El risc cardiovascular en les persones amb esclerosi múltiple

Les persones amb esclerosi múltiple tenen més risc de morbiditat, i una de les patologies més freqüents són els problemes cardiovasculars.

Tot i que no s’ha dilucidat com es generen aquests problemes, la recerca dels principals mecanismes dels trastorns cardiovasculars ha aportat nocions importants sobre les seves possibles causes amb relació a l’EM.

Factors de risc cardiovascular

Els principals factors de risc que promouen el desenvolupament d’aterosclerosis (l’acumulació de substàncies grasses a les artèries) en les persones amb EM són diversos: els nivells elevats de colesterol LDL, els baixos nivells de colesterol d’alta densitat (HLD), el tabaquisme, la diabetis tipo 2, la dislipèmia, l’obesitat, l’estrès psicosocial i l’estat procoagulant.

Inactivitat física

Els hàbits sedentaris s’associen amb un major risc d’obesitat, síndrome metabòlic, diabetis tipo 2 i mortalitat per trastorn cardiovascular. La inactivitat física pot ser un factor important en la presència de trastorns cardiovasculars en les persones amb EM. La progressió de la malaltia acostuma a comportar menys activitat física i fa augmentar la susceptibilitat a l’aterosclerosi subclínica i la disfunció cardíaca.

                Com controlar el pes amb esclerosi múltiple

Estrès oxidatiu i disfunció endotelial

L’estrès oxidatiu és un desequilibri entre els oxidants i els antioxidants en favor dels primers. Això comporta un dany molecular que accelera els processos d’envelliment i suposa, en sí mateix, un risc de malaltia cardiovascular.
L’oxigen reactiu s’incrementa diversos cops en l’EM. El sistema nerviós central és molt susceptible a l’estrès oxidatiu a causa de l’oxigen, l’escassetat d’antioxidants i l’alta concentració d’àcids grassos poliinsaturats. Diversos estudis mostren un fort estrès oxidatiu perifèric en les persones amb esclerosi múltiple. Això pot conduir a una disfunció endotelial, remodelació arterial i rigidesa, i finalment a l’aterosclerosi.

Disfunció del sistema nerviós autònom cardiovascular

El sistema nerviós autònom, encarregat del control de la freqüència cardíaca i la respiratòria, es veu afectat en el transcurs de l’EM. La disfunció parasimpàtica, caracteritzada per una mala circulació, problemes per dormir i fatiga crònica, està estretament relacionada amb el progrés de discapacitat en les persones amb EM i produeix un major risc d’impacte cardiovascular.

Com prevenir-lo

Eliminar el consum de tabac i alcohol, seguir una dieta equilibrada i practicar exercici físic dins les possibilitats de cada persona són pràctiques fonamentals per evitar complicacions o comorbiditat en les persones amb esclerosi múltiple. A més, aquests bons hàbits milloren la seva qualitat de vida.
L’activitat física adaptada es relaciona amb una millor qualitat de vida amb les persones amb EM i no s’associa a un major risc de recaiguda. Aquest tipus de tractament hauria de ser una primera opció: les persones amb EM que realitzen exercici breu o moderat, a llarg termini presenten una acumulació de greix abdominal considerablement menor, nivells de triglicèrids més baixos i menys nivells de glucosa. Això podria reduir el risc de malaltia cardiovascular i beneficiar el pacient amb la seva salut general.
Per això, hi ha programes d’exercici dissenyats per a augmentar la capacitat cardiorrespiratòria, la força muscular i la mobilitat i que redueixen el risc de trastorns secundaris. En aquest article trobaràs una guia molt pràctica per realitzar alguns exercicis.


Accés als documents originals:
NCBI. Cardiovascular Dysfunction in Multiple Sclerosis. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5394435/
Elsevier. Cómo disminuir factores de riesgo cardiovascular en personas con esclerosis múltiple. Disponible a: https://www.elsevier.es/corp/conecta/disminuir-factores-riesgo-cardiovascular-personas-esclerosis-multiple/

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!