Actuar davant un brot d’esclerosi múltiple

Inestabilitat, problemes de bufeta, alteració de tacte, problemes de força o fins i tot visió doble. Aquests són alguns dels símptomes de l’esclerosi múltiple que poden reaparèixer en cas de patir un nou brot de la malaltia. A continuació, es detalla com saber si s’està experimentant, què fer en aquest cas i com actuar un cop superat el brot.

Les persones amb EM poden patir un brot. És a dir, un episodi d’aparició de nous símptomes neurològics com poden ser la inestabilitat, problemes de bufeta que s’acompanyen de problemes motors o falta de força o alteració del tacte que pot associar-se o no a dolor, etc. Els brots es produeixen a causa de la formació d’una nova lesió o desmielinització al cervell i/o a la medul·la espinal. Les persones amb EM notaran que es tracta d’un brot perquè percebran símptomes nous, que habitualment duren més de 24 hores i que poden anar acompanyats de símptomes similars als que havia presentat prèviament.

Típicament els símptomes del brot apareixen de forma progressiva, en poques hores o dies, persisteixen més enllà de 24 hores, i solen tenir una durada d’entre quatre i sis setmanes.

Per consens, han d’haver transcorregut, almenys, 30 dies des de l’anterior episodi d’empitjorament neurològic per poder dir que es tracta d’un nou brot.

Com actuar davant un brot

En cas que una persona amb EM presenti alguns dels anteriors símptomes i/o pensi que pot estar patint un nou brot, és recomanable que contacti amb el seu neuròleg. Cal que li expliqui com es troba, quins símptomes està patint i quines dificultats li causen. Segurament, el metge farà algunes preguntes relacionades amb altres símptomes que poden empitjorar els dèficits neurològics (com infeccions entre d’altres) i, si ho considera necessari, citarà la persona amb EM de forma urgent o preferent a la consulta.

Cal recordar que, habitualment, els brots de l’EM, tot i que poden ser molt molestos, no són una urgència mèdica. En aquest sentit, no és obligatori anar a urgències al centre de salut i/o hospital més proper. De fet, si els símptomes ho permeten, sempre és millor contactar amb l’equip mèdic i/o infermeres habituals de la persona, que coneixeran la seva malaltia i prescriuran el tractament més adient. És important que l’equip encarregat de tenir cura de la persona amb EM estigui informat de l’aparició de nous brots. Sobretot de cara a plantejar-se en un futur, un tractament de fons per a la malaltia i/o un canvi de tractament si així ho creuen necessari.

El tractament d’un brot

Un cop confirmat que es tracta d’un nou brot, i segons cada cas, els metges informaran la persona amb EM de com tractar més adequadament aquests nous símptomes:

  • Tractament farmacològic amb corticosteroides: es tracta d’un potent antiinflamatori que es receptarà en dosis elevades. L’efecte d’aquest tractament serà el de reduir la inflamació i escurçar, per tant, la durada dels símptomes. Tot i que es poden prescriure per via oral, la forma més usual d’administració és l’endovenosa, a l’Hospital de Dia. En general, a causa de la curta durada del tractament (de 3 a 5 dies), les persones amb EM el solen tolerar bé, però cal tenir en compte i conèixer els possibles efectes secundaris que poden provocar com alteracions de caràcter, palpitacions, nàusees, molta gana, augment de pes, dificultats per dormir, acne, inflamació de turmells, gust metàl·lic (durant la infusió) o sufocacions, entre d’altres.
  • Tractament rehabilitador: la fisioteràpia o rehabilitació forma part del tractament de la persona amb EM. Antigament, en el moment del brot es recomanava fer repòs, però cada cop més es creu convenient començar a fer algun tipus de rehabilitació de forma precoç, especialment quan hi ha problemes motors associats. Així, de vegades, el seu neuròleg li pot recomanar tractament amb fisioteràpia, teràpia ocupacional, etc. Tot plegat forma part de la rehabilitació de la persona amb EM, i presenta molts beneficis, hagi pres esteroides o no.
  • No fer cap tractament específic: ocasionalment, sobretot si els símptomes derivats del brot són lleus o no provoquen gran interferència en les activitats de la vida diària de la persona amb EM, no cal fer un tractament específic per al brot. De fet, els símptomes derivats del brot desapareixeran igualment i la recuperació que faci la persona amb EM del nou brot serà la mateixa amb i sense tractament específic, tot i que si no se segueix cap mena de tractament, les molèsties ocasionades pel brot poden durar més. Es tracta d’una decisió que cal prendre juntament amb la resta de professionals que tracten la persona amb EM, és a dir, el seu neuròleg i/o la infermera del seu centre especialitzat.

 

Després del brot

Cal tenir en compte que la recuperació completa després d’un brot pot portar setmanes o fins i tot mesos.

A més, és possible que algun símptoma no acabi de desaparèixer completament. En aquest cas, cal comunicar-ho als professionals. Aquests prescriuran tractaments com la fisioteràpia, la rehabilitació o certa medicació simptomàtica que ajudi la persona amb EM a millorar els símptomes.

Estar preparats per a l’aparició de nous brots

Les persones amb EM poden patir un nou brot en qualsevol moment. Els brots són imprevisibles i els símptomes poden afectar qualsevol part del cos. Per això, tant les persones amb EM com les persones del seu voltant han d’estar preparades per tal que tot sigui més fàcil si es dona la situació.

D’aquesta manera, tant la persona amb EM, però també els seus familiars o amics més propers han de saber com contactar els metges, infermeres i neuròlegs en cas necessari.

Els ‘pseudobrots’, falses alarmes

De vegades, les persones amb EM poden experimentar símptomes similars als que apareixen quan es produeix un brot. Diferents factors que augmentin la temperatura corporal, com per exemple la febre -causada per una infecció de bufeta o un constipat-, l’augment de temperatura després d’un exercici intens, o a causa d’elevades temperatures a l’exterior, poden produir o agreujar aquests símptomes.

Si en disminuir la temperatura corporal, els símptomes van desapareixent no es tracta d’un brot. És, per tant, una falsa alarma. Si, contràriament persisteixen més enllà de 24 hores cal avisar el metge, qui valorarà i indicarà com procedir segons el que s’ha relatat prèviament.

Accés als document original:

Managing a relapse. Multiple Sclerosis Society, 2011 [accés: 13 de març de 2015].

Disponible a: https://www.mssociety.org.uk/care-and-support/resources-and-publications/publications-search/managing-a-relapse-booklet

Revisat per: Angela Vidal Neuròloga
Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!