Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Què és l’esclerosi múltiple?

Esclerosi múltiple. Un passeig per 150 anys d'història

 

24/05/2019     Comentar
Historia esclerosis múltiple

L'esclerosi múltiple es va descriure per primera vegada l'any 1868. Afortunadament, els instruments de detecció i els tractaments per als pacients han evolucionat molt des que es va registrar el primer cas. Avui en dia encara se segueix investigant activament sobre aquesta afectació.

Els orígens

Els primers indicis de pacients que podrien haver patit esclerosi múltiple (EM) es remunten al segle XIV, però no va ser fins l'any 1868 que el professor francès Jean-Martin Charcot, conegut com el "pare de la neurologia", va descriure oficialment la malaltia. El seu interès va néixer a partir d'una estranya afectació que va patir la seva assistenta: tremolors, dificultat de parla i moviments d'ulls anòmals. Malauradament, l'assistenta va acabar morint, però gràcies a l'autòpsia el doctor Charcot va descobrir i va descriure les plaques característiques que es formen al cervell de les persones afectades d'EM i va relacionar-les amb els símptomes que presentava la seva assistenta. Havia començat un període d'investigació que avui en dia encara perdura.

Uns anys més tard, a finals del segle XIX, l'EM ja havia traspassat fronteres i era coneguda tant per metges europeus com per metges americans.

Tot i això, encara existien molts dubtes al respecte, com per exemple: quina era la causa de la malaltia?, quin era el mecanisme pel qual es produïen les lesions? o, per què es manifestava de manera tan diferent en cada pacient?

L'únic que se sabia del cert era que afectava més a les dones i que no es transmetia de pares a fills. A principis del segle XX es va poder analitzar per primera vegada un cervell a nivell microscòpic; va ser el patòleg escocès, el doctor James Dawson, qui el 1916 va descriure la inflamació dels vasos sanguinis cerebrals i els danys en la mielina del cervell de les persones afectades d'EM. Una mica més tard, el 1925, lord Edgar Douglas Adrian va demostrar que les afectacions en la mielina provocaven errades en la transmissió de la informació a través dels axons. Tres anys abans, el neurocientífic espanyol Pío del Río Hortega havia descobert els oligodendròcits, és a dir, les cèl·lules que generen la mielina. Els símptomes de l'EM deixaven de ser un fenomen considerat com a aleatori. Aquelles investigacions pioneres van convertir-se en la base del coneixement que actualment és té sobre l'EM.

Però, què causava aquest dany en la mielina? En un primer moment es creia que es tractava d'una toxina o d'un virus, però durant la dècada de 1930 el doctor Thomas Rivers, del New York's Rockefeller Institute, va demostrar que els símptomes de l'EM es podien reproduir fent que el sistema immunològic ataqués la mielina. Un gran avenç per a la ciència, ja que va aconseguir que uns anys més tard es provessin diversos fàrmacs que actuen sobre el sistema immunològic i que permeten controlar la malaltia.

L'avenç en la recerca

Deixant de banda les investigacions inicials, la primera associació de malalts va néixer l'any 1945; es tracta de la US National MS Society, creada gràcies a la Sylvia Lawry. La senyora Lawry, amb l'objectiu de trobar algun tractament que ajudés al seu germà, que patia EM, va publicar un anunci al New York Times. L'anunci deia: "Esclerosi Múltiple: si algú se n'ha recuperat, contacteu si us plau amb el pacient". La senyora Lawry va rebre fins a 50 respostes d'afectats que també buscaven solucions, i això va fer que decidís fundar una organització; va aconseguir reunir onze neuròlegs de prestigi que van establir les bases per tractar l'EM. Posteriorment, va fundar altres societats de pacients arreu del mon, que durant molts anys han tingut un paper decisiu en el finançament de la investigació de l'EM.

Pel que fa a l'avaluació de l'EM, cal destacar l'aportació del doctor Elvin Kabat, de la Universitat de Columbia (EUA), que va rebre la primera beca d'investigació atorgada per l'Association for Advancement of Research in MS. L'any 1947 va descobrir que les persones amb EM produïen una proteïna molt poc usual –les bandes oligoclonals– al líquid cefaloraquidi. Aquest descobriment va impulsar l'ús de les puncions lumbars com a eina diagnòstica. D'altra banda, el 1960 el neuròleg John Kurtzke va desenvolupar l'Expanded Disability Status Scale (EDSS), una escala per mesurar el grau de discapacitat i les parts del sistema nerviós central afectades; encara avui continua emprant-se en les consultes de neurologia. En aquella mateixa dècada van aparèixer les primeres tècniques d'imatge, i durant els anys 70 els radiòlegs van començar a utilitzar la tomografia computada (TC) per analitzar el cervell. Poc temps després, a finals de la dècada, la TC va deixar pas a la ressonància magnètica (RM), una nova tècnica d'imatge que genera imatges molt més acurades. Avui en dia la RM cerebral és una eina bàsica per diagnosticar l'EM.

Els darrers anys

Finalment, pel que fa al tractament, abans de la dècada de 1990 consistia bàsicament en combatre la gran varietat de símptomes: els brots, la fatiga, la depressió, els espasmes musculars i el dolor s'alleujaven amb esteroides, medicació contra el dolor, fisioteràpia i antidepressius. L'any 1993 es va fer un pas molt important: es va aprovar el primer tractament modificador de la malaltia (DMT, per les seves sigles en anglès): l'interferó beta. Aquest tractament va aconseguir reduir el nombre de brots i la seva agressivitat, de manera que prevenia danys permanents en el sistema nerviós central. Des de llavors, el tractament ha canviat considerablement: l'any 2008 hi havia 6 DMT disponibles, encara que tots es subministraven de forma parenteral (injectats o per infusió intravenosa). A dia d'avui en tenim fins a 15 DMT i, encara que no hem trobat un tractament que la curi, l'aparició de nous fàrmacs en els darrers anys ha produït un canvi substancial en el control de la malaltia.

Les persones afectades per EM tenen a l'horitzó un panorama molt més optimista que uns anys enrere gràcies a l'aparició d'aquestes noves teràpies.

El 1948 l'esperança de vida era només de 17 anys després de ser diagnosticat; actualment l'esperança de vida és molt semblant a la d'una persona no afectada. En aquest sentit, fa menys de 50 anys que només un 20% dels afectats d'EM podien seguir treballant, mentre que actualment més del 50% poden treballar amb normalitat. Uns avenços que 150 anys enrere semblaven impossibles però que actualment són una realitat. Gràcies als avenços en immunologia (la ciència del sistema immunològic), en epidemiologia (l'estudi dels patrons de la malaltia en la població) i en genètica (l'estudi dels gens i de l'herència), el nostre coneixement continua creixent i cada dia estem més a prop de trobar una cura per a l'EM, una fita que quan el professor Charcot va fer la primera descripció semblava impensable.

 

Accés al document original:

Multiple Sclerosis in 150 years. How did we get there? http://www.livinglikeyou.com/
Disponible a: http://www.livinglikeyou.com/en/stories/detail/multiple-sclerosis-in-150-years-howd-we-get-here

Revisat per: Angela Vidal Neuróloga
  • Valora aquest contingut: 

3 comentaris

  1. Ana María Cervantes Ibarrarán, a les 21.09.2018
    Soy una persona que tiene 59 años, cuando tuve 38 me diagnosticaron EM RR, ahora ya es Secundaria Progresiva. Mi actitud es muy positiva, ¡me encantaría que se descubriera la cura!
    1. Gonzalo, a les 01.12.2018
      eso sería genial, yo hace 6 años, corria, nadaba, hacia bicicleta, base ball, y un día sin previo aviso, al otro día no podia ni caminar a la esquina de i casa. Actualmente estudio, pero se vuelve muy pesado y dificil con la actual salud. REALMENTE SERIA FANTÁSTICO. esperemos que se encuentre pronto
  2. Jaime javier, a les 27.11.2018
    Hola mi señora tiene un diagnostico de esclereosis multiple pero este ultimo año a desmejorado muchisimo.y le doy las gŕcias por la informacion de 150 de esclereosis multiple. Somos de bahia blanca Argentina. Actualmente naci en chile en el año 72 y en el oño 89 vinimos con mis padres y hermana a vivir a Argentina. Y en el año 2000 me case y en el 2002 fuimos a pasear a eşpaña logroño serca de madrid nos quedamos un año actualmente la familia de mi señora vive en gillena serca de Sevilla españa.y tenos una hija de 17 años .pero es muy difisil vivir con la esclerosis multiple .pero sigan investando los neurlogos y la la gente juntos estara en poco tiempo en jaje mate la esclerosis multiple hoy en dia esta en Jacque despues de 150 años.gracias que tengan un exelente dia

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació