Idioma:CA ES

Jo també tinc EM

Xavier Trobat: “Et jubilen de jove i el teu entorn no està jubilat”

 

16/01/2018     Comentar
Xavier Trobat esclerosis múltiple

Xavier Trobat és arquitecte de professió i té esclerosi múltiple des de fa onze anys. El van diagnosticar als 28 anys i va haver de deixar la feina a causa de la malaltia. Acaba de publicar Pensaments d'un peix que camina, que inclou micropoemes i dibuixos fets per ell mateix.

Com decideixes fer un llibre?

Em van diagnosticar fa 11 anys i un any després del diagnòstic em va sortir la vena artística. La meva mare és professora d’Història de l’Art i segurament em vaig impregnar.

Com va sorgir la vena artística?

He estudiat arquitectura i l’arquitectura et condueix cap al món artístic i al món humà. Vaig anar a un curs de dibuix de nus i em va agradar. Pel carrer també pintava paisatges i edificis. Després vaig participar en un projecte europeu molt enfocat en la immigració i jo vaig fer un projecte de ciutats imaginàries.

Et mantens actiu doncs.

Sí molt. Ho necessito. No produeixo cada dia però sempre hi ha alguna cosa que ronda pel cap.

Al llibre has fet microversos i dibuixos que els il·lustren.

Aquest llibre recull la feina dels darrers tres anys que he estat a Mallorca en un taller molt interessant de poesia, filosofia i pintura. El llibre recull el que fèiem a cada sessió, perquè fèiem un mini poema i després passàvem al taller d’expressió plàstica. He fet un recull d’alguns treballs d’aquests anys i aquest és el resultat. És un llibre en el que parlo de mi i a la part plàstica treballo el Wu Wei, que és el deixar fluir, un concepte taoista molt integrat a Occident. Traduït a la pintura suposa que mentre pintes no penses sinó que fas. Anteriorment ja has pensat la idea i el concepte i després ho plasmes.

T’ha costat més el vers o la part artística?

Costa més la part plàstica. El poema és el que sents i és el primer que et ve. També haig de dir que em costava més al principi que ara.

Ara que ja has acabat el llibre, tens algun projecte entre mans?

Sí. Fa només tres mesos que vaig al Centre Neurorehabilitador Mas Sabater de Reus i ha estat dur anar-hi.

Al llibre parlo de mi i a la part plàstica treballo el Wu Wei, que és el deixar fluir, un concepte taoista molt integrat a Occident

Per què?

Perquè és la primera vegada que m’enfronto a la malaltia cara a cara. Abans era jo sol i ara veig miralls, que és l’altra gent que ve al centre i que té esclerosi múltiple com jo. És un error perquè cadascú és diferent, però és inevitable comparar i pensar: "jo això no ho tinc o això ho tinc més".

Quin projecte tens?

Una de les pautes per viure és intentar donar un tomb a la situació i de la part negativa treure’n flors. Per això em vaig apuntant paraules, sensacions que vaig tenint al centre neurorehabilitador i les intento plasmar. És com un diari. Podria tenir una actitud victimista però en el seu lloc intento treure la flor i això és el més bonic. No et quedes amb la part negativa de la malaltia sinó que sorgeixen coses molt boniques. Moltes vegades penso que gràcies a l’esclerosi múltiple surt tot això, però també penso que potser no calia la malaltia perquè sortís (riu).

Sense l’esclerosi múltiple no series artista?

La malaltia et fa passar per una corda fluixa i quan estàs en tensió és quan surt la creació. Quan vols sobreviure fas coses que no faries si no estiguessis al límit i jo crec que l’esclerosi múltiple m’ha fet descobrir moltes coses.

Una de les pautes per viure és intentar donar un tomb a la situació i de la part negativa treure’n flors

Com ara?

Em conec millor. Les coses no em llisquen tant, reflexiono més i estic més atent a tot. Això fa que m’adoni de com de gran és la vida. Un exemple gràfic. Abans anava com un ase, que no veia els laterals, i ara veig la perspectiva, hi veig més.

Quins símptomes van fer-te descobrir l’EM?

Jo tenia una neuritis òptica i quan em van diagnosticar no m’ho creia. Fins passats quatre anys després del diagnòstic no vaig començar a tenir problemes. Per això he començat més tard l'acceptació de la malaltia.

Quins problemes vas tenir?

Les cames, la mà, quan feia molta calor estava abatut... Fa cinc anys va arribar un moment que vaig haver de deixar la feina.

Quan vols sobreviure fas coses que no faries si no estiguessis al límit i jo crec que l’esclerosi múltiple m’ha fet descobrir moltes coses

I com ho vas portar?

Es difícil perquè et jubilen de jove i el teu entorn no està jubilat. Les coses que he fet les he fet amb jubilats i gent gran, no amb gent de la meva edat. És com si m’hagués desviat.

Després de la “jubilació” vas marxar a Mallorca, per què?

Els meus pares són de Mallorca, però el meu pare és metge i el van destinar a Tarragona quan jo només tenia un any. He viscut a Tarragona tota la vida. Quan vaig deixar de treballar vaig anar a Mallorca perquè la meva àvia hi té una finca que he arreglat i on hi he fet un projecte d’agroturisme, que ara ja està en marxa.

4 comentaris

  1. Liliana, a les 25.01.2018
    Bien dicho Xavier. Opino lo mismo que tu. La esclerosis múltiple trajo mejores cosas a mi vida y también me tuve que pensionar antes. Gracias a Cristo he dejado las tinieblas y me puedo reinventar cada día. Gracias.
  2. Julià Samsó, a les 28.01.2018
    Ostres, Xavier. No sabia que tenies una vena artística tan desenvolupada. Felicitats!!
  3. Gemma, a les 17.02.2018
    Felicitats i endavant amb els projectes de cadascú! Jo encara no li he trobat el sentit positiu a la malaltia, però he après que cal mirar cap endavant i no rendir-se mai! On es pot trobar el llibre?
  4. Carme Massot, a les 09.03.2018
    Felicitats Xavier! El teu llibre el tinc a la tauleta de nit i cada dia l'obro per llegir els teus micro poemes que em fan pensar.
    El llibre me'l va portar la meva germana Montse, amiga teva del molí d'en Xina.

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació