La recerca d’una causa de l’esclerosi múltiple

La recerca de la causa de l’EM és una tasca molt complicada que s’ha estès al llarg de la història. S’ha de tenir en compte que pot haver-hi diverses causes, totes elles complexes, de les que també se n’han de conèixer els mecanismes involucrats. A més, per cada tipus d’EM es creu que pot haver-hi diferents orígens. D‘aquesta manera, sempre hi haurà preguntes a fer: encara que s’hagi trobat una causa de la malaltia, s’haurà d’investigar per què afecta aquesta persona en un moment en concret.

En el cas de l’esclerosi múltiple, els metges en van estudiar la causa abans, fins i tot, que se’n descobrissin les característiques i se li hagués atorgat un nom.

Les teories de l’origen de malalties que provocaven una discapacitat progressiva, que per a molts escriptors moderns es refereixen a l’esclerosi múltiple, seguien les creences de l’època. Així, per exemple, l’any 1400, a Holanda, el doctor de Lidwina de Schiedam, que es considera un dels primers casos d’esclerosi múltiple coneguts, va concloure que la malaltia va ser enviada per Déu. De la mateixa manera, fins el segle XIX, la creença general indicava que les malalties eren producte d’un desequilibri en els quatre humors del cos (sang, flema, bilis negra i bilis groga). A principis de 1800, els metges, en observar adults joves amb paraplegia, van començar a dirigir les investigacions a les plaques (àrees aïllades de degeneració) del sistema nerviós central. Així, l’any 1863, Eduard Rindfleisch va observar que, en el centre de cada placa, hi havia un vas sanguini, i va postular que la paraplegia podia ser deguda a algun tipus d’inflamació d’aquests vasos. Uns anys després, el 1868, unes conferències impartides per Jean-Martin Charcot van donar pas a una clarificació més profunda de la patologia i la imatge clínica de l’esclerosi múltiple. Charcot va pensar que l’origen podia ser un trastorn de les cèl·lules glials del sistema nerviós que danyava les neurones. Aquesta exposició es va estendre arreu del món, on es van començar a documentar molts casos i van sorgir noves teories de la causa de la malaltia. A principis del segle XX, era comú relacionar qualsevol malaltia amb algun símptoma que s’havia apreciat prèviament. Així, doncs, es va pensar que alguna infecció, l’estrès, les pors, l’exposició al fred o a la calor, a la humitat o a alguna toxina a l’ambient, com el mercuri o el coure, podien ser les causes de l’esclerosi múltiple.

Es va pensar que alguna infecció, l’estrès, les pors, l’exposició al fred o a la calor, a la humitat o a alguna toxina a l’ambient, com el mercuri o el coure, podien ser les causes de l’esclerosi múltiple.

Al llarg del segle XX, van sorgir altres teories a mesura que es feien descobriments sobre l’afecció. Es va experimentar amb la transmissió amb animals, tornant a la teoria de l’agent infecciós com a origen. En descobrir-se els anticoagulants, la hipòtesi del bloqueig en el vas sanguini va tornar a cobrar importància. Cap d’aquestes teories convencia ni tancava la investigació sobre la causa veritable de l’EM. Després de la Segona Guerra Mundial, la recerca sobre immunologia es va desenvolupar ràpidament. Aleshores, es va observar una reacció immunològica al voltant de les plaques, que va donar força a la teoria que es tractava d’una malaltia immunològica. Efectivament, a partir d’aleshores, tots els tractaments de l’EM van anar dirigits a alterar el sistema immune. Tot i que aquest va ser un descobriment molt important, encara quedaven moltes preguntes per respondre: què és el que provoca aquesta anormalitat en el sistema immune? Per què afecta unes persones concretes en un moment concret? Actualment, les investigacions es dirigeixen a aclarir aquestes preguntes, encara sense resposta. S’han valorat certs aspectes que s’han descobert en el camí: l’esclerosi múltiple té més incidència en els climes temperats i també existeix un factor genètic implicat, encara que pràcticament insignificant. Aquestes troballes no són suficients per assenyalar la causa de l’esclerosi múltiple i es necessita determinar quin és el factor que activa la malaltia. Actualment, s’està investigant en aquesta línia. Font d’informació: La búsqueda de una causa de la esclerosis múltiple. Multiple Sclerosis Foundation. 2009 [accés 8 de març de 2013]. Disponible a: http://es.msfocus.org/article-details.aspx?articleID=744