Com gestionar l’espasticitat en l’esclerosi múltiple?
L’espasticitat, un trastorn caracteritzat per la rigidesa muscular i els espasmes involuntaris, és un símptoma comú de l’esclerosi múltiple (EM). Dificulta la mobilitat, pot provocar dolor, i té un impacte en la qualitat de vida de les persones amb EM. Malgrat això, quan l’espasticitat es tracta adequadament, els símptomes immediats i les complicacions es poden evitar.
En l’esclerosi múltiple, l’espasticitat es deu principalment a les lesions en les vies motores del sistema nerviós central, a la medul·la i al cervell. L’afectat ho percep com una sensació de rigidesa o tensió incrementada als músculs, que entorpeix el moviment, li resta habilitat i augmenta la fatiga. Quan va acompanyat d’espasmes musculars, la persona amb EM descriu una sensació d’estirament o sacsejada que, en ocasions, pot resultar dolorosa.
S’estima que fins a un 85% de les persones amb EM pateix espasticitat en algun grau. Aquest problema relacionat amb l’EM pot aparèixer en qualsevol moment del transcurs de la malaltia. No obstant això, ser home, tenir una edat avançada i patir la malaltia des d’un període de temps llarg són aspectes que s’associen amb una major gravetat del trastorn.
El grau d’espasticitat varia enormement entre les persones amb esclerosi múltiple i, fins i tot, en la mateixa persona al llarg del temps.
L’afectat pot experimentar des d’una lleugera molèstia a una discapacitat motora significativa o complicacions mèdiques, com deformitats articulars o contractures. Com a conseqüència d’aquesta fluctuació i evolució constant en l’espasticitat, qualsevol tractament o programa de rehabilitació ha d’ajustar-se a les diferents etapes de la malaltia i també s’ha d’adaptar a d’altres símptomes relacionats amb l’EM que pateixi la persona.
El tractament rehabilitador té com a objectiu millorar o conservar les funcions motrius i a l’hora minimitzar els efectes de debilitat, l’espasticitat, dolor i altres símptomes, l’ha de dissenyar un equip multidisciplinari (neuròleg, fisioterapeuta, infermer, terapeuta ocupacional, entre d’altres) i ha de comptar amb la participació tant de l’afectat com dels cuidadors.
Per tant, la variabilitat de l’espasticitat al llarg del curs de la malaltia fa que el tractament de l’espasticitat sigui tot un repte i caldrà revaluar-ne freqüentment l’eficàcia:
Espasticitat lleu
L’afectat sovint no té sensació de rigidesa muscular, tot i que un terapeuta sí pot detectar els signes que l’acompanyen. En aquest cas, s’aconsella mantenir un bon estat físic general per conservar la flexibilitat muscular de forma òptima. El fisioterapeuta indicarà a la persona amb EM quins són els estiraments que pot practicar i exercicis per enfortir els músculs dèbils.
Espasticitat moderada
L’espasticitat en certs músculs claus com els bessons o els quàdriceps pot afectar la marxa a causa d’una posició del peu girada cap a dins o pels genolls rígids, entre d’altres problemes. La persona amb EM haurà de practicar moviments inhibidors del to muscular, com ara traspassar pesos entre les cames, inclinacions cap endavant, estiraments, hidroteràpia o hipoteràpia (equitació terapèutica), i caldrà que enforteixi els músculs dèbils sempre que sigui possible. Podria arribar a ser necessari una ortesi o fèrula antiequí, dispositius per facilitar l’acte de caminar.
Espasticitat greu
En aquest cas, el fisioterapeuta pot incloure la mobilització passiva de les cames, dels braços i del tronc per prevenir les contractures, les deformitats articulars i ajudar a facilitar les posicions normals. En el cas que el pacient necessiti l’ajuda d’una cadira de rodes per desplaçar-se, la rehabilitació haurà d’incloure exercicis o estratègies que ajudin a prevenir l’escurçament muscular a llarg termini, com per exemple, incloure coixins especials o cintes que ajudin a mantenir la pelvis ben col·locada i els genolls separats.
Fonts d’informació:
La espasticidad en EM. MS in focus, nº 12, 2008. Multiple Sclerosis International Federation [accés: 3 de maig de 2013]. Disponible a: https://www.msif.org/wp-content/uploads/2014/09/MS-in-focus-11-Spasticity-English.pdf
Grupo Español de Espasticidad. Vivancos-Matellano, F. et al. Guía del tratamiento integral de la espasticidad. Rev. Neurol 2007; 45 (6): 365-375 [accés: 3 de maig de 2013]. Disponible a: http://www.guiadisc.com/wp-content/uploads/2011/09/guia.de_.tratamiento.integral.de_.la_.espasticidad.pdf
Rémy-Néris, O. et al. Espasticidad. Enciclopedia Médico-Quirúrgic [accés: 3 de maig de 2013]. Disponible a: https://es.scribd.com/doc/56781887/Espasticidad
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!