Esclerosi múltiple: consells per a la transició a un nou tractament

El tipus més comú d’esclerosi múltiple és l’esclerosi múltiple recurrent-remitent (EMRR). En aquesta forma, els símptomes arriben en forma de brots, és a dir, apareixen durant un període de temps i després milloren parcialment o totalment.

A l’EMRR se solen prescriure Tractaments Modificadors de la Malaltia (TMM). Aquest tipus de fàrmacs tenen l’objectiu de disminuir el nombre de brots i evitar que es generin noves lesions en tot el sistema nerviós central. Els TMM controlen la neuroinflamació en fases primerenques de l’esclerosi múltiple, la qual cosa repercuteix sobre la neurodegeneració a llarg termini. No suavitzen els símptomes, però aconsegueixen modificar l’evolució de la malaltia.

Avui disposem de més de 15 tractaments modificadors de la malaltia diferents. El tractament es planteja de manera individualitzada en cada cas, però en general, es comença amb un dels fàrmacs de primera línia, que actuen sobre el sistema immunitari, habitualment sense provocar immunodepressió. Si no es produeix la resposta esperada, llavors el neuròleg pot prescriure un dels fàrmacs de segona línia que solen ser més eficaços, però poden presentar efectes adversos més greus.

La transició d’un tractament a un altre no sempre és del tot fàcil. Perquè sigui la més segura i efectiva possible, et donem aquests 3 consells:

1. Assegura’t d’entendre tots els canvis relacionats amb el nou tractament

Canviar de tractament pot implicar una rutina completament nova. Tant si el canvi es fa entre fàrmacs de primera línia, com si es canvia a un de segona o tercera línia, pot haver-hi un canvi de dosi. És important assegurar-se que la dosi del nou fàrmac és la correcta.

D’altra banda, la via d’administració també pot variar. Mentre que alguns s’administren per via endovenosa al centre hospitalari, altres es prenen per via oral o mitjançant injecció a casa.

Abans de sortir de la consulta mèdica, assegura’t que entens completament totes les instruccions del nou tractament i que tens els canvis per escrit.

2. Complementa el nou tractament amb la pròpia cura

Hi ha molts estudis que demostren que l’adopció d’hàbits saludables té un efecte significatiu sobre l’evolució de l’esclerosi múltiple.

Cuidar-se també pot facilitar una mica la transició entre tractaments. Pots començar:

• Seguint una dieta sana i equilibrada.
• Evitant el tabac.
• Fent passejos diaris: et pots buscar un company o companya de passejos, especialment si sents certa inseguretat.
• Analitzant si dorms adequadament. Si no es dormen les hores suficients resulta més complicat determinar si la fatiga està relacionada amb els efectes secundaris del nou tractament, amb un brot o la manca de son.
• Cuidant el benestar mental i emocional: el ioga i el taitxí són pràctiques útils per a l’estrès alhora que tonifiquen i coordinen. Una altra gran eina per millorar l’estat d’ànim general i la perspectiva de tot és la meditació.

3. Participa en el seguiment: registra símptomes i possibles efectes secundaris

Per garantir que el nou tractament està funcionant és important participar activament en el seguiment i, poder aportar tota la informació necessària al teu metge en les visites. Per exemple, sovint es passa per alt el seguiment del dolor.

Fer un registre diari dels símptomes pot ser útil per detectar patrons. Pots prendre nota dels factors desencadenants, com l’estrès o el clima. Aquesta informació ajudarà al teu metge a veure si el nou tractament està funcionant com ho hauria de fer.

També és rellevant estar informat sobre l’aparició de possibles efectes secundaris i, un cop començat el nou tractament, fer-ne un seguiment. El metge et pot ajudar a avaluar els avantatges i desavantatges associats a cada tipus de tractament.

Els efectes secundaris comuns inclouen:

• Depressió
• Diarrea
• Fatiga
• Símptomes similars a la grip
• Debilitament del cabell
• Mal de cap
• Nàusees

Els efectes secundaris més greus inclouen disminució dels glòbuls blancs o vermells, augment de la pressió arterial i infecció. No obstant això, aquests són menys comuns.

Finalment, consultar amb el neuròleg o el personal d’infermeria, amb quina freqüència s’han de realitzar controls o analítiques. Complir amb aquestes recomanacions ajudarà a detectar efectes adversos que tenen lloc de manera asimptomàtica, però que també cal tenir en compte.

A l’EMRR trobar el tractament modificador de la malaltia adequat pot acabar sent un procés de prova i error, però amb temps i paciència, es pot trobar. Continua treballant amb el teu metge informant de qualsevol símptoma o possible efecte secundari que puguis tenir.

Referència

3 Ways to Ease the Transition to a New RRMS Medication. healthline.com