Idioma:CA ES

Jo també tinc EM

Fàtima Bourbiga: 'Donaria tot el que tinc per recuperar la salut'

 

FEM - 17/05/2016     Comentar

Fàtima Bourbiga va néixer al Marroc fa 45 anys però s'ha passat tota la vida a Barcelona. Diagnosticada de fa poc més d'un any, la malaltia ha estat agressiva amb ella. En aquesta entrevista explica que a la seva vida ha intentat sempre més donar que rebre i que ara ho donaria tot per recuperar la salut.

-Quan la van diagnosticar?

-Fa un any i tres mesos i fins ara ha estat un malson perquè, en un any, he tingut 7 brots. Quan em van diagnosticar em van dir que faria vida normal però normal per a mi és estar tot el dia a l'hospital perquè tinc molts brots. Hi vaig tant que ja conec a tothom i a casa fem broma i dic que marxo uns dies a l'hotel.

-Què li suposa el diagnòstic?

-L'esclerosi múltiple per a mi és un món nou. Em sento com un nadó que l'han posat a caminar i encara no en sap.

-Què ha après en aquest món nou?

-Que no puc aguantar la calor, també descobreixo la fatiga. A poc a poc vaig descobrint coses. Sort que hi ha associacions de pacients i penso que aquesta és la meva gent.

-Com ho descobreix?

-He estat fent rehabilitació a l'Institut Guttmann i al Cemcat (Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya). A Guttmann hi havia algunes persones amb esclerosi múltiple però poques. En canvi, al Cemcat m'adono que hi ha moltes persones que tenen el mateix que jo i que m'entenen quan els explico el que em passa perquè a elles també els passa. De sobte, em sento al mateix planeta que altra gent.

-Com va anar el seu diagnòstic?

-Tenia formigueig a les cames. Vaig interpretar que era la sauna del gimnàs perquè després de la sauna em posava molt de gel a les cames. Vaig pensar que potser tenia un problema d'ossos. Sense saber-ho, estava atacant directament a la malaltia perquè després de la sauna me n'anava al jacuzzi i, és clar, em trobava malament.

-Per tant, vostè abans de la malaltia anava al gimnàs i es mantenia activa?

-Sí, anava al gimnàs i a la piscina. Era una persona sana 100%.

-I va anar al metge?

-No. Jo mai anava al metge, jo era la meva pròpia "metge". Hi vaig anar quan vaig tenir els meus fills però fins ara sempre havia estat bé. Un dia estava treballant, perquè jo treballava al servei domèstic, i de sobte, era com tenir una càrrega de 50 quilos del genoll cap avall. I tenia formigueig. Vaig agafar un taxi i vaig anar a l'Hospital Clínic. Jo sabia que alguna cosa en mi no funcionava.

-I doncs?

-Els metges em van veure i em van ingressar. No em vaig espantar. Jo continuava pensant que tenia alguna cosa d'ossos. Em van anar fent proves i em van dir que tenia inflamació de medul·la. Mentre estava a l'hospital, el que inicialment em va passar de genolls cap avall, aquesta falta de tacte, aquest formigueig, la càrrega em va anar pujant per tot el cos. Vaig estar a l'hospital 20 dies i al cap d'un mes em van diagnosticar esclerosi múltiple.

-Com s'ho va prendre?

-No sabia què era. No havia sentit mai aquest nom. I en canvi ara, el nom d'esclerosi múltiple surt molt fàcilment de la meva boca.

-I què és?

-Jo no li dic esclerosi múltiple, jo dic que tinc un alien que ocupa el meu cos. Li he posat un nom a la malaltia.

-Té dos fills. Com s'ho han pres?

-Els meus fills ja són grans. Tenen 18 i 22 anys i ho porten bé, però la malaltia ha estat un tsunami que ha afectat a tota la meva família. Per mi ha estat dur però també per als meus fills, per al meu marit, que ha patit molt, per als meus pares, que han vingut del Marroc i que passen temporades amb mi. La veritat és que jo no puc treballar.

-Com conviu amb tot això?

-He canviat molt. Ara valoro molt les coses. Valoro el meu espai, el meu cos, la meva salut. De tot això abans no n'era conscient. Abans era una lleona sense por de res i ara sóc un gatet. La fatiga em mata. A la vida he fet de tot, he treballat en cines, de cambrera... Ara no m'hi veig en cor. M'han donat una pensió de 200 euros després d'haver cotitzat 10 anys. Què faig amb 200 euros.

-I què ha fet?

-Jo sóc més de donar que de rebre. Tota la meva vida he donat. He fet de voluntària a Sant Joan de Déu i he ajudat a tothom que m'ho ha demanat, però ara necessito que estiguin al meu costat. Ara donaria tot el que tinc per recuperar la salut.

-Està en un assaig clínic.

-Sí, perquè vull que trobin algun tractament que em vagi bé perquè fins ara encara no s'ha trobat el meu.

-Com és el seu dia a dia?

-No estic mai a casa. He estat a l'assaig clínic i en circumstàncies normals faig rehabilitació a Guttmann o al Cemcat.

-La rehabilitació li va bé?

-Noto que em fa agafar forces a les cames. Tinc la cama esquerra molt malament i també em va bé perquè rebo suport psicològic i no estic sola a casa.

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació