L’atròfia cerebral en l’esclerosi múltiple

Què és l’atròfia cerebral?

El cervell humà es forma durant la gestació, i va augmentant de grandària fins als 20 anys. A partir d’aquesta edat, de manera natural, té lloc una reducció progressiva del seu volum d’aproximadament un 0,1% – 0,3% cada any.

En les persones amb esclerosi múltiple s’ha vist que aquesta pèrdua de volum cerebral té lloc de manera més accentuada. Gràcies a les ressonàncies magnètiques s’ha pogut demostrar que es produeix una reducció de 3 a 5 vegades més ràpida que en les persones sense esclerosi múltiple de la mateixa edat. Aquí és quan parlem d’atròfia cerebral.

Les imatges per ressonància magnètica de persones amb atròfia cerebral mostren un major espai ocupat per líquid cefalorraquidi.

El cervell dret mostra una major presència de líquid cefalorraquidi

En les persones amb esclerosi múltiple, l’atròfia cerebral pot aparèixer fins i tot abans dels primers símptomes neurològics. Hi ha investigacions que relacionen el grau d’atròfia cerebral amb el grau de deteriorament físic, cognitiu i la fatiga que presenten les persones diagnosticades a llarg termini.

Què és el deteriorament cognitiu?

El deteriorament cognitiu és una de les principals conseqüències de l’atròfia cerebral. Es manifesta per la presència de:

• Dificultats per mantenir l’atenció
• Problemes de memòria i dificultat per recordar paraules
• Dificultat per entendre i organitzar la informació nova
• Problemes per retenir la informació més recent
• Fatiga mental a l’hora de fer activitats laborals o de la vida quotidiana

Tractaments farmacològics que redueixen l’atròfia cerebral de l’esclerosi múltiple

L’atròfia cerebral és un factor cada cop més rellevant en la progressió de l’esclerosi múltiple. Per això, el desenvolupament de nous fàrmacs per a l’esclerosi múltiple sol tenir en compte aquest element entre els seus objectius. Alguns fàrmacs han aconseguit reduir la velocitat a la qual el cervell s’atrofia, buscant una pèrdua de volum cerebral semblant al de persones no diagnosticades de la mateixa edat.

Per tant, cada vegada és més important exigir als nous tractaments que demostrin la seva eficàcia en la disminució de l’atròfia del cervell, així com la implicació entre els professionals sanitaris perquè tinguin en compte aquest paràmetre d’eficàcia en els tractaments.