Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Quins són els símptomes?

L'estrès i l'esclerosi múltiple: com s'ha de gestionar?

 

National MS Society; Can Do Multiple Sclerosis; British Medical Journal; Journal - 17/01/2014     Comentar
gestión estrés esclerosis múltiple

Existeixen diverses definicions sobre l'estrès, però totes coincideixen en què és una experiència subjectiva que es produeix quan una persona considera que una situació o fet que viu supera els recursos amb què compta i posa en perill el seu benestar personal. Viure amb esclerosi múltiple també genera estrès, principalment perquè la malaltia genera una alta sensació de falta de control. Les persones amb EM no l'han d'evitar pas, sinó canviar el mecanisme de resposta i no preocupar-se en excés per la gestió d'aquest estrès.

Hi ha molts tipus d'estrès, que no afecten a tothom de la mateixa manera: el degut a fets intranscendents del dia a dia, com quedar-se aturat en un embús, gestionar el pressupost familiar o, fins i tot, el consum de cafeïna; el causat per episodis traumàtics, com un procés de divorci o el dol; o el que provoca l'ambient general, com una crisi econòmica o una guerra. El diagnòstic d'esclerosi múltiple i conviure amb la malaltia també comporten estrès.

Tot i que fins ara no s'ha trobat cap evidència de causa-efecte entre l'esclerosi múltiple i l'estrès, estudis recents indiquen que és possible la relació entre els esdeveniments vitals estressants i les noves lesions (detectades gràcies a ressonàncies magnètiques). No obstant això, els afectats d'EM creuen que el sol fet de patir estrès a causa de la malaltia pot ser l'origen d'un nou brot, i el resultat és un estrès innecessari per aquesta preocupació.

En concret, l'estrès actua per protegir el cos d'un sobre-estímul, segregant compostos químics que fan que la persona es mantingui en estat d'alerta. L'hormona principal que se segrega durant aquest procés és el cortisol, un antiinflamatori, i també d'altres que en són derivades, com la prednisona, que s'usa sovint precisament per tractar els brots de l'EM. Així, doncs, l'estrès no provoca els brots, però sí podria estar relacionat amb la resolució de l'estrès, quan els nivells de cortisona antiinflamatòria disminueixen al cos.

D'altra banda, els brots de l'EM poden tenir el seu origen en un desencadenant que actua al cos amb anterioritat del fet de viure un esdeveniment estressant. Aquests processos poden desenvolupar-se, fins i tot, durant mesos i ser desactivats pel propi cos, però en ocasions s'arriben a convertir en recaigudes de l'esclerosi múltiple.

La clau, però, és aprendre a afrontar l'estrès i no pas deslliurar-se'n.

En aquest sentit, cal tenir en compte algunes qüestions:

  • Els familiars o amics sovint amaguen temes importants que sí cal parlar amb la persona amb EM per por a estressar-la o fer-la sentir malament. Cal posar aquestes qüestions sobre la taula i resoldre-les sempre.
  • A vegades s'aconsella a les persones amb EM que deixin la feina per evitar l'estrès laboral. El fet d'eliminar una de les activitats principals del dia a dia d'una persona pot fer que augmenti encara més el seu nivell d'estrès. En concret, el 40% dels casos d'afectats d'EM amb depressió té a veure amb la pèrdua de funció social d'aquestes persones o haver perdut l'activitat social general (oci, cercle d'amics, etc.).

L'exercici, el ioga, la meditació, relacionar-se amb altres persones, gaudir de la natura o cuidar un animal poden ajudar a minimitzar l'impacte de l'estrès al cos de les persones amb EM. També és una molt bona idea aprendre i aplicar algunes tècniques de gestió de l'estrès:

1) Escaneig del cos (exercici per fer-lo a diari):

  • Seure còmodament i tancar els ulls.
  • Començar a escanejar mentalment les sensacions del cos.
  • A poc a poc, desplaçar l'atenció des dels dits del peu al cap.
  • Notar què se sent a cada àrea del cos. Si es nota algun tipus de tensió, inspirar de forma relaxada i treure aquesta tensió cap enfora.
  • Fer unes quantes respiracions profundes.
  • Estirar-se suaument i obrir els ulls.

2) La "tetera" (exercici de respiració per fer en situacions d'estrès extrem):

  • Seure correctament en un lloc confortable.
  • Tancar els ulls i dirigir tota l'atenció a la respiració.
  • Deixar que tots els pensaments i sensacions negatives desapareguin. Cal centrar-se en la respiració, en com entra i surt l'aire del cos. Pensar que els pensaments no desitjats se'n van del cos en cada exhalació.
  • A continuació, imaginar que el cos és una tetera plena d'aigua que s'està escalfant. L'aigua, que representa l'estrès, arriba fins al cap.
  • Fer una respiració profunda, amb els ulls tancats, i deixar anar l'alè de manera lenta, fent un soroll de xiulet, com si la persona fos una tetera que deixa anar el vapor del seu interior. Imaginar que l'aigua flueix per tot el cos i surt pels peus.
  • Repetir dues o tres vegades i sentir com la tensió surt del cos.

És molt important, per a les persones amb EM, optimitzar com fan front a l'estrès per tal de no generar-los més estrès i altres símptomes psicològics. Quan l'afectat amb esclerosi múltiple se senti desbordat i incapaç de controlar l'estrès, pot ser de gran utilitat treballar-ho amb un professional que l'ajudi a modificar les estratègies per afrontar-ho.

Enllaços als documents originals:

Durand, M. MS & Stress. Inside MS, National MS Society. octubre – noviembre 2005 [accés: 10 d'octubre de 2013]. Disponible a: http://www.nationalmssociety.org

Mohr, D.C., Hart, S.L., Julian, L., Cox, D. i Pelletier, D. Association between stressful life events and exacerbation in multiple sclerosis: a meta-analysis. British Medical Journal. 2004; 328, 7442.

Mohr, D.C., Likosky, W., Bertagnolli, A., Goodkin, D.E., Van der Wende, J., Dwyer, P. i Dick, L.P. Telephone-administered cognitive-behavioral therapy for the treatment of depressive symptoms in multiple sclerosis. Journal of Consulting and Clinical Psychology. 2000; 68, 356-361.

  • Valora aquest contingut: 

2 comentaris

  1. Núria Romera Ramírez, a les 17.08.2017
    Llega un punto de la enfermedad en que todas las situaciones coinciden, sea el diagnóstico que sea. Dejas pasar el tiempo, someterte a tratamientos agresivos o no. Como me dijo mi neurólogo, no me moriré por tener E.M...me moriré CON ella y sus consecuencias.
    UN ABRAZO.
  2. Jésica, a les 21.11.2018
    Mi nombre es Jessica tengo brotres de pesadez en las piernas y no se que protocolo llevar a cabo.

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació