Idioma:CA ES

Altres teràpies

Hipoteràpia en l'esclerosi múltiple

 

01/08/2019     Comentar

La paraula hipoteràpia prové del grec “hippos”, que significa cavall, i “therapeia”, que significa tractament; és a dir, és un terme que fa referència als tractaments mitjançant el cavall. La hipoteràpia es practica des de l'època dels grecs, quan Hipòcrates ja parlava del saludable ritme del cavall. Efectivament, el pas del cavall i la relació que la persona estableix amb l'animal mostren beneficis per al tractament de la esclerosi múltiple. En què consisteix aquesta teràpia i què cal tenir en compte per practicar-la?

Actualment, s'entén per hipoteràpia l'activitat terapèutica aplicada per un fisioterapeuta especialitzat, que té com a base la cadència del pas del cavall, i que s'utilitza per a la rehabilitació de persones amb malalties neurodegeneratives i traumatològiques, entre d'altres.

El pas del cavall serveix com a eina terapèutica per transmetre el moviment.

El simple fet d'estar assegut sobre el cavall produeix la transmissió d'un patró de marxa tridimensional equivalent al patró de la marxa humana, i això provoca l'activació de reaccions de coordinació i equilibri i l'aparició de reflexos posturals.

El patró fisiològic de la marxa que la persona realitza durant la muntada es grava al cervell i amb el temps s'automatitza, fet que possibilita la seva transferència a la marxa normal. L'estimulació sensomotora propioceptiva millora la postura i facilita els patrons bàsics de moviment corporal.

A la vegada, aquest contacte amb el cavall potencia la musculatura pels desequilibris que es produeixen i regula el to muscular a causa de la temperatura de l'animal (38-38,5°C). Tot això, alhora, permet mantenir l'arc articular correcte. Per muntar i desmuntar, habitualment s'utilitza una rampa que ajuda a fer la transferència de pas a la muntura del cavall, tant si es tracta d'usuaris en cadira de rodes o com usuaris amb alteració de la capacitat de marxa.

El fisioterapeuta és l'encarregat de valorar si la persona en qüestió és o no candidat a realitzar hipoteràpia, ja que es tracta d'una pràctica contraindicada en certs casos: hèrnies discals, risc tromboembòlic, brot d'esclerosi múltiple, impossibilitat d'obrir les cames, anestèsia de cames, alteració molt greu de l'equilibri en sedestació, artrosi, EDDSS major de 7, infeccions, febre, etc.

El professional proporciona tota la informació sobre riscos, beneficis i mesures de seguretat, i dirigeix les sessions plantejant els objectius del tractament. A més, és el responsable de la seguretat del usuari. D'altra banda, l'ajudant és el responsable de gestionar el cavall durant les sessions, de controlar el seu moviment, pas i velocitat, de girar durant els exercicis, etc.

És fonamental seleccionar acuradament el cavall per a aquest tipus de teràpia. El temperament és important ja que es necessita un animal sociable i confiat. En general, es requereix un cavall dòcil, no molt gran i amb un llom musculat, capaç de realitzar moviments suaus, rítmics i regulars.

És important prestar especial atenció al moviment del pas, ja que l'animal, amb l'ajuda del fisioterapeuta, serà l'encarregat de corregir els defectes motors i conductuals de la persona i, alhora, proporcionar beneficis físics, psíquics, emocionals i socials.

Els tractaments de fisioteràpia per a l'esclerosi múltiple són complexos a causa de la gran varietat de símptomes que aquesta pot presentar, l'aparició de brots i la pròpia progressió de la malaltia. Per tot això, la hipoteràpia adquireix rellevància per a les persones amb esclerosi múltiple: aporta uns beneficis que no són possibles mitjançant cap altra tècnica. Actualment, hi ha diversos articles científics que avalen la hipoteràpia com a tractament per a l'esclerosi múltiple i, concretament, demostren els beneficis obtinguts en l'equilibri de les persones.

 

Els 10 beneficis de la hipoteràpia en l'esclerosi múltiple

  1. Crea noves expectatives de tractament en pacients que realitzen fisioteràpia durant gran part de la seva vida.
  2. Permet el contacte amb la comunitat, prevenint així l'aïllament social; mitjançant la relació amb el personal de l'hípica (ferrer, cuidador, veterinari, professors d'equitació, etc.) o amb altres usuaris del lloc, sense patologia o amb una de diferent.
  3. Proporciona un ambient lúdic que afavoreix el desenvolupament de l'oci en un espai sense barreres arquitectòniques.
  4. El cavall no estableix competències ni rivalitats amb l'home degut al seu caràcter herbívor.
  5. Hi ha una manca de percepció, per part del usuari, d'estar realitzant un tractament, la qual cosa afavoreix la relaxació i la col·laboració. El cavall ens trasllada a un nou ambient, lluny de l'àmbit domèstic o hospitalari. Les activitats a l'aire lliure transporten la persona a un entorn inèdit on els canvis de conducta poden ser més fàcils, proporcionant una nova apreciació de la realitat.
  6. Permet la inclusió de la família i/o cuidadors en un ambient més relaxat que el domiciliari. A mesura que la persona avança en les sessions d'hipoteràpia, també en parla de l'experiència que suposa, tant durant el curs de les mateixes com posteriorment, la qual cosa influeix en el contingut i el comportament verbal del la persona.
  7. Aporta beneficis sobre diversos símptomes simultàniament en una mateixa sessió de tractament. Està demostrada la seva eficàcia en el control de l'espasticitat i l'atàxia, la potenciació del sòl pèlvic i millora del trànsit intestinal, la disminució de les cefalees, i la millora de l'equilibri, la marxa, la coordinació, el dolor, la realització d'AVD, la respiració, la parla i la força muscular.
  8. Millora la percepció de mobilitat i desplaçament.
  9. El cavall proporciona tranquil·litat, seguretat, autoestima i repòs. Poder dirigir el comportament d'un ésser de la mida, alçada i força del cavall, el pes del qual pot arribar a assolir 300-400 kg, és una gran sensació. La relació entre la persona i el cavall genera afecte i respecte.
  10. Desenvolupa les autocures en treballar amb un ésser viu i no amb material inert. El cavall incita al desenvolupament i control de les autocures mitjançant la necessitat d'alimentar-lo, raspallar-lo, rentar-lo, passejar-lo, netejar la quadra, etc.

 

Fonts d'informació:

Strauss I. Therapeutic horse-ridding for multiple sclerosis. Dtsch Arztebl 1985; 82:1509-15.

Hammer A, Nilsagard Y. Evaluation of therapeutic riding (Sweden) / hippotherapy (United States). A single-subject experimental design study replicated in eleven patients with multiple sclerosis. Physiother Theory Pract 2005 Jan-Mar, 21 (1):51-77.

Muñoz-Lasa S, Ferreiro G. Effect of therapeutic horseback riding on balance and gait of people with multiple sclerosis. G Ital Med Lav Ergon 2011 Oct-Dec; 33(4):462-7.

Bronson C, Brewerton K. Does hippotherapy improve balance in persons with multiple sclerosis?: a systemantic review. Eur J Phys Rehabil Med 2010 Sep; 46(3):347-53. Epub 2010 Apr 13 Review.

Wuethrich R, Kuenzle U. Hippotherapy in multiple sclerosis. J Belge Med Phys Rehabil 1978; 1(3):265-8. French.

Silkwood D, Waembier H. Effects of hippotherapy on postural stability, in persons with multiple sclerosis: a pilot study. J Neurol Phys Ther 2007; 31:77-84.

MacKay-Lyons M. Effects of therapeutic riding on patients with multiple sclerosis: a preliminary trial. Physiother Can 1988; 40:104-9.

Revisat per: Noemí Martínez Fisioterapeuta. Centro Neurorrehabilitador de la Fundación Esclerosis Múltiple “Mas Sabater”. Reus.
  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació