Envelliment i esclerosi múltiple: com ho afronten les persones grans?

Les persones grans amb esclerosi múltiple, així com els seus cuidadors, s’enfronten al gran impacte que la malaltia genera en la seva qualitat de vida durant l’etapa d’envelliment, i les seves relacions amb l’entorn sociolaboral es veuen afectades.
Segons la pàgina web de l’Associació Americana d’Esclerosi Múltiple, “tots envellim amb el pas del temps, incloses les persones amb EM”; per això és important parlar dels canvis que l’edat comporta per a les persones amb esclerosi múltiple, i incidir en les recomanacions i consells mèdics.

Tots envellim amb el pas del temps, incloses les persones amb esclerosi múltiple

Es preveu que el número de gent gran que viu amb esclerosi múltiple creixerà proporcionalment al de la població general, pel qual ambdós temes requereixen una atenció en paral·lel. Actualment, la majoria d’estudis de seguiment s’enfoquen en la població jove, i és poca l’atenció que es para als problemes o desafiaments que presenta l’envelliment en les persones amb EM. Cal ressaltar la importància de destinar més recursos i serveis dissenyats específicament per a gent gran amb EM.

                 Esclerosi múltiple i comorbiditat a la tercera edat

Alguns dels canvis fisiològics i mentals que les persones amb esclerosi múltiple experimenten durant l’envelliment són iguals als de qualsevol altra persona. Per exemple, l’artritis, la causa més comuna de discapacitat i dolors en adults grans, té la mateixa probabilitat de donar-se en persones amb EM. Per a la persona amb EM, això resulta en un augment del grau de discapacitat existent.
La meitat de la població desenvoluparà una malaltia crònica durant l’envelliment. Per a les persones amb EM pot resultar difícil distingir entre els dolors pertinents a l’esclerosi múltiple i aquells propis d’altres afectacions; per això, qualsevol patologia conseqüència del procés d’envelliment ha de ser atesa pel metge corresponent i compartida amb el neuròleg. D’altra banda, donada l’escassetat d’informació sobre el progrés de la malaltia durant la tercera edat, els estudis longitudinals poden ajudar a valorar l’esmentada progressió i el seu impacte en la qualitat de vida de les persones majors de 65 anys.
En el cas de les dones, els símptomes menopàusics (com ara fogots, irritabilitat i trastorns del son) poden solapar-se amb els símptomes de l’esclerosi múltiple, per la qual cosa és important consultar l’especialista de referència.  
És important atendre les necessitats primàries. S’han de dur a terme totes les proves de rutina per a la prevenció d’altres patologies i complicacions. Aquestes proves inclouen exàmens pelvians, mamografies, anàlisis de sang per detectar colesterol o anèmia, revisions dermatològiques i oftalmològiques i vacunes.
L’ i una dieta adequada han de formar part de la vida de qualsevol persona per tal d’assolir un envelliment saludable, i això inclou les persones amb esclerosi múltiple. Qualsevol forma d’exercici és important: si, per exemple, les cames de les persones amb EM estan immobilitzades, s’ha de mantenir la força dels braços. A més, és important mantenir un control sobre el pes per tal d’evitar els problemes articulars afegits a la limitació funcional que provocaria l’obesitat.

Accés al document original:
Let’s Talk About Aging and Multiple Sclerosis. Disponible en: https://multiplesclerosis.net/living-with-ms/talk-about-aging/