El dolor en l’esclerosi múltiple

El dolor és un aspecte que pot presentar-se en una majoria de les persones amb esclerosi múltiple. La intensitat i la durada del dolor poden ser molt diferents en cada persona. En trets generals, el dolor es pot classificar en dos tipus, en funció de la seva causa:

• Dolor nociceptiu: es tracta d’un dolor que procedeix dels ossos, músculs i altres teixits connectius. Normalment apareix o empitjora amb els moviments i/o la palpació.
• Dolor neurogènic: es tracta d’un dolor d’origen neurològic i no de caire osteo-articular com l’anterior. En el cas de l’EM, és degut a les lesions sobre la mielina que es produeixen en el cervell i/o la medul·la a causa de la pròpia malaltia. És un dolor que es descriu com a lancinant i que pot aparèixer en qualsevol moment i tenir una durada curta.

Prescriure el tractament correcte dependrà, en gran mesura, d’identificar correctament el tipus i la causa del dolor. Si el dolor és de tipus neurogènic, es prescriuen fàrmacs ‘neuromoduladors’ que, com el seu nom indica, modulen la transmissió del impuls nerviós i, per tant, també del dolor, minimitzant la intensitat i la durada del mateix. Normalment, són fàrmacs que també s’utilitzen per tractar la depressió i l’epilèpsia.

Si el dolor es produeix per un augment del to muscular, com és el cas de l’espasticitat, es prescriurà un tractament específic per a aquest símptoma. Si el dolor és de naturalesa nociceptiva, es pot tractar amb antiinflamatoris i analgèsics comuns i, fins i tot, amb opioides si és necessari.

Tots els medicaments poden tenir associats efectes secundaris i, en el cas concret de l’EM, aquests poden agreujar alguns símptomes ja presents degut a la pròpia malaltia: per exemple, l’estabilitat, la somnolència, etc. Per aquest motiu, és important fer una correcta avaluació individual del risc i el benefici del fàrmac en qüestió, abans d’administrar-lo.

En els darrers anys també s’investiga amb els tractaments no farmacològics, anomenats tractaments psicosocials o conductuals.

Algunes persones amb EM poden necessitar-los com a complement dels medicaments, si aquests no mostren prou eficàcia. Un exemple seria la pràctica de mètodes de relaxació; moltes vegades, el dolor pot procedir de les tensions o l’estrès que una persona acumula. Hi ha molts mètodes de relaxació i tots ells poden ajudar a millorar la percepció del dolor.

L’exercici físic suau, dins de les possibilitats que la malaltia doni a la persona, també pot ser una ajuda per alleujar el dolor. Esports com caminar, nedar o fer ioga són alguns exemples d’exercici que poden ajudar a eliminar estrès, a controlar el dolor i a millorar la condició física en general.

També, especialment quan aquest dolor es fa crònic, pot ajudar rebre un suport psicològic com, per exemple, participar en un grup de suport i altres formes de psicoteràpia.

En resum, un correcte plantejament del tipus de dolor i les seves causes, així com un abordatge terapèutic que inclogui tant tractaments mèdics com fisioteràpia o tècniques de relaxació, poden ajudar a millorar la percepció del dolor i, per tant, la qualitat de vida.

Enllaç al document original:

Multiple Sclerosis International Federation; 2007 [accés 12 de maig de 2014]. De Wynn, H. Stoelb, B. Solaro, C. et al. Dolor y EM.

Disponible a: https://www.msif.org/wp-content/uploads/2014/09/MS-in-focus-10-Pain-Spanish.pdf