Esclerosi múltiple i incontinència urinària: consells per controlar-la

En condicions normals, la bufeta pot controlar-se de manera voluntària: aquesta es va omplint lentament i, quan s’acumulen entre 250 i 500 mil·lilitres d’orina (una quantitat que varia segons la persona), les terminacions nervioses de la bufeta envien senyals a la medul·la espinal, i aquesta al cervell, provocant que la persona tingui ganes d’orinar i en sigui conscient.

En algunes persones amb esclerosi múltiple (EM), la transmissió d’aquests impulsos pot veure’s afectada i aleshores és possible que apareguin problemes urinaris, que resulten molt incòmodes.

Molts d’aquests símptomes poden abordar-se mitjançant diferents estratègies de caire higiènic, dietètic i farmacològic.

Per això, és important consultar i explicar al metge els problemes relacionats amb la micció que apareixen.

Alguns dels símptomes urinaris que poden patir els afectats d’EM són:

• Urgència o sensació de no poder contenir l’orina. Tenir la necessitat d’anar a orinar el més ràpidament possible per la por a patir enuresi (incontinència).
• Pol·laciúria o augment de la freqüència del desig d’orinar.
• Nictúria o augment de la freqüència del desig d’orinar durant la nit.
• Incontinència urinària o incapacitat per controlar el lloc i el moment d’iniciar la micció.
• Dificultat per iniciar la micció, malgrat tenir la sensació de tenir ganes d’orinar.
• Degoteig d’orina no relacionat amb l’esforç, que pot ser provocat per una distensió de la bufeta i un cúmul molt important d’orina.
• Sensació de micció incompleta un cop acabada la micció voluntària.

Els problemes de la bufeta es classifiquen segons el procés afectat: problemes d’emmagatzematge, problemes de buidatge o problemes mixtos (combinació dels dos casos anteriors). Els símptomes llistats anteriorment poden aparèixer en qualsevol dels tres casos, però el tractament és molt diferent segons el tipus d’afectació. Per aquest motiu, el més probable és que el metge derivi el pacient a un uròleg o sol·liciti alguna prova complementària per tractar de determinar quin tipus de disfunció predomina en el seu cas.

A més del tractament específic, que dependrà del tipus de problema predominant, algunes mesures de caire higiènic i dietètic poden ajudar a millorar alguns d’aquests símptomes:

• Limitar la ingesta de líquids que continguin cafeïna o alcohol, ja que actuen com a irritants de la bufeta i augmenten el desig d’orinar.
• Beure suficient aigua per mantenir-se hidratat i afavorir l’eliminació de bactèries presents al tracte urinari.
• Disminuir la ingesta de líquids dues hores abans de fer activitats a llocs on no hi haurà disponibilitat de bany i també després de sopar per evitar despertar-se freqüentment durant la nit.
• Planejar l’acció d’orinar cada 2-3 hores.
• Evitar prendre begudes o sucs amb cítrics, ja que poden augmentar el risc d’infeccions.

En resum, durant el curs de l’esclerosi múltiple poden aparèixer símptomes urinaris que poden resultar molt molestos per a la persona que els pateix, i que poden comportar, fins i tot, canvis en l’estil de vida. Compartir aquests problemes amb el metge és important per tal de determinar-ne la causa i així establir un tractament que millori aquests símptomes i prevenir, d’aquesta manera, complicacions més greus.

Fonts d’informació:

Urinary Dysfunction & MS. Managing specific issues. National Multiple Sclerosis Society (MS). 2013 [accés: 10 de novembre de 2013]. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/NationalMSSociety/media/MSNationalFiles/Brochures/Brochure-Urinary-Dysfunction-and-MS.pdf 

Bladder Dysfunction. National Multiple Sclerosis Society (MS). 2013 [accés: 10 de novembre de 2013]. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/For-Professionals/Clinical-Care/Managing-MS/Symptom-Management/Bladder-Dysfunction