La teràpia aquàtica com a tractament de l’EM

Per a moltes persones amb esclerosi múltiple, l’exercici forma part de la rutina setmanal, ja que suposa una millora de diverses habilitats que poden ajudar a gestionar la malaltia i la incapacitat derivada de la millor manera possible. Per això, moltes vegades és indispensable seguir una rutina d’exercicis setmanals amb el propòsit de millorar la condició física aeròbica i cardiovascular, treballar la força i l’equilibri i, així, reduir el risc de patir diverses complicacions, com malalties cardiovasculars o caigudes. Els exercicis en el medi aquàtic han estat indicats per al maneig efectiu d’alguns símptomes i, també, per mantenir uns hàbits de vida saludables. Tot i això, sempre s’ha de comptar amb l’assessorament de fisioterapeutes especialistes en EM i en exercicis aquàtics, ja que cada pacient d’EM pateix una simptomatologia molt diferent i unes activitats aconsellables per a uns poden no ser-ho per a uns altres.

El terapeuta especialitzat en el medi aquàtic haurà de realitzar una avaluació exhaustiva de cada pacient i, a partir d’aquí, valorarà el nivell funcional de la persona en concret, els objectius a plantejar i els recursos disponibles per portar-los a terme.

És important que l’especialista identifiqui altres condicions mèdiques que podrien interferir i ser perjudicials per a la teràpia aquàtica. Finalment, el terapeuta elaborarà una taula d’exercicis, aprofitant al màxim les propietats que ofereix el medi aquàtic:

• La flotabilitat, que fa que la influència de la gravetat es redueixi en el medi aquàtic i que, d’aquesta manera, la persona pugui moure’s amb més facilitat i de manera més independent a l’aigua. Aquesta propietat pot ajudar a millorar problemes posturals, de debilitat i d’equilibri.
• La pressió hidrostàtica, és a dir, el principi pel qual quan més profundament es submergeix un cos, major pressió experimenta. En alguns casos pot no ser recomanable (si la persona pateix ansietat o una disfunció cardíaca o respiratòria) però, si s’utilitza adequadament, la immersió pot ajudar a millorar les funcions cardíaca i respiratòria.

Tenint en compte aquestes propietats, s’ha demostrat que els exercicis en el medi aquàtic generen beneficis per a una persona amb EM en els següents aspectes:

• Flexibilitat
• Rang de moviment
• Resistència cardiovascular
• Nivell de fatiga
• Força muscular
• Mobilitat (incloent la marxa i l’equilibri)
• Qualitat de vida
• Benestar psicològic

Per treballar la resistència aeròbica, que inclou com a benefici la disminució de la fatiga entre d’altres, l’objectiu és elevar el ritme cardíac i produir un entrenament cardiovascular. En aquest sentit, activitats com la natació i els programes aeròbics aquàtics poden ser de gran ajuda. D’altra banda, l’entrenament dedicat a la resistència, mitjançant material addicional com suros o xurros, pot contribuir a augmentar la força muscular. Per últim, per gestionar i millorar l’espasticitat i no perdre rang de moviment, són aconsellables els estiraments, que són més fàcils de realitzar a l’aigua degut a la flotabilitat i a la pressió hidrostàtica.

No hi ha estudis que mostrin que les teràpies aquàtiques comporten inconvenients per a les persones amb EM, encara que aquestes han de tenir en compte algunes recomanacions per realitzar aquest tipus d’activitat amb la màxima seguretat possible.

És important comprovar la temperatura de l’aigua de la piscina abans d’entrar-hi, hidratar-se adequadament durant els exercicis, i evitar realitzar-los si les temperatures són molt altes i humides. La majoria d’accidents en aquest medi tenen lloc durant l’entrada i la sortida de la piscina, sobretot, es produeixen caigudes degudes a la falta d’equilibri. Per tant, la persona afectada ha d’anar amb especial cura en aquests moments. També és important tenir en compte que les persones que pateixen problemes de deglució (ennuegaments freqüents) o incontinència urinària hauran de consultar aquests símptomes amb el metge abans d’iniciar aquest tipus d’exercici. Finalment, la persona amb EM disposada a realitzar aquest tipus de teràpia haurà de valorar certs aspectes per escollir la piscina més adient: la localització propera al domicili o al lloc de feina, la compatibilitat d’horaris amb la feina o altres activitats, l’accessibilitat a les diferents àrees del centre, sobretot si es pateixen problemes de mobilitat, la qualificació dels professionals que hi treballen, i la temperatura de la piscina.

 

Aquatic exercise & multiple sclerosis: a healthcare professional’s guide. Multiple Sclerosis Association of America (MSAA), 2013 [accés: 6 de febrer de 2014]. Disponible a: https://mymsaa.org/PDFs/aqua-patient-pub.pdf