Idioma:CA ES

Estrés

Estrés


El diagnòstic i la gestió de l’esclerosi múltiple pot ser una font d’estrès per a molts dels afectats, ja que es genera una important sensació de falta de control. L’estrès es dona quan la persona considera que es troba en una situació on no compta amb els recursos suficients o no es veu capacitada per afrontar-la, el que pot resultar perjudicial per al seu benestar personal.

Afrontar l’estrès no passa per evitar-ho, al contrari; es tracta de trobar eines adients per tal de gestionar les situacions d’estrès i afrontar-les per tal de reduir el seu impacte en la vida diària de les persones.


Existeixen diferents fonts d’estrès lligades als símptomes més freqüents de l’EM, com podrien ser:

  • La fatiga.
  • L’insomni.
  • Pics de treball.
  • Exigències d’altres persones.
  • Incertesa davant l’aparició de nous brots de la malaltia.

Encara que no s’ha trobat relació entre les situacions d’estrès com a causa de nous brots d’EM, els afectats poden creure que el fet d'estar patint estrès pot ser l’origen d’un nou brot, fet que pot agreujar l’estrès inicial.

Aquest estrès es crea per tal de protegir el cos d’un sobre-estímul, mantenint a la persona en un estat d’alerta constant. Això es deu principalment a la segregació d’hormones com el cortisol i derivades, que són presents també en moltes ocasions en el tractament de brots d’EM.

Per tant, si bé l’estrès no sembla estar relacionat amb les causes de l’esclerosi múltiple, la seva disminució sí podria estar relacionada amb el tractament, quan els nivells d’hormones com el cortisol es redueixen al cos. 


Molts dels afectats per l’EM pateixen estrès derivat de les exigències d’altres persones que, davant els símptomes invisibles de la malaltia, demanden per sobre del que la persona pot oferir en aquell moment. En aquestes situacions, podem contribuir a informar sobre la malaltia i fer partícips a les persones que ens envolten de com és viure amb EM.

És important practicar l’assertivitat: hem de saber dir “no” quan la situació ens supera sense sentir-nos culpables. Nosaltres mateixos sabem millor que ningú quan parar.

Hem de tenir en compte que molts familiars i persones properes tendeixen a evitar temes importants per tal de no generar estrès en l’afectat per la malalta, però aquesta tàctica pot tenir l’efecte contrari i produir encara més estrès. Sempre hem d’afrontar aquests problemes, sense por, per tal de poder resoldre’ls.


Qualsevol tècnica de relaxació pot ser útil per prevenir i gestionar l’estrès, com podrien ser el ioga, la meditació o els exercicis respiratoris. Per a realitzar-los, es recomana disposar d’un lloc amb temperatura agradable i sense gaire soroll, buscar una postura còmoda i tractar de buidar la ment de pensaments innecessaris que ens puguin generar estrès.

Si la fatiga i l’insomni es troben entre les causes d’aquests símptomes, els canvis conductuals poden resultar útils. Un canvi d’estil de vida pot contribuir en una millora substancial de la fatiga i la qualitat del son, ajudant indirectament en la gestió de l’estrès. Les recomanacions passen per millorar la dieta i mantenir una alimentació saludable, realitzar exercici físic rutinari adequat a la nostra situació o planificar el nostre horari.


Durand, M. MS & Stress. Inside MS, National MS Society. octubre – novembre 2005 Disponible a: https://www.nationalmssociety.org

Mohr, D.C., Hart, S.L., Julian, L., Cox, D. i Pelletier, D. Association between stressful life events and exacerbation in multiple sclerosis: a meta-analysis. British Medical Journal. 2004; 328, 7442.
Mohr, D.C., Likosky, W., Bertagnolli, A., Goodkin, D.E., Van der Wende, J., Dwyer, P. i Dick, L.P. Telephone-administered cognitive-behavioral therapy for the treatment of depressive symptoms in multiple sclerosis. Journal of Consulting and Clinical Psychology. 2000; 68, 356-361.