L’atàxia i els tremolors, dos problemes de coordinació comuns en l’esclerosi múltiple

Atàxia és un terme grec que significa “manca d’ordre”. En neurologia, aquesta paraula s’utilitza per descriure la descoordinació dels moviments. Les persones amb atàxia perden control sobre els moviments. De manera que aquests es fan menys suaus i, fins i tot, els pot ser difícil iniciar i aturar un moviment. L’atàxia pot afectar tots els moviments, però és més fàcil que s’observi en activitats que requereixen gran precisió. Per exemple, escriure, fer servir els coberts o agafar objectes petits.

El tremolor es descriu com un moviment de sacsejades rítmiques que la majoria de vegades afecta braços i mans de les persones amb EM.  En cap cas s‘ha de confondre amb el de la malaltia de Parkinson. Les manifestacions més comunes de tremolor en l’esclerosi múltiple són: el tremolor postural, que apareix quan s’aixeca una extremitat en contra de la gravetat, i el tremolor d’intenció, que té lloc quan es vol agafar un objecte i que, especialment, pot causar discapacitat. En l’EM, els tremolors s’associen freqüentment a l’atàxia. Malgrat tractar-se d’uns símptomes molt comuns (entre una quarta part i la meitat de les persones en tenen), només són greus i causants de discapacitat en una minoria (10%).

Tant l’atàxia com els tremolors es produeixen pel dany ocasionat per la malaltia en el cerebel i les seves connexions. Per realitzar un moviment coordinat fi es necessita la coordinació i sincronització de moltes accions en diferents músculs. Aquest control fi es duu a terme principalment pel cerebel, que connecta amb moltes altres àrees del sistema nerviós. En el moment en què el cerebel resulta afectat per l’esclerosi múltiple, la xarxa de connexions nervioses queda malmesa. Llavors s’origina la falta de coordinació de moviments.

Algunes estratègies per gestionar l’atàxia i els tremolors

Mentre que molts símptomes de l’EM –com ara el cansament- no són perceptibles pels altres, els tremolors i l’atàxia són clarament visibles. A més, poden tenir un impacte negatiu en l’autoestima de la persona.

Els afectats amb tremolors i atàxia corren el risc de deixar de relacionar-se socialment, ja que intentaran evitar les situacions públiques per vergonya.

Els qui pateixen aquest problema en una forma més greu poden perdre la independència en la realització d’activitats de la vida diària i en l’autogestió de la salut. En aquests casos, cal que un professional de la salut (un neuròleg o un infermer o infermera especialitzat) avaluï l’impacte d’aquests símptomes en la vida de la persona amb EM. Tot i que ara per ara no existeix una medicació clarament efectiva per controlar o fer desaparèixer els tremolors i l’atàxia en l’esclerosi múltiple, alguns fàrmacs han demostrat tenir un èxit parcial en algunes persones. Conèixer el tipus de tremolor i la gravetat és important per indicar les teràpies més apropiades, entre les quals s’inclouen els tractaments quirúrgics en alguns casos seleccionats, així com evitar els efectes secundaris innecessaris d’altres fàrmacs que s’estiguin prenent.

Una avaluació de teràpia ocupacional també pot ajudar a l’afectat a gestionar l’atàxia i els tremolors en societat. D’altra banda, la rehabilitació i la fisioteràpia poden ser útils per a algunes persones. Tot i que freqüentment no resolen completament ni els tremolors ni l’atàxia, els afectats poden fer servir algunes estratègies per aconseguir que els símptomes estiguin sota control, millorar el funcionament i continuar fent les activitats de la vida diària tan independentment com els sigui possible. Alguns exemples de les estratègies que els fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals poden valorar i indicar són:

• Immobilització: es poden utilitzar suports i abraçadores a les articulacions per estabilitzar-les en una postura. Per exemple, al turmell o al peu poden donar més estabilitat a la persona quan està dempeus; o al canell, mà o braç, permetre als afectats menjar, escriure o fer altres feines similars. D’aquesta manera, es redueix el moviment causat pels tremolors.

• Afegir pes: quan s’intenta agafar un objecte més pesat es fan servir més músculs per estabilitzar un punt distant del cos, com les mans. A algunes persones amb EM els pot ser útil emprar estris de cuina i objectes d’escriptori amb més pes de l’habitual.

• Fer ús d’equips adaptats: per tal que les tasques a la llar o a la feina siguin més fàcils i segures, es poden fer servir picaportes o estris grans de cuina, cremalleres en lloc de botons a la roba, i estovalles individuals antilliscants sota dels plats, per exemple. També es pot recórrer a usar dispositius de mans lliures o activats per la veu.

En resum, l’atàxia i els tremolors són dos símptomes que poden arribar a causar discapacitat en alguns pacients. Tot i que no existeix un tractament mèdic òptim, és important detectar-los per tal de poder millorar els problemes que se’n deriven. En el camí cap a aquesta millora és rellevant l’acció conjunta d’un equip multidisciplinari, on intervindran fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals que poden indicar les millors estratègies per disminuir aquests símptomes en el dia a dia de cada persona.

Font d’informació:

Temblores y ataxia en la EM. MS in focus, Multiple Sclerosis International Federation. Núm. 13. 2009 [accés: 10 de març de 2014]. Disponible a: http://www.msif.org/…