Peu caigut: com corregir-lo amb esclerosi múltiple

La debilitat de la musculatura en peronés i tibials anteriors provoca que la persona afectada comenci notant una creixent dificultat per aixecar la punta del peu, així com una major freqüència d’ensopegades.

Caminar amb el peu caigut pot convertir-se en una tasca difícil. A més dels esforços que s’han de fer per caminar, aquest dèficit pot ocasionar caigudes freqüents. Una forma de prevenir-les és utilitzar el certificat de discapacitat a les zones d’aparcament reservades.

Algunes persones, per contrarestar aquest problema, aixequen els genolls més del que és habitual, o fan un moviment en semicercle des del maluc.

Realitzar aquest tipus de moviments compensatoris pot produir lesions musculars, a més d’augmentar la fatiga.Existeixen diferents estratègies per tractar el peu equinovar. A continuació, us presentem les més eficaces:

• Fisioteràpia: El fisioterapeuta especialista en EM pot elaborar un pla de tractament per a combatre el peu caigut que s’adapti a la persona afectada. Aquest tipus de treball es centra en l’enfortiment de la musculatura distal de la cama quan comença a debilitar-se. També es faciliten estratègies compensatòries per aquells casos en què el dèficit s’ha instaurat.

• Ajudes tècniques ortopèdiques i ajudes tècniques per caminar: Existeix una gran varietat de material ortopèdic i fèrules que poden ajudar a alleugerir els problemes ocasionats pel peu caigut. El botí de material termoplàstic és potser el més comú, encara que actualment existeix una gran varietat de fèrules, com les de fibres de vidre, molt més flexibles i lleugeres. L’objectiu, en aquest cas, és suplir la musculatura deficitària mantenint el peu en un angle de 90 graus per evitar que s’arrossegui al caminar. No obstant això, s’ha de valorar quin tipus de fèrula és la més adequada per a cada cas.

• Estimulació elèctrica funcional: a través d’un dispositiu s’aplica corrent elèctrica de baix voltatge sobre el nervi motor que aixeca el peu per millorar el moviment. Aquests dispositius normalment són cars i no a totes les persones els funciona.

• Cirurgia: En casos molt concrets i poc freqüents, es considera dur a terme una cirurgia. Una de les opcions quirúrgiques és intentar substituir o reparar el nervi peroneal. També existeix la possibilitat de substituir el tendó prop del turmell.

A més d’aquest problema motor, les persones afectades d’EM poden presentar altres símptomes que afecten a la seva mobilitat. L’espasticitat, l’entumiment, els problemes d’equilibri o la fatiga poden afectar la capacitat per caminar. Per aquest motiu, és necessari consultar amb un neuròleg i amb un fisioterapeuta quina seria la millor opció terapèutica en cada cas

Accés al document original:

Foot drop https://multiplesclerosis.net
Disponible a: https://multiplesclerosis.net/living-with-ms/foot-drop/