Idioma:CA ES

Quins són els tractaments farmacològics?

Tractament en les formes progressives de l'esclerosi múltiple

 

Dr. Jaume Sastre-Garriga - 09/07/2015     Comentar

Malgrat que en els darrers 50 anys els avenços en el tractament de l'esclerosi múltiple han estat molt significatius, hi ha una clara diferència entre els fàrmacs disponibles per a les persones afectades per les formes en brots de l'EM i els disponibles per a les persones afectades per les formes progressives. De fet, l'eclosió de nous fàrmacs per a l'EM remitent-recurrent contrasta amb l'existència de pocs tractaments per a l'EM secundàriament progressiva i de cap per a la primàriament progressiva. En aquest sentit, el suport a la investigació és la clau.

Els darrers trenta anys han sorgit més de 10 fàrmacs dedicats a tractar l'esclerosi múltiple recurrent-remitent. Per a les formes secundàriament progressives, però, només existeixen dues opcions possibles: Mitoxantrona i Interferó Beta. Així ho mostren les següents imatges comparatives:

Font: Dr. Jaume Sastre-Garriga

Font: Dr. Jaume Sastre-Garriga

-Interferó beta-1b i 1a subcutanis: recomanats per a pacients amb EM secundàriament progressiva i activitat clínica en forma de brots per tal de disminuir-ne la freqüència i alentir l'augment de la discapacitat mesurada amb l'escala EDSS.

-Mitoxantrona: s'aconsella en persones amb EM secundàriament progressiva amb brots o amb EM remitent recurrent agressiva en el cas que no responguin al tractament mèdic adequat i que presentin evidència d'inflamació activa.

El Natalizumab, comercialment anomenat Tysabri(R), es troba en avaluació en un assaig clínic en les formes secundàriament progressives. S'espera conèixer el resultats d'aquest assaig clínic en un futur a curt termini. Actualment també hi ha assajos clínics en marxa per a l'avaluació del Siponimod com a tractament de les formes secundàriament progressives; dades preclíniques confirmen que aquest fàrmac entra al Sistema Nerviós Central i que, modulant els receptors S1, pot impactar en la inflamació i degeneració del Sistema Nerviós Central. Aquest assaig, que es troba en fase III, vol avaluar si el Siponimod com a teràpia oral diària pot retardar la progressió de la discapacitat en pacients afectats per EM secundàriament progressiva. L'estudi es fa a 30 països amb una mostra d'un total de 1530 pacients.

L'esclerosi múltiple primàriament progressiva es caracteritza per la progressió de la discapacitat des del principi, sense brots però també sense millores franques.

Cal destacar que no s'han localitzat diferències genètiques clares entre l'esclerosi múltiple a brots i l'esclerosi múltiple primària progressiva.

De moment però, no hi ha evidència d'eficàcia per a cap fàrmac per al tractament de les persones afectades d'esclerosi múltiple primàriament progressiva. Entre els assajos més recents que s'han dut a terme i que han esdevingut negatius hi ha el Fingolimod i el Rituximab. En el moment actual s'estan realitzant assajos amb Ocrelizumab i Laquinimod. Recentment s'ha demostrat que la biotina a megadosis podria ser efectiva per a reduir la discapacitat en aquestes persones, però queden més assajos a realitzar per a confirmar aquests resultats preliminars.

Així doncs, les formes progressives requereixen encara molta més recerca. Per tal d'aconseguir-la, recentment ha nascut la International Progressive MS Alliance, formada per Federacions d'EM d'arreu del món unides perquè aquesta recerca pugui tenir finançament i que les formes progressives de l'EM, i sobretot les primàriament progressives, disposin, en un futur no llunyà, de tractament.

  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació