prop, vaig tenir un mal moment a la biblioteca perquè em vaig quedar sense poder veure-hi bé. Veia una llum blanca. La gent que venia amb mi em va dir, Camila has d’anar al metge. Vaig anar a la clínica, jo ja havia deixat de controlar-me les migranyes, i em van dir que hauria d’estar en control per les migranyes, i em van fer noves ressonàncies. L’endemà em va trucar el metge perquè volia fer-me més proves, entre elles, la punció lumbar. Em va dir que no creia que hi hagués cap problema.

- I què va passar?

-Tenia uns amics graduant-se de medicina i em deien que les proves que em feien no eren rutina, però jo em sentia bé i ignorava la fatiga. Després van arribar els meus pares i em van donar el diagnòstic. En qüestió de mesos, les meves ressonàncies anaven canviant moltíssim. Així que va ser un diagnòstic a nivell radiològic. Jo no havia patit cap brot.

Després del diagnòstic, la decisió dels meus pares va ser que jo tornés a El Salvador, per veure com evolucionava la malaltia.

- Com se sentia al respecte?

-Tothom em deia que era bo que m’haguessin diagnosticat abans però jo tenia estrès perquè sabia que tenia esclerosi múltiple però no em sentia malament, no sabia res de la malaltia i tenia una gran incertesa. Precisament perquè no havia passat res encara, no tindria medicament fins que no tingués un brot, però em vaig fer proves abans d’anar al Salvador i van veure que la malaltia evolucionava massa ràpid i em van indicar que havia de començar el tractament ja. Jo no entenia per què m’havia de prendre medicament si em sentia bé. 

- Amb què va començar?

-Vaig començar al Salvador amb l’interferon i va anar fatal, fatal, fatal. Setmanes després em va agafar el primer brot. Vaig tenir una neuritis un mes a un ull i el següent a l’altre. A més, la medicació m’anava molt malament, plorava de mal, vaig aguantar 7 mesos i patia recaigudes cada mes, no sentia el braç, la cara. Eren cosetes que per a mi eren la fí del món, i em van canviar la medicació. Des de llavors no he tingut cap brot i els resultats de la darrera ressonància indiquen que no tinc lesions noves.

- Ara viu a Barcelona.

-Vaig començar a fer el màster online al Salvador, però inclou una part de pràctiques i tenia un acord amb els meus pares pel qual, si em sentia millor tornaria per acabar el màster. Podia triar entre Madrid i Barcelona i, no sé per què, vaig triar Barcelona.

- No sap per què?

-D’una banda, per la platja, però també ho vaig veure tot plegat com un nou començament, perquè la gent de la meva classe que està fent el màster el cursa a Madrid. Després de l’any que havia tingut volia fer les coses al meu ritme; jo tendeixo a comparar-me bastant i a pensar que hauria d’estar fent això o allò. Crec que va ser una bona decisió anar fent les coses al meu ritme i ara estic fent les pràctiques a mitja jornada.

- Els va explicar als seus companys que tenia esclerosi múltiple? 

-Ara sí, ja  ho puc parlar obertament, però em va costar. Si no ho parles és com si la malaltia no existís, que no passa res. Sentia que era més fàcil batallar-hi sola però quan em van donar el diagnòstic ho vaig anar parlant amb les persones més properes i va ser difícil.

- Per què?

-Perquè tu esperes dir-los que tot anirà bé, però, en aquell moment, de la malaltia no en sabia gaire res, no tenia brots i pocs símptomes i no els podia dir que tot aniria bé perquè no m’ho creia ni jo. Sentia que, en explicar-los la malaltia els traspassava els meus mals sentiments i negativitat i això m’ho feia més difícil. Tampoc m’agradava comentar-ho molt perquè no m’agrada que la gent senti llàstima per mi i que em diguin ai pobreta. Si ni jo mateixa en sento, de llàstima per mi, no necessito que me’n tingui ningú altre, encara que ho facin amb bona intenció. Al Salvador, vaig parlar amb molta gent i vaig veure moltes coses i va ser la raó per la qual vaig començar a explicar que tenia EM.

Al Salvador, la malaltia no és gaire coneguda i la majoria de la gent està mal diagnosticada o els diagnostiquen tard.

- Expliqui.

-Són cosetes que et passen i et preocupen. Al Salvador, la malaltia no és gaire coneguda i la majoria de la gent està mal diagnosticada o els diagnostiquen tard. Quan era allà i anava al metge, la meva queixa era que veia una mica borrós i tenia al costat una persona que no es podia aixecar ni podia moure les cames, i jo em quedava pensant, de què em queixo? Tinc moltíssima sort perquè he conegut a persones a qui, per desgràcia, les coses no els hi han anat igual.

9 comentaris

  1. Mar, a les 15.12.2016
    Yo soy una chica que sigue los caso de esclerosis pero no me an diagnosticado nada pero hay cosas que me preocupa porque veo que me pasa a mi lo de sentir dormida el lado derecho y de estar viendo borroso y estar cada día perdiendo movilidad para andar
  2. Marcel, a les 15.12.2016
    Un saludo y leyendo la entrevista de Camila quisiera comentar que en mi caso particular, me dignosticaron EM hace 7 meses a mis 61 años de edad.....cosa rara! Pero ya medicado y manejandolo de la mejor manera posible & con mente positiva.
    Saludos
  3. Alma, a les 15.12.2016
    Hola Camila, te felicito por tener la valentía de contar.... yo también fui diagnosticada hace un mes, tengo 54 años y el neurólogo y médicos, me atendían por problemas de columna, de artrosis y nunca conseguía que en mi mutualista me hicieran una resonancia completa, así pasé 3 años, tuve brotes sin saber lo que era, varias veces me quedaba sin poder mover las piernas y no sabía porqué??,
    Hasta que un día dí con una excelente neuróloga que pude explicarle todo lo que me sucedía (porque ese es otro problema, los médicos están siempre apurados, y no tienen tiempo de escucharte, y te medican, a mi llegaron a darme más de 20 medicamentos diferentes) ésta neuróloga sí me escuchó sin apuro alguno y me hizo un chequeo general, además inmediatamente me envío a hacer la resonancia completa que venía pidiendo hace unos años y en la cuál salieron manchas en varias zonas, ahí me hizo la punción lumbar y se confirmó mi E;M,
    hace 2 semanas recién que estoy con el interferón, por suerte voy bien.
    Una chica joven como tú que ya hace 5 años padece ésta enfermedad y tiene hijos chicos, tiene una gran entereza, y ha formado un grupo de apoyo, nos reunimos una vez por mes y además formamos un grupo de chat por wattsapp que es importantisimo, estamos en contacto a diario y nos apoyamos y damos fuerza cuando nos sentimos mal, es muy importante. Estaría muy bueno que te busques uno en donde vives, vale la pena,
    un beso grande y me encantó leer tu experiencia de vida
    FUERZAAA QUE SE PUEDE!!!!!
    Acá hay compañeros que ya no están tomando ni dándose la medicina, ya no la necesitan, gracias a DIOS:
    TOdos podemos llegar a lograrlo, claro que sí y poder volver a tener una Vida normal como ántes.
  4. Ivette, a les 16.12.2016
    Hola, soy Ivette de México, me identifiqué mucho con el relato de toda tu historia al lado de la EM. Yo empecé con lo mismo y no sabía nada al respecto. Estuve con Avonex y me fue también muy mal, actualmente estoy con Copaxone. Con visión un poco borrosa sólo cuando me pongo nerviosa pero se recupera rápido.
    Todo bien gracias a Dios, con el diagnóstico llevo 8 años, tengo 34 :)
    Bendiciones k todo siga muy bien, todo lo podemos en Cristo que nos fortalece Saludos
    1. Brenda, a les 07.04.2018
      Hola Ivette, soy de mexico, actualmente me están realizando estudios para em, tengo 34 años y es casi un hecho que lo tengo, quisiera platicar con perdonas de mexico que han sido diagnosticadas pues necesito un poco de comprensión de lo que me sucede, ojalá podamos ponernos en contacto mi correo es brenche24@gmail.com, saludos!
  5. manoli, a les 22.12.2016
    Yo que también padezco la enfermedad, me la diagnosticaron porque la pierna empezo a aflojar. No tengo tratamiento.
  6. Frank Gazcon, a les 29.12.2016
    ¿cual fue el siguiente medicamento con el cual mejoró su salud después del interferon beta 1?
  7. Paty de Fuentes, a les 05.01.2017
    Te felicito por tu valor en enfrentar tu enfermedad de la mejor manera posible y que te ha importado la opinión de tus padres y sobre todo que vas a terminar tu carrera con tu Master incluido, ejemplo digno de imitar ya que muchos jóvenes aún siendo saludables no terminan o no avanzan en sus carreras, felicidades!!! Y espero que estés bien!
  8. Alex, a les 17.07.2019
    Necesitaria una segunda opinion90, hace un año empecezó a dormirse mi pierna derecha y mi visión empezo a ser bastante borrosa. Me asuste porque soy hipovondriaco y fui al medico, al meurologo para ser mas exactos. Me hizo tpdo tipo de pruebas incluida la resonancia magnetica y dijeron que todo bien. Esto hará un año. Ahora me ha vuelto la visión borrosa, i el estumecimiento wn las piernas y sobretofo dolor muscular. No se que hacer, si volver a pedir cita al neurologo, o estarme tranquilo dado que ya me hicieron la resonancia.
    Muchas gracias

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació