Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Diagnòstic

Diagnòstic: esclerosi múltiple. 5 consells per afrontar l'estrès

 

MS Society - 15/10/2015     Comentar
estrés diagnóstico

Probablement un dels moments més colpidors de la vida d'un afectat d'esclerosi múltiple (EM) és quan se li diagnostica la malaltia i els primers mesos de convivència amb aquesta nova situació. Fer-se'n càrrec no és fàcil i hi ha qui pot sentir-se atemorit, desconcertat o angoixat. Són sentiments habituals però sens dubte la millor manera d'afrontar el dia a dia és adoptant una actitud positiva. A continuació presentem alguns consells per aprendre a conviure amb l'EM.

Sentir-se "una mica" marejats, tenir les mans "una mica" entumides o que el cap faci "una mica" de mal són situacions que qualsevol afectat d'EM coneix a la perfecció. De ben segur que abans de ser diagnosticats, molts d'ells patien en silenci tots aquests símptomes i callaven per por de ser titllats d'hipocondríacs. És possible que, fins i tot, en alguns casos la visita al metge també provoqués frustració: s'anava al metge amb el temor de patir un tumor cerebral i la resposta era que les rampes a les mans es devien al pinçament d'un nervi i els mareigs, a l'existència de líquid a l'interior de l'orella... Després de rebre altres opinions mèdiques i de realitzar una prova de vista, començava una odissea de proves mèdiques, com ara ressonàncies magnètiques o puncions lumbars, fins que finalment s'arribava al diagnòstic: esclerosi múltiple. No cal dir que rebre una notícia com aquesta és difícil d'assumir i que costa molt acostumar-se als símptomes de l'EM. A continuació presentem 5 consells que poden ser útils per afrontar l'estrès dels primers mesos després del diagnòstic.

1. Prendre's temps

En la majoria dels casos, ser diagnosticat amb EM provoca sentiments de neguit i d'angoixa, malgrat que també pot provocar alleujament (pel fet que prèviament el pacient podia pensar que patia una malaltia mortal). En qualsevol cas, la incertesa de no saber quins designis ofereix el futur, de si es pot continuar fent vida normal, de si es patirà alguna recaiguda... tot plegat pot ser força descoratjador. El primer que ha de saber un afectat d'EM és que ser diagnosticat no significa la fi de la vida, però sí que implica un canvi d'hàbits. És important assegurar-se que s'està bé físicament i emocionalment i prendre's temps per assumir aquesta nova situació.

2. Parlar-ne amb la família i els amics

La família i el cercle d'amics íntims haurien de ser un puntal. El més probable és que inicialment tots ells brindin el seu suport i s'interessin pel benestar de la persona amb EM. Comptar amb l'ajuda dels més propers, tant ara com més endavant, és positiu a tots nivells. D'altra banda, molts afectats d'EM triguen cert temps a comunicar el seu estat a la resta d'amics o coneguts. No hi ha pressa; però cal dir que un cop se'ls informa, la resposta positiva és la norma; en alguns casos fins i tot pot ser que algun d'ells conegui casos semblants i pugui donar el seu punt de vista.

3. Fer una cerca pròpia

No és aconsellable fer cerques indiscriminades al Google. Hi ha diverses pàgines webs especialitzades i des de l'Observatori de l'Esclerosi Múltiple es poden trobar tot tipus de consells que ajudin a comprendre millor la situació i a prendre les decisions més encertades.

4. Gaudir de la vida: només n'hi ha una

És l'actitud correcta. No hi ha necessitat de fer un canvi radical de la nit al dia, però sí que és cert que participar en diverses activitats ajuda a sentir-se millor amb un mateix i a evitar la depressió. Assistir a algun curs, realitzar tallers o anar de viatge són les opcions més habituals. Al mateix temps, és interessant aprendre a veure la vida d'una altra manera: quedar més sovint amb els amics de tota la vida, no discutir per una opinió contrària a la d'un mateix o fer saber a la gent propera que ens l'estimem són uns plantejaments que segur que reportaran més beneficis que no pas perjudicis. La vida és massa curta com per perdre el temps preocupant-se o enfadant-se per minúcies.

5. Relacionar-se amb altra gent que també tingui EM

Com ja hem dit abans, la família i els amics íntims són molt importants per sentir-se acomboiats, però parlar amb gent que tingui la mateixa afectació també és important per compartir experiències. Cada persona és diferent però tots estan al mateix vaixell. Fòrums virtuals, esdeveniments organitzats o, fins i tot, a l'hospital; qualsevol lloc és bo per iniciar una nova relació. Tenir algú amb qui parlar dels dubtes, amb qui compartir una anècdota o, simplement, que ofereixi l'espatlla per plorar, no té preu.

D'aquesta manera, poc a poc, l'estrès incial s'anirà reduint i la persona amb EM pot començar a conèixer la seva nova vida. Es tracta de conviure amb la malaltia i fer totes aquelles activitats que ajudin en el dia a dia i que beneficiïn la qualitat de vida.

Accés al document original:

5 tips coping MS diagnosis www.mssociety.org.uk Disponible a: www.mssociety.org.uk/ms-support/community-blog/2015/05/5-tips-coping-ms-diagnosis

  • Valora aquest contingut: 

8 comentaris

  1. Gemma, a les 30.05.2017
    Pues a mí me ha pasado que la gente se ha ido alejando de mi y es algo muy muy triste no tener a nadie en quien poder confiar...
    1. Angel, a les 10.03.2018
      Yo tengo esclerosis diagnosticada hace cuatro años y hago una vida lo más normal posible trabajo y todo. Pero últimamente el ir a trabajar se me está haciendo una odisea, me veo muy torpe y sin fuerzas y acabo destrozado de trabajar y para colmo mi pareja también me ha dejado estoy viviendo un verdadero infierno. Porque no se si podré volver a trabajar. Me siento muy solo y sin poder contar con nadie alguien que haya pasado por lo mismo .. Gracias
    2. Brenda Yudith Ávila, a les 17.09.2018
      Esa gente que se alejó no son nuestros amig@s, yo también tengo EM y cada amigo que perdí lo agradezco ya que nunca lo fue.
      El apoyo está en uno mismo, mi rehabilitación y confiar que mañana será un día excelente sin un brote más.
  2. sandra, a les 31.05.2017
    Gracias!
  3. Sara, a les 12.06.2017
    Me han diagnosticado esclerosis múltiple por casualidad. No tengo brotes y los médicos me aconsejan medicarme. Me encuentro bien como siempre, pero el tema de tener que medicarme sin brotes me asusta.
    1. Estre, a les 15.12.2017
      Hola. A mi me están haciendo una resonancia magnética para mirarme y estoy muy asustada. Me gustaría hablar con una persona que haya pasado por esto. Tampoco tengo síntomas.
  4. Norberto, a les 12.06.2018
    Tengo EM desde hace 26 años y ahora me está impidiendo caminar y me produce un cansancio extremo, pero aún así hago rehabilitación y ejercicio a morir y los cambios después de 3 meses son mínimos (la musculatura del cuerpo sí ha aumentado mucho). Aún seguiré así. Siendo médico creo que esta enfermedad ha quedado en la cola y los tratamientos son mínimos o ninguno para los que tenemos lesiones importantes. Puede ser que pierda el trabajo, pero lucharé hasta el final. Creo que Dios nos ayudará de alguna forma. Ánimo a todos y esperanza.
  5. Evelyn, a les 10.08.2018
    Hola.
    Yo tengo una amiga que hace aproximadamente 1 mes le diagnosticaron EM y al principio lo tomó de la mejor manera, pero pasando el tiempo ella sola se echa tierra, la verdad es que a mí me duele verla así, ella no se deja ayudar y no sé cómo puedo ayudarla.

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació