La importància d’un diagnòstic a temps d’esclerosi múltiple
Els avenços tecnològics i en el coneixement científic permeten avui dia establir el diagnòstic d’esclerosi múltiple més ràpidament que l’any 1980. Un diagnòstic a temps també implica un inici precoç d’un tractament específic que en última instància modifiqui el curs de la malaltia.
La por a enfrontar-se al diagnòstic d’una malaltia crònica o l’aparent similitud amb altres malalties neurològiques són algunes de les causes per les quals es pot produir un endarreriment en el procés diagnòstic. Sensibilitzar la població i els professionals sanitaris sobre l’esclerosi múltiple i millorar l’accés a un equip especialitzat pot reduir significativament aquests endarreriments.
Les persones que presenten símptomes d’esclerosi múltiple acudeixen normalment al seu metge de capçalera o a urgències. D’allà haurien de ser derivades a un neuròleg, preferiblement especialista en esclerosi múltiple. La neurologia és una disciplina molt àmplia i la seva complexitat ha obligat els professionals a subespecialitzar-se. Els neuròlegs especialistes en esclerosi múltiple poden establir de forma ràpida el diagnòstic. Tenen eines de monitoratge de la malaltia, coneixen el pronòstic de la mateixa i també els últims tractaments i tècniques disponibles.
Equips multidisciplinaris pel diagnòstic de l’esclerosi múltiple
Els especialistes en EM treballen normalment de manera conjunta amb altres professionals sanitaris especialistes en la malaltia, incloent-hi infermeres, psicoterapeutes i psicòlegs, entre altres. Els equips multidisciplinaris ofereixen un enfocament integral de l’atenció a la persona afectada amb EM, i cada professional aborda un aspecte diferent de la malaltia.
No obstant això, l’accés als especialistes i les tècniques de diagnòstic varien entre els diferents països així com dins d’un mateix país.
Segons una enquesta realitzada l’any 2013, hi ha 120 vegades més equips de ressonància magnètica i neuròlegs per càpita en els països amb ingressos elevats respecte als països amb baixos ingressos.
Encara que no cobreix la manca de serveis, la telemedicina (avaluació remota del grau de discapacitat, monitoratge a casa, teleassessorament, etc.) pot ajudar a afrontar les desigualtats en l’accés a l’atenció especialitzada.
El diagnòstic d’una malaltia incurable i crònica pot tenir un fort impacte en la persona que acaba de rebre el diagnòstic, així com en el seu entorn més proper. Aquesta reacció pot portar algunes persones a endarrerir el començament del tractament.
Educar la població general, així com els metges d’atenció primària, sobre l’EM és fonamental per a conscienciar de la importància d’un diagnòstic precoç i dels efectes negatius que té endarrerir el tractament. Una persona que presenti símptomes de l’EM ha de visitar un metge especialista i començar un tractament específic com més aviat millor.
Accés al document original:
Time matters in MS report http://www.msbrainhealth.org Disponible a: http://www.msbrainhealth.org/perch/resources/time-matters-in-ms-report-oct15.pdf
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!