Com afecta l’edat en l’esclerosi múltiple
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia d’adults joves. En l’EM remitent-recurrent els primers símptomes apareixen entre els 20 i 40 anys. L’edat del moment del diagnòstic pot influir en la progressió de l’EM, encara que no és l’únic factor.
Tot i que el diagnòstic d’esclerosi múltiple (EM) pot tenir lloc en qualsevol edat, és més probable entre els 20 i 50 anys, també segons el tipus d’EM. L’esclerosi múltiple remitent-recurrent (EMRR) sol aparèixer a l’edat que oscil·la entre els 20 i els 35 anys, mentre que l’esclerosi múltiple primària progressiva (EMPP) sol començar a 40 anys. D’altra banda, fins a un 10% de les persones amb EM experimenten el seu primer brot abans dels 18 anys.
L’edat d’una persona en el moment del diagnòstic pot influir en la progressió de la malaltia, però no sembla ser l’únic factor. Alguns estudis diuen que l’aparició de discapacitat a l’EM està més associada a l’envelliment de la persona que a l’edat en què aquesta va ser diagnosticada. De fet, s’ha vist que en els nens i nenes diagnosticats d’EM que posteriorment desenvolupen la forma progressiva (esclerosi múltiple secundària progressiva o EMSP), aquesta tarda més anys a arribar que en els adults (anys des del diagnòstic). Així i tot, normalment una persona de 30 anys amb EM d’inici pediàtric sol presentar més degeneració que una persona de 30 anys amb EM d’edat adulta.
Esclerosi múltiple en nens i nenes
Fins a un 10% dels diagnòstics d’esclerosi múltiple té lloc en nens i adolescents. En la gran majoria dels casos, l’EM en edat pediàtrica és de tipus EMRR.
Els nens i nenes amb EM solen presentar més recaigudes que els adults; l’evolució de la malaltia també és més lenta. Fins fa poc no hi havia tractaments modificadors de la malaltia (TMM) infantils, però recentment l’agència de medicaments americana (Food and Drugs Administrarion o FDA), va aprovar l’ús de GILENYA® (fingolimod) per tractar nens i nenes amb EMRR majors de 10 anys.
Esclerosi múltiple a l’edat dels 50 o després
Són molt poques les persones diagnosticades després dels 50 anys. Alguns d’aquests casos representen una identificació tardana de símptomes no reconeguts.
Els símptomes propis de l’envelliment poden ser similars i coincidir-se amb els de l’EM: debilitat muscular, problemes d’equilibri, fatiga, canvis visuals, deteriorament cognitiu i trastorns del son. D’aquesta manera la combinació EM-envelliment pot exacerbar els problemes de salut que tingui una persona.
L’EM és una malaltia crònica, però no mortal. L’esperança de vida d’una persona amb esclerosi múltiple és gairebé tan llarga com la d’una persona sense la malaltia. La recerca ha fet que l’EM sigui una malaltia cada vegada més controlable i, avui dia, les persones que conviuen amb la malaltia poden tenir una bona qualitat de vida.
Referències:
Liguori M, et al. Age at onset in multiple sclerosis. Neurol Sci. 2000; 21(4 Suppl 2):S825-9
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!