Nous tractaments per a persones amb EM en formes recurrents

Les formes en brots o remitents-recurrents de l’esclerosi múltiple viuen un moment d’eclosió de nous medicaments. De fet, en els últims 10 anys, han anat apareixent nous fàrmacs per tractar els símptomes i millorar l’evolució de l’EM en aquesta forma concreta de la malaltia. A continuació, repassem els més destacats i en detallem els més nous.

Les persones amb esclerosi múltiple en brots o remitent-recurrent poden rebre tractaments farmacològics i no farmacològics (si tenim en compte la rehabilitació física i el suport emocional). En comparació als afectats per les formes progressives de la malaltia, els individus que es troben en aquesta situació poden beneficiar-se d’aquests tractaments per millorar-nw els símptomes , reduir la durada i la discapacitat dels brots i reduir la freqüència de la seva aparició.

En els darrers 10 anys, la investigació ha avançat i han sorgit diversos fàrmacs per l’EM, sobretot en les fases més inflamatòries de la malaltia. De fet, han aparegut recentment tractaments per a símptomes que, fins ara, no tenien possibilitat de tractar-se. En aquest sentit, podem parlar de tractaments simptomàtics i de tractaments immunomoduladors.

 

Tractaments simptomàtics i immunomoduladors

En l’àmbit de nous tractaments simptomàtics destaca la Fampyra. Es tracta d’un fàrmac oral per millorar la deambulació, tenint en compte que aquesta afecta a un 60% dels pacients i que es considera un dels aspectes més discapacitants de la malaltia. En aquest sentit, cal remarcar que no tots els pacients són responedors (un 38%). Els beneficis d’aquest medicament són independents del tipus d’EM de cada persona, dels tractaments que se segueixin i del grau de discapacitat que tinguin.

En el camp dels immunomoduladors, trobem nous tractaments injectables i no injectables

Els tractaments injectables presenten una baixa adherència per part dels pacients, que en un 25% dels casos es cansen d’aplicar-se la injecció; a més, tenen poc efecte sobre la progressió de la malaltia.

D’altra banda, solen presentar problemes com la freqüència d’administració, els efectes generals i les possibles lesions locals que aquestes poden ocasionar per la injecció.

 

Pel que fa als tractaments immunomoduladors no injectables, aprovats recentment a Espanya trobem:

Teriflunomida

El seu nom comercial és Aubagio. Es tracta d’un comprimit oral que es pren un cop al dia i que està dirigit a tractar les persones afectades d’EM amb brots. De fet, s’ha comprovat que els redueix en un 31-36%. Pel que fa a la progressió de la discapacitat continguda, la disminueix en un 30%. A més, evita en un 80% les noves lesions en RM.

Les persones afectades solen presentar un bona tolerància a aquest tractament, malgrat que és possible que es donin efectes secundaris com diarrea o aprimament del cabell. Cal, a més, en prendre-la, sotmetre’s a un control analític del fetge inicialment molt freqüent.

Dimetilfumarat

Més conegut com Tecfidera, es tracta d’un comprimit oral que es pren dos cops al dia. Redueix els brots en un 44-53% i té un perfil anti-inflamatori i, possiblement neuroprotector. Pel que fa a la progressió de la discapacitat, la disminueix en un 38%, i les noves lesions en RM en un 90%.

Aquest tractament també té un bon perfil de tolerància malgrat que pot provocar dolor abdominal transitori, envermelliment facial transitori i és també recomanable portar un control analític de la sang i també del fetge.

Alemtuzumab

Anomenat comercialment Lemtrada. És un tractament endovenós que es pren únicament durant 5 dies seguits el primer any i durant 3 dies el segon. Es tracta d’un fàrmac a considerar en formes actives de la malaltia. Malgrat això, cal tenir en compte que en un 30% dels casos es poden donar efectes adversos hematològics, de la tiroides o dels ronyons.

 

Quant a tractaments immunomoduladors injectables, s’espera que en breu s’aprovi l’ús de:

– Peg-interferó BETA 1A

Es tracta d’un Avonex® amb més estabilitat a nivell de la sang. Els assajos han demostrat que, administrat cada dues setmanes, redueix en un 37% els brots anuals, en un 39% el risc de patir-los, en un 33% el risc de progressió de la discapacitat i en un 67% el nombre de noves lesions a la RM. Presenta la mateixa eficàcia clínica i RM que l’Avonex® però amb una millor tolerància.

Copaxone® 40 mg

Igualment, presenta una millor tolerància que el de 20 mg, tot i comptar amb la mateixa eficàcia clínica i en RM. En aquest cas, s’administraria tres cops a la setmana.

Aquests han demostrat bona eficàcia clínica, bon perfil de seguretat i tolerància en les persones afectades i a més, destaquen per la comoditat en la posologia.

Malgrat això, la situació ideal passa per un tractament personalitzat. De fet, hi ha moltes variables que influeixen en la selecció d’un tractament. Es tracta que aquest estigui adaptat a les condicions, a la situació i a les circumstàncies de cada persona afectada, la qual, alhora, s’implica i participa de la seva malaltia i col·labora amb els professionals en un procés de decisió compartida pel que fa al tractament.

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!