Idioma:CA ES

Quins són els símptomes?

Cognició, parla i comunicació en l'esclerosi múltiple

 

08/07/2019     Comentar
El habla y la comunicación en la esclerosis múltiple

La comunicació és un fenomen complex que implica comprendre el que els altres ens volen transmetre i formular els missatges amb una intenció i un contingut correctes, així com projectar la veu, pronunciar, llegir i escriure amb claredat. D'aquesta manera, el funcionament cognitiu i conductual i les capacitats de llenguatge, de veu i de parla fan possible la comunicació. L'àmbit social, l'estat d'ànim i les característiques de l'entorn físic (com un ambient sorollós) també influeixen en la comunicació. Per tant, la presència de fatiga, la dificultat en la visió i els possibles efectes secundaris de la medicació, símptomes comuns en els afectats d'EM, són factors que poden empitjorar la comunicació.

 

La comunicació i les funcions cognitives en l'esclerosi múltiple

Entre un 30% i un 72% de les persones amb esclerosi múltiple (EM) presenten una alteració de les funcions cognitives, fet que té conseqüències en tots els àmbits de la vida, incloent la comunicació. En aquest cas, les persones afectades sovint troben dificultat per emprar les paraules adequades, per comprendre missatges complexos o ambigus i per construir les frases i organitzar el discurs.

En definitiva, els costa explicar, discutir, conversar, llegir i escriure. Aquests impediments poden suposar que l'afectat parli menys; participi poc en les converses; abandoni activitats com veure pel·lícules, escoltar la ràdio, llegir o escriure; hagi de deixar de treballar o d'estudiar i, en general, s'aïlli.

La comunicació i la funció motora (disàrtria)

La disàrtria és un símptoma que afecta entre un 25% i un 55% de les persones amb EM. Se sol caracteritzar per una articulació imprecisa de les paraules, per anormalitats en la veu (en la velocitat, en el ritme i en la melodia de la parla) i per la fatiga vocal.

Existeixen exercicis i estratègies que es dirigeixen a millorar la naturalitat i la intel·ligibilitat de la parla.

Les persones amb EM que tenen disàrtria pot fer pauses en parlar, repetir la paraula o dir el que pretén dir d'una altra manera, prestant atenció a l'entonació i a l'expressió no verbal. En aquest cas, també és molt important que l'interlocutor respecti el temps que aquest procés comporta i no tingui pressa.

Per minimitzar l'impacte d'aquests dos tipus de dificultats en la comunicació és important consultar un professional perquè detecti i valori les capacitats de la persona mitjançant una exploració. El professional explicarà els obstacles, i conjuntament amb la persona amb EM i els familiars, es buscaran estratègies útils, tenint en compte les habilitats i el potencial del subjecte i de l'entorn, per optimitzar-ne la comunicació. També es podran proposar exercicis per millorar l'estat de les funcions cognitives, motores i sensitives implicades en la comunicació. La intervenció primerenca del logopeda i del neuropsicòleg, entre d'altres professionals de la salut, és molt important.

Encara que l'atenció és sempre individualitzada, algunes estratègies generals consisteixen en parlar en un ambient silenciós i relaxat, sense presses i fent pauses. Si la persona amb EM té dificultats per trobar la paraula, pot intentar associar-la a un significat, a un lloc o a una sensació. Una altra estratègia és descriure'n el significat o definir-la amb l'ajuda de l'interlocutor, que sempre ha de respectar el temps que necessita l'afectat i no tenir pressa. Quan es presenten dificultats en la parla és fonamental adoptar una postura i una col·locació del cos correcta, estar relaxat i respirar adequadament.

D'altra banda, l'interlocutor ha de ser conscient dels obstacles als quals s'enfronta la persona amb problemes de comunicació. A causa d'aquestes dificultats, convindrà que la conversa giri entorn a un sol tema i que l'interlocutor faci una escolta activa i, sobretot, que doni temps.

L'hàbit de llegir es pot mantenir gràcies a un nivell de lectura adequat o a àudio llibres, en cas de dificultat visual. Per fixar els continguts a la memòria, es poden utilitzar tècniques com el resum o el subratllat.

La comunicació també es pot veure alterada per la falta de motivació. L'actitud d'acceptació i de consciència de les dificultats i del potencial de la persona amb auest tipus de problemes afavoreix la convivència amb els trastorns de comunicació. Per aconseguir que tingui iniciativa i per reduir el risc d'aïllament social, és molt recomanable que mantingui activitats d'interès i una vida social activa.

 

Per més informació, feu clic a La comunicación en la esclerosis múltiple.

Autores: Marta Renom i Ingrid Galán

  • Valora aquest contingut: 

1 comentari

  1. María Isabel Tejedor Prieto, a les 26.01.2020
    Es realmente agobiante para el afectado ser incapaz de comunicarse por el habla igual que antes , y no encontrar el apoyo del interlocutor respetando tiempos y pausas , queson tan necesarios

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació