Idioma:CA ES

Quins són els símptomes?

Transformacions en el comportament i l'estat d'ànim de les persones amb esclerosi múltiple

 

29/04/2019     Comentar
esclerosis multiple

Les persones amb esclerosi múltiple presenten símptomes físics, però també poden experimentar transformacions en la conducta i personalitat. En alguns casos, aquests canvis són psicològics i tenen a veure amb les reaccions davant el diagnòstic, com els sentiments de depressió, frustració o ràbia. D'altres, poden derivar del mal funcionament d'algunes zones del cervell, producte de la malaltia, i normalment són més difícils d'identificar. Els familiars i amics han de comprendre aquests canvis i l'afectat ha d'intentar controlar-los en la mesura que li sigui possible.

El grup de símptomes associat als canvis de personalitat i conducta és difícil d'identificar en moltes ocasions. A més, no afecta totes les persones de la mateixa manera. Aquestes alteracions poden derivar de tres fonts diferents:

  • Causes psicològiques: la incertesa davant el diagnòstic de la malaltia, les transformacions que suposa en àmbits de la vida com el laboral o el familiar i la sensació de falta de control provoquen canvis psicològics en l'afectat. Les reaccions i les maneres de fer front al problema poden ser molt diferents: negació del diagnòstic, trastorns del somni, etc. Aquests símptomes solen desaparèixer amb el temps, quan la persona accepta i s'adapta a la nova situació.
  • Causes orgàniques: l'esclerosi múltiple afecta diferents parts del cervell i aquestes lesions poden provocar canvis irremeiables en la conducta i l'estat d'ànim de la persona amb EM, segons la zona danyada del cervell.
  • Fàrmacs: alguns tractaments farmacològics que s'utilitzen per combatre símptomes de l'EM poden tenir efectes secundaris i influir en el comportament i l'estat d'ànim de l'afectat.

A continuació, enumerem els canvis en el comportament i l'estat d'ànim més habituals que provoca l'esclerosi múltiple, i oferim consells per intentar controlar-los:

  • Depressió: la depressió por tenir diferents signes d'expressió com la preocupació, la impotència, la ira, la culpabilitat o els pensaments suïcides. És habitual que les persones que la pateixen mostrin dificultats per dormir i no demostrin interès per res. La combinació de fàrmacs antidepressius i assessorament psicològic suposa el tractament més efectiu per superar la depressió.
  • Depressió emmascarada: és aquella depressió que s'amaga darrera d'una felicitat i alegria aparents.
  • Eufòria: l'afectat mostra un estat d'ànim excessivament optimista i alegre. No percep les coses de manera realista, sobretot pel que fa a les seves capacitats, i és molt difícil ajudar-lo ja que no és conscient del problema.
  • Labilitat emocional / fluctuacions emocionals: les emocions de l'afectat canvien fàcilment i poden passar d'un extrem a un altre ràpidament. És important que la persona amb EM sigui conscient del problema i, sobretot, se n'adoni quan la seva reacció és desmesurada i inadequada. Els familiars i amics han de ser comprensius davant aquests canvis sobtats i el poden ajudar identificant si hi ha situacions específiques que li provoquin aquestes reaccions, i evitar-les així. Si la labilitat emocional és moderada, sovint pot tractar-se amb fàrmacs antidepressius.
  • Aplanament afectiu: la persona amb EM no dóna importància i mostra indiferència davant qualsevol cosa. Sembla que les seves emocions quedin neutralitzades. No existeix un tractament per aquest problema, encara que és important que l'afectat entengui el seu comportament. Pot ser d'ajuda buscar assessorament tant per a la persona amb EM com per als seus familiars i cuidadors.
  • Riure o plor descontrolats: la persona amb EM comença a riure o a plorar, independentment del seu estat d'ànim real. Són reaccions totalment involuntàries que es deuen a una afectació a la part del cervell que s'encarrega d'inhibir les expressions emocionals. És fonamental que familiars i amics estiguin assabentats del problema i sàpiguen que aquestes reaccions són pròpies de la malaltia per evitar malentesos. En ocasions, és possible evitar el riure o el plor pensant en un altra cosa, distraient l'atenció o utilitzant els músculs facials de manera voluntària. A vegades, els fàrmacs antidepressius també poden ser útils.
  • Pèrdua de consciència o insight: l'afectat no és conscient de la malaltia que pateix, no s'adona dels símptomes ni de les conseqüències, i pot tenir expectatives grans i irreals respecte la rehabilitació. És molt difícil fer raonar a una persona amb aquest problema. Si la causa és orgànica, aquesta pèrdua de consciència no es podrà recuperar. En canvi, si la pèrdua d'insight és parcial, l'assessorament a familiars i amics pot ser de gran ajuda per trobar formes subtils de recordar a l'afectat les seves limitacions (i de centrar-se en les capacitats). En cap cas, els familiars i amics no han de donar la raó al pacient en les seves expectatives poc realistes.
  • Desinhibició / conducta desinhibida: els afectats d'EM poden mostrar comportaments inadequats i perdre la consideració, l'empatia i el judici. Es tracta d'un fet totalment inconscient i, per tant, la gent propera n'ha d'estar informada i entendre que és un símptoma de la malaltia. És possible que els familiars i amics necessitin ajuda professional per fer front a aquestes reaccions. La millor manera d'ajudar la persona amb EM no és enfadar-se ni renyar-lo, però sí se li pot fer saber quan algun comportament és inadequat.
  • Falta d'iniciativa: es tracta de la dificultat de les persones amb EM per començar activitats o accions, és a dir, per donar el primer pas (que no significa pas que després tingui dificultats per realitzar aquestes mateixes activitats, un cop les ha iniciades). Aquest fet pot ser molt frustrant per als familiars i amics propers i, per tant, han d'entendre que això és producte de la malaltia. L'ajuda de la família és indispensable per recordar als afectats què han de fer, així com fer servir com a suport alarmes, agendes i llistes.

Font d'informació:

Personalidad, conducta y esclerosis múltiple. FEM, RIMS, Cemcat, Hospital de Dia. 2006 [accés: 9 de maig de 2013]. Disponible a: https://panel.nubulus.es/Webs/www.fem.es/Files/file/FEM-PERSONALIDAD%2C%20CONDUCTA%20Y%20ESCLEROSIS%20M%C3%9ALTIPLE.pdf

  • Valora aquest contingut: 

7 comentaris

  1. Vilma García Gómez, a les 10.03.2017
    Hola buenas tardes, mi pareja debutó con EM hace 8 años. En los últimos 2 años y medio hemos estado desarrollando nuestra relación de pareja, le he acompañado a las consultas c varios especialistas que le atienden, pero su deterioro psiquico y emocional es incontrolable, y eso afecta sobremanera la interacción a nivel familiar y personal. Desearía conocer si ustedes tienen herramientas qué ayuden a las personas que sufrimos junto con nuestro familiares, las implicaciones de este trastorno. He leído desde el primer día, para conocer sobre este diagnóstico; pero en muchas ocaciones no me alcanzan las fuerzas para lidiar el día a día. Gracias
  2. jesus, a les 26.10.2017
    Toda esta teoría es verdaderamente cierta y aplicable, pero solo los padres son capaces de entender nuestra situación, carencias, defectos, conductas, etc. Ni hermanos, amigos, ni compañeros de trabajo les importa. Piensan que eres un enfermo y como tal que te cuiden tus padres. A nadie le importa y dicen que ellos también tienen problemas, economicos, trabajo, salud... que cada uno cargue con su cruz. Yo tenia un buen trabajo, socialmente tenía un montón de amigos/as, y con el transcurso del tiempo solo cuento con mis padres. Tuve que dejar de trabajar, me aparté de las reuniones de hermandad que tenía, todo mentira. Y te vas quedando a un lado porque no tienes la capacidad de aportarles a esas personas ningún beneficio y tal como esta la vida en general, puffffffff, no se si mas vale solo que mal acompañado
  3. Julia LC, a les 01.08.2018
    Hola,
    Me gustaría saber si en Madrid existe algún tipo de terapia especializada en trastornos psicológicos producidos por la EM o si cualquier psicólogo o psiquiatra podría estar preparado para tratar este tipo de síntomas. Gracias,
  4. Jessica, a les 17.08.2018
    Hola!!mi hermana hace mas de 12 años que le dignosticaron Esclerosis multiple, ella empezó con perdida de visión, su marido la dejo y sus hijos igual. Ella vive con una hermana. Lo que nos a llamdo la atención es que ella a empezado con actitudes que antes no las tenia, como demasiados anciosa , le repetimos muchas veces que lo que hace no esta bien, se a vuelto porfiada, le damos concejos y no los toma, nosotros no sabesmos que si es producto de la enfermedad o por su situación emocional, por la perdida de su familia es que la tiene así!!Como podemos ayudarla a salir adelante!!!
  5. Adriana, a les 24.11.2019
    Hola,mi hijo hace 17 años le diagnosticaron hoy tiene 33 y como no vi antes este artículo,porque esta atravesando todo eso por suerte se dejo ayudar y ya esta medicado con ansiolíticos.gracias nos ayudo a entender.
  6. Ylmar, a les 17.12.2019
    Hola!! Mi novio sufre de.eso y algunas veces es insoportable su conducta es normal esa mala actitud ??
    1. Tania Aravena, a les 04.07.2020
      Hola, yo paso por lo mismo. Tiene conductas q son irreprochables y claramente el no se da cuenta. Tiene q ver un poco con los traumas personales, más la irritabilidad, frustración e ira q les desencadena la enfermedad. En mi caso, él no se da cuenta q crea conflictos imaginarios en su cabeza, me culpa a mi cosas q el crea, no se hace cargo de sus pensamientos y las cosas q dice, y un sin fin de comportamientos no lógicos sin mucho sentido. A mi me tiene agotada y ya estoy terminando la relación pq el no quiere ayudarse con terapia y de verdad es insoportable para mi vida, he tratado de ayudarle, se da cuenta después q comete errores pero dsps sigue con el mismo comportamiento dañino y no mejora nada. Y esos cambios los he visto durante el último año y cada vez se hace una persona más insoportable.

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació