Cognició, parla i comunicació en l’esclerosi múltiple

La comunicació i les funcions cognitives en l’esclerosi múltiple

Entre un 30% i un 72% de les persones amb esclerosi múltiple (EM) presenten una alteració de les funcions cognitives, fet que té conseqüències en tots els àmbits de la vida, incloent-hi la comunicació. Les persones afectades sovint troben dificultat per emprar les paraules adequades. També per comprendre missatges complexos o ambigus i per construir les frases i organitzar el discurs.

En definitiva, els costa explicar, discutir, conversar, llegir i escriure. Aquests impediments poden suposar que la persona parli menys; participi poc en les converses; abandoni activitats com veure pel·lícules, escoltar la ràdio, llegir o escriure; hagi de deixar de treballar o d’estudiar i, en general, s’aïlli.

La comunicació i la funció motora (disàrtria)

La disàrtria és un símptoma que afecta entre un 25% i un 55% de les persones amb EM. Se sol caracteritzar per una articulació imprecisa de les paraules, per anormalitats en la veu (en la velocitat, en el ritme i en la melodia de la parla) i per la fatiga vocal.

Existeixen exercicis i estratègies que es dirigeixen a millorar la naturalitat i la intel·ligibilitat de la parla.

Les persones amb EM que tenen disàrtria poden fer pauses en parlar, repetir la paraula o dir el que pretenen dir d’una altra manera. És a dir prestant atenció a l’entonació i a l’expressió no verbal. En aquest cas, també és molt important que l’interlocutor respecti el temps que aquest procés comporta i no tingui pressa.

Per minimitzar l’impacte d’aquests dos tipus de dificultats en la comunicació és fonamental consultar un professional perquè detecti i valori les capacitats de la persona mitjançant una exploració. El professional explicarà els obstacles, i conjuntament amb la persona amb EM i els familiars, es buscaran estratègies útils, tenint en compte les habilitats i el potencial del subjecte i de l’entorn, per optimitzar-ne la comunicació. També es podran proposar exercicis per millorar l’estat de les funcions cognitives, motores i sensitives implicades en la comunicació. La intervenció primerenca del logopeda i del neuropsicòleg, entre altres professionals de la salut, és molt crucial.

Encara que l’atenció és sempre individualitzada, algunes estratègies generals consisteixen a parlar en un ambient silenciós i relaxat, sense presses i fent pauses. Si la persona amb EM té dificultats per trobar la paraula, pot intentar associar-la a un significat, a un lloc o a una sensació. Una altra estratègia és descriure’n el significat o definir-la amb l’ajuda de l’interlocutor, que sempre ha de respectar el temps que necessita l’afectat i no tenir pressa. Quan es presenten dificultats en la parla és fonamental adoptar una postura i una col·locació del cos correcta, estar relaxat i respirar adequadament.

D’altra banda, l’interlocutor ha de ser conscient dels obstacles als quals s’enfronta la persona amb problemes de comunicació. A causa d’aquestes dificultats, convindrà que la conversa giri entorn d’un sol tema i que l’interlocutor faci una escolta activa i, sobretot, que doni temps.

L’hàbit de llegir es pot mantenir gràcies a un nivell de lectura adequat o a àudio llibres, en cas de dificultat visual. Per fixar els continguts a la memòria, es poden utilitzar tècniques com el resum o el subratllat.

La comunicació també es pot veure alterada per la falta de motivació. L’actitud d’acceptació i de consciència de les dificultats i del potencial de la persona amb aquest tipus de dificultats afavoreix la convivència amb els trastorns de comunicació. Per aconseguir que tingui iniciativa i per reduir el risc d’aïllament social, és molt recomanable que mantingui activitats d’interès i una vida social activa.

Per més informació, feu clic a La comunicación en la esclerosis múltiple.

Autores: Marta Renom i Ingrid Galán