Quina és la causa de l’esclerosi múltiple

Quina és la causa de l’esclerosi múltiple? L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia autoimmune. Això vol dir que, en les persones que la pateixen, el sistema immunitari ataca estructures pròpies de l’organisme, en aquest cas la mielina. La mielina és un lípid que recobreix els nervis afavorint la conducció dels impulsos nerviosos. Per això, si resulta danyada es produeix una alteració d’aquesta transmissió nerviosa. Llavors és quan dona lloc als símptomes i signes característics de la malaltia.

La causa que es produeixi aquest atac immunològic és desconeguda, encara que es creu que participen diversos factors genètics i ambientals.

Factors genètics

• Sexe: les dones desenvolupen EM entre 2 i 3 vegades més que els homes. A més, la prevalença en dones ha augmentat en els últims anys. Aquesta diferència entre els dos sexes s’ha explicat en funció de diferències en el sistema immune o en la influència de les hormones.

• Predisposició genètica: l’esclerosi múltiple no és una malaltia hereditària, però si hi ha una certa predisposició genètica, de manera que els fills d’una persona amb EM tindrà una probabilitat lleugerament més elevada de tenir la malaltia que una persona que no tingui un familiar de primer grau afectat.

Factors ambientals

• Edat: el diagnòstic d’EM és més probable entre els 20 i 50 anys, encara que pot desplegar-se en qualsevol etapa de la vida.
• Nivells baixos de Vitamina D: l’exposició a la llum solar és el principal determinant dels nivells de vitamina D i tendeix a disminuir amb l’augment de les latituds. Diversos estudis suggereixen una associació entre nivells baixos de vitamina D i un major risc d’EM, el que suggereix un efecte protector dels nivells normals de vitamina D al llarg del curs de la malaltia.
• Tabaquisme: el tabaquisme actiu i passiu augmenta el risc de patir EM. Fumar també s’ha relacionat amb una progressió més ràpida de la discapacitat i amb un major risc de conversió d’EM recurrent-remitent (EMRR) a esclerosi múltiple secundària progressiva (EMSP). A més, les persones fumadores mostren pitjor resposta als tractaments modificadors de la malaltia (TMM).
• Infeccions: la infecció pel virus d’Epstein-Barr en l’adolescència i l’edat adulta primerenca i, amb menys evidència, la mononucleosi i la varicel·la zòster s’han relacionat amb el desenvolupament de la malaltia.
• Consum excessiu de sal: el consum de sal podria tenir un paper important en l’aparició i empitjorament de les malalties autoimmunes. Aquestes troballes han estat demostrades en models animals, dels estudis fets en humans n’hi ha que ho confirmen i n’hi ha que no.
• Obesitat durant l’adolescència: l’obesitat durant l’adolescència s’han associat amb un major risc de desenvolupament d’EM.

La prevenció

Com alguns dels factors ambientals són modificables, les estratègies preventives podrien ser possibles en el futur; també després de l’inici de la malaltia, ja que alguns d’aquests factors de risc influeixen en l’evolució d’aquesta.

En resum, es podria dir que l’esclerosi múltiple es produeix per una combinació de diferents agents ambientals en persones genèticament predisposades que acabaran produint una reacció immunològica anòmala.

Actualment, hi ha molts projectes i col·laboracions entre diferents grups de recerca per intentar desxifrar aquesta complexa malaltia. Això és extremadament important perquè entendre què causa exactament l’esclerosi múltiple significaria trobar mètodes efectius amb què tractar-la, prevenir-la i, fins i tot, arribar a trobar una cura.

Referències:

Lin R, et al. The genetics of multiple sclerosis. British Medical Journals. Practical Neurology

Christian Nordqvist. Multiple sclerosis: What you need to know. Medical News Today 2017

Filippi M, et al. Multiple sclerosis. Nat Rev Dis Primers. 2018 Nov 8;4(1):43. doi: 10.1038/s41572-018-0041-4. 

Browne P, et al. Atlas of Multiple Sclerosis 2013: A growing global problem with widespread inequity. Neurology. 2014 Sep 9;83(11):1022-4. doi: 10.1212/WNL.0000000000000768.

María C Ysrraelit, & Jorge Correale. Impact of sex hormones on immune function and MS development. Immunology. 2018. 

Sharif K, et al. The role of dietary sodium in autoimmune diseases: The salty truth. Autoimmun Rev. 2018 Nov;17(11):1069-1073. doi: 10.1016/j.autrev.2018.05.007.