Idioma:CA ES

Dolor

Dolor


Els problemes de dolor són un dels símptomes freqüents de l’EM i es calcula que fins al 86% de les persones amb esclerosi múltiple en patirà en algun moment en diferents graus d’intensitat.

El dolor té moltes formes de manifestar-se i alguns factors fan més probable que la persona amb EM l’experimenti: per exemple, es calcula que el doble de dones el pateixen respecte als homes, mentre que factors com l’edat, el grau de discapacitat o el temps convivint amb l’EM no semblen guardar relació amb el dolor.


Hi ha dos grans tipologies de dolor: dolor neurogènic (d'origen neurològic) i dolor nociceptiu (no causat per danys en els nervis).

Dolor neurogènic


El dolor neurogènic té origen en els danys als nervis associats a l’EM i té diverses tipologies, com per exemple:

  • Neuràlgia del trigemin, també anomenada “tic dolorós” i que és un símptoma inicial habitual de l’EM. Afecta a diferents zones del cap i s’experimenta com un dolor intens a la mandíbula, el nas, els ulls, el front o els llavis.

  • Signe de Lhermitte, que es pot descriure com un dolor similar a un shock elèctric que s’estén des del coll per l’esquena.

  • Dolor disestèsic, un dolor que es pot sentir com a una sensació constant i ardent, també conegut com a “abraçada de l’EM”. Es pot experimentar a tot el cos però és més freqüent a les cames i els peus.

 

Dolor nociceptiu


El dolor nociceptiu no es deriva directament dels danys als nervis sinó d’altres factors relacionats amb l’EM que estimulen els nostres receptors de dolor.

  • Dolor per l’espasticitat: el dolor pels espasmes derivats de l’espasticitat és un dels signes de dolor més freqüents en els afectats per l’EM. Els espasmes tònics dolorosos, o distonia paroxística, són un dels símptomes més identificables de l’esclerosi múltiple i acostumen a ser recurrents o crònics.

  • Dolor muscular: la causa d’aquest tipus de dolor és molt variable, incloent l’espasticitat. En moltes ocasions es deriva d’un sobre-esforç per mantenir l’equilibri, la postura o la coordinació de les extremitats davant els trastorns de mobilitat. La conseqüència és una sobrecàrrega als músculs que provoca dolor.


El dolor té un gran impacte en la nostra qualitat de vida i ens pot limitar en l’àmbit professional i personal. Els efectes del dolor poden anar des de molèsties a incapacitacions que interfereixen amb les nostres capacitats.

El dolor incideix en el nostre estat d’ànim, així com canvis emocionals com la por i la preocupació el poden agreujar.

En conjunt amb el tractament mèdic adient, els afectats poden complementar la seva recuperació amb teràpies de grup, tècniques com la meditació o el ioga o un estil de vida més actiu per tractar de mitigar l’impacte del dolor a la vida diària


El dolor és un símptoma que s’ha de sotmetre a un exhaustiu control mèdic, degut a la seva naturalesa interdisciplinària, per tal de determinar el tractament més adient. Amb la recomanació del nostre metge, alguns tractaments podrien incloure:

  • Medicació: ja sigui pels dolors neurogènics, que es poden encarregar de modificar la funció dels neurotransmissors, o pels dolors nociceptius, normalment en relació als espasmes provocats per l’espasticitat. És important recordar la importància del tractament individualitzat en seguiment amb el nostre metge.

  • Teràpia conductual, que inclou tècniques de relaxació, hipnosi i les teràpies de grup, i que ens serveix per abordar els aspectes psicològics de la malaltia i millorar la nostra qualitat de vida.

  • Fisioteràpia, un tipus de teràpia física que ens pot ajudar a millorar la condició muscular i alleujar l’impacte de la sobrecàrrega als nostres músculs.

  • Cirurgia, utilitzada amb fins pal·liatius i només en cas que la resta d’alternatives terapèutiques siguin insuficients.


Pain. National Multiple Sclerosis Society. Disponible a https://www.nationalmssociety.org/Symptoms-Diagnosis/MS-Symptoms/Pain