Idioma:CA ES

Problemes de deglució

Problemes de deglució


Els problemes de deglució, o disfàgia, són alteracions en una o més parts del tracte deglutori, des de la boca fins a l’estómac. Pot arribar a afectar entre un 33% i un 55% dels diagnosticats amb esclerosi múltiple. Les persones amb EM poden presentar problemes de deglució, sobretot, en líquids o quan han d'empassar saliva.


És més freqüent patir disfàgia en estats avançats de la malaltia, però pot aparèixer en qualsevol fase de l’esclerosi múltiple. El problema apareix al trobar dificultats al beure determinats líquids o a l’empassar alguns aliments, el que genera tos i ofecs.

El que provoquen aquests moments de tos i ofecs és que el menjar o el líquid, que hauria de ser ingerit per l’esòfag fins l’estómac, baixa per la tràquea. Aquest aliment, un cop als pulmons, pot provocar pneumònia o abscessos.

Un dels riscos de la disfàgia es la inhalació de petites quantitats imperceptibles de menjar o líquids, el que es coneix com aspiració silenciosa. També hi ha riscos associats de malnutrició o deshidratació, al no arribar correctament els aliments que ingerim a l’estómac.


La deglució en unes condicions normals és un procés que consta de tres fases:

  • Fase oral: es dona a l’aliment la consistència necessària per a la deglució i s’empeny la massa alimentaria cap enrere.

  • Fase faríngia: s’eleva el vel del paladar per evitar que l’aliment entri al nas i es protegeix la via respiratòria.

  • Fase esofàgica: es condueix la massa alimentaria des de la faringe fins l’esòfag.

Aquests processos requereixen de coordinació entre els diferents òrgans, un funcionament correcte de la respiració i un funcionament adequat dels reflexos. Aquestes funcions es veuen afectades entre les persones amb esclerosi múltiple, el que facilita l’aparició dels problemes de disfàgia.


La disfàgia és un problema que s’ha de consultar amb el nostre metge i que es diagnostica mitjançant la examinació neurològica de la llengua i els músculs de la gola.

Amb la revisió mèdica se’ns pot derivar a un especialista, com l’otorrinolaringòleg, per a què se’ns realitzin les proves que calguin.

El logopeda també pot ajudar amb els problemes de deglució, mitjançant exercicis per enfortir els músculs de la gola i la mandíbula, així com exercicis de respiració i orientació sobre els aliments i les consistències adequades per a una millor prevenció d’ofecs.