Incontinència urinària: símptomes i tractament
La Societat Internacional de Continència (ICS) defineix la incontinència urinària com la pèrdua involuntària d’orina, demostrable de forma objectiva, que constitueix un problema social o d’higiene per a la persona que la pateix. Tot i que la incontinència urinària no implica un pronòstic de gravetat, sí que limita l’autonomia de la persona afectada, redueix l’autoestima i deteriora sensiblement la qualitat de vida. Té repercussió en les activitats quotidianes i laborals, i en les relacions socials, familiars i de parella. A més, comporta una enorme despesa econòmica i social.
Entre les persones amb esclerosi múltiple (EM) s’observa una freqüència d’alteracions urinàries que oscil·la entre el 5% i el 10% en les primeres fases de la malaltia. Diversos estudis publicats indiquen que, durant l’evolució de l’afecció, el 84% afirma patir disfunció vesical en menor o major mesura.
La presència d’aquestes alteracions urinàries, segons la literatura, està relacionada amb un major grau de discapacitat funcional i afectacions greus. No obstant això, no s’observa relació amb el temps d’evolució de la malaltia.
Simptomes de la incontinència urinària
El cicle de la micció, controlat pel sistema nerviós, es divideix en dues fases ben diferenciades: la fase d’emmagatzematge i la fase d’evacuació. Segons en quina fase de la micció es produeixi el problema s’observaran uns símptomes o uns altres.
Els símptomes irritatius apareixen quan el problema es produeix durant la fase d’ompliment vesical, a causa d’una hiperreflèxia del detrusor. En concret, consisteixen en un augment de la freqüència miccional, tant de dia (pol·laciúria) com de nit (nictúria); i en la presència d’urgència miccional. Aquests símptomes, combinats amb d’altres propis de l’esclerosi múltiple, com la descoordinació, tremolor, debilitat muscular, dificultat en la mobilitat, pèrdua d’habilitat manual fina i alteracions cognitives, poden provocar la incontinència urinària.
D’altra banda, els símptomes obstructius apareixen quan el problema es produeix durant la fase de buidatge vesical, a causa d’una disinergia d’esfínters o a una areflèxia del detrusor. Es tracta de la presència de pèrdues d’orina en forma de degoteig continuat, polaquiuria, disminució del calibre del raig de l’orina, sensació de micció incompleta i residu postmiccional. Aquests símptomes associats a altres propis de l’EM, que anteriorment s’han mencionat, poden causar també la incontinència urinària.
De vegades, les persones amb EM poden presentar simptomatologia mixta, que combina els símptomes irritatius i obstructius.
Tractament incontinència urinària
Amb l’objectiu d’aconseguir una continència urinària que millori la qualitat de vida dels afectats, s’aplica un tractament que consisteix en l’aplicació de diverses tècniques conservadores de fisioteràpia combinades amb pautes d’infermeria.
L’equip sanitari juga un paper decisiu en la identificació i l’exploració del problema, tant en la realització d’un diagnòstic correcte com en la prescripció del tractament més adequat.
Després de la derivació a un especialista per obtenir un diagnòstic precís, l’equip de la FEM realitza les exploracions pertinents per oferir un tractament personalitzat a cada usuari. El servei d’infermeria elabora l’exploració mitjançant una entrevista completa, un diari miccional, un registre alimentari i una escala de qualitat de vida. Durant el tractament, l’equip realitza tallers sanitaris sobre els diferents tipus d’alteracions urinàries i sobre les mesures higienicodietètiques per afavorir la continència. Aquestes inclouran miccions programades, teràpia conductual, control d’ingesta de líquids i d’aliments irritants o educació en tècniques d’autosondatge.
D’altra banda, el servei de fisioteràpia inclou en l’exploració, a més de l’entrevista, una revisió neurourològica completa i una valoració de l’estat de la musculatura del sòl pèlvic, a través de la bioretroalimentació. El tractament inclou estratègies per a la presa de consciència del sòl pèlvic i l’enfortiment mitjançant l’ús de la bioretroalimentació i altres exercicis, pautes per a la reeducació vesical amb l’objectiu d’augmentar els intervals de temps entre cada micció, i finalment, es treballaran les estratègies posturals per ajudar a la deposició i la continència.
Fonts d’informació:
Pena Outeiriño JM et al. Tractament de la disfunció del sòl pelvià. Actes Urol Esp. 2007; 31 (7): 719-731
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!