Esclerosi múltiple i comorbiditat a la tercera edat

L’esclerosi múltiple (EM) afecta a més de 2,5 milions de persones arreu del món. Es considera una malaltia d’adults joves, ja que apareix amb freqüència entre els 20 i 40 anys. És per aquesta raó que anteriorment la recerca sobre envelliment i EM no s’ha desenvolupat significativament. Tot i això, al voltant del 10% de les persones afectades d’EM tenen més de 65 anys. A més, cal tenir en compte que la recerca en tractament per millorar la qualitat de vida de les persones afectades, l’augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població indiquen que aquesta xifra seguirà incrementant.

Els reptes propis d’envellir amb EM són claus per entendre i gestionar l’atenció que necessita la gent gran en aquests casos. El procés de fer-se gran implica progressivament la necessitat d’estar acompanyat i de rebre ajuda per tal de realitzar les activitats diàries. En el cas de les persones afectades d’EM, aquesta necessitat es manifesta més ràpidament i amb més força. La malaltia limita la realització d’activitats bàsiques i necessàries com la higiene, anar a comprar o l’adherència al tractament.

En envellir, les persones amb EM poden patir complicacions o problemes de salut relacionats amb l’edat com problemes de tensió, visió, memòria, bufeta, diabetis, artritis, malalties coronàries, etc.

Cal destacar que a les dificultats físiques i/o mentals pròpies de l’edat, se sumen els símptomes i les seqüeles que pugui tenir la persona amb EM. Aquestes afeccions que es deriven a partir de l’EM o tenen un impacte en la malaltia principal s’anomenen com comorbiditats. Per exemple, algunes persones afectades d’EM pateixen mobilitat reduïda, aleshores l’osteoporosi pot aparèixer provocada per aquest símptoma. També és el cas de la depressió, atès que es calcula que la meitat de les persones amb EM la podrien acabar patint al llarg de la seva vida.

Les comorbiditats afecten considerablement el dia a dia de qui les pateix. D’una banda, els problemes de memòria propis de l’edat poden ser un obstacle per una adherència al tractament adequada. D’altra banda, la persona amb EM ha de combinar la presa de medicaments per tractar l’EM amb els medicaments per tractar la comorbiditat que pateixi. Coordinar diferents medicaments a diferents hores es converteix en una tasca complicada i costosa. Per consegüent, la qualitat de vida de la gent gran amb EM és inferior a la de la gent gran que no la pateix i va disminuint a mesura que augmenta el nombre de comorbiditats. No obstant això, no es coneix amb detall l’efecte de la comorbiditat sobre l’esperança de vida de les persones afectades d’EM.

Per tant, cal insistir en la importància de gestionar els símptomes que presenti la persona, tenir una bona atenció mèdica i adaptar els hàbits, les rutines i l’entorn a les necessitats de la malaltia i de l’edat per facilitar la realització de les tasques diàries i millorar, tant com sigui possible, la seva qualitat de vida.

Accés a les fonts originals:

Ageing with MS http://www.msif.org Disponible a: http://www.msif.org/wp-content/uploads/2015/01/Ageing-with-MS-FINAL-web_ES.pdf