Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Com evoluciona l’EM?

Tipus d'esclerosi múltiple

 

National MS Society - 11/03/2014     Comentar
medicamento brotes esclerosis múltiple

Enfrontar-se per primera vegada al diagnòstic de l'esclerosi múltiple (EM) pot resultar difícil. No obstant això, és perfectament possible aprendre a viure i a conviure amb l'EM. La major part de les persones afectades continuen treballant i mantenint una vida social activa.

Es podria dir que el primer estadi de la malaltia és la síndrome clínica aïllada. Es tracta del primer símptoma que suggereix que estem davant d'un cas d'EM. En aquest moment, el neuròleg sol·licitarà una ressonància magnètica cerebral, amb la qual cosa podrà determinar si el pacient ja pateix una EM o quin risc té de patir-la.

L'EM és una afecció individual i els símptomes poden variar d'una persona a una altra. En algunes persones, els símptomes apareixen i desapareixen en forma de brots. En d'altres, però, l'aparició dels símptomes té lloc de forma progressiva. Això és perquè hi ha diferents tipus d'EM.

El tipus més comú es coneix com EM recurrent–remitent. Els símptomes es presenten en forma de brots que apareixen durant un període de temps –dies, setmanes o, fins i tot, mesos– i després milloren parcialment o totalment. En alguna ocasió, queden seqüeles neurològiques després dels brots. Algunes persones amb EM recurrent-remitent, amb el pas dels anys, desenvolupen un empitjorament neurològic progressiu, relacionat o no amb els brots. És el que s'anomena fase secundària progressiva i constitueix un tipus diferent de la malaltia. Altres malalts, però, es mantindran estables durant molts anys sense entrar mai en aquesta fase progressiva. Malauradament, ara per ara no existeix cap prova que ens permeti saber "a priori" com serà l'evolució de la malatia.

Un altre tipus d'EM és la primària progressiva que pateixen entre un 10% i un 15% de les persones amb EM. S'acostuma a diagnosticar en edats més avançades i l'aparició dels símptomes té lloc de manera progressiva, i n'afecta especialment la marxa.

Comprovar si es pateix o no EM no depèn només d'un test. El procés de diagnòstic clínic és complex i el paper del neuròleg és clau. Haurà de basar-se en l'historial del pacient, en exploracions i en diferents proves per donar el diagnòstic definitiu i aconsellar-lo sobre el millor tractament possible. Un cop diagnosticat, el metge de família pot ajudar el malalt a tractar alguns símptomes. El pacient, d'altra banda, ha de cuidar-se: és important seguir una bona dieta, fer exercici, aprendre a gestionar les recaigudes i accedir a la informació correcta que l'ajudi a controlar l'EM.

 

Font d'informació:

Recién diagnosticado. Introducción a la EM. Multiple Sclerosis Society. 2008 [accés 20 de novembre de 2012]. Disponible a: https://mss-cdn.azureedge.net/-/media/2d86f448bdbb4562bdce188b2705fca5.pdf?la=en&sc_revision=3367b22001774f108d35e1784ea9078e&hash=C33C5ECC362C0FA5A3A9A54FDEA85AF82A3CBA6A&hash=C33C5ECC362C0FA5A3A9A54FDEA85AF82A3CBA6A 

  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació