Com escollir fonts d’informació de confiança per saber més sobre l’EM?

Disposar d’informació fiable sobre salut és quelcom important per prendre decisions. La millor i la primera opció ha de ser acudir a un professional mèdic que donarà resposta a moltes qüestions relacionades amb la malaltia. Internet també és una eina molt útil que ha posat al nostre abast una gran quantitat d’informació i que facilita als pacients consultes de forma ràpida. No obstant això, es recomana consultar webs fiables i contrastar la informació amb especialistes.

Fins ara, se sabia molt poc sobre les fonts que consulten les persones amb EM per conèixer més profundament la malaltia, el grau de confiança que hi dipositen o com varien les fonts en funció de les característiques del pacient. Un estudi nord-americà que s’acaba de publicar ha investigat totes aquestes qüestions. Els resultats mostren que un 89% dels afectats d’EM cerquen informació de salut de forma habitual utilitzant qualsevol mitjà a l’abast.
Internet representa la primera font d’informació dels pacients d’esclerosi múltiple, per saber més de salut en general, en concret per al 73% dels participants en l’estudi, i també per tal de conèixer millor l’EM (59%). La segona font és la consulta directa al metge (8%).
Els pacients més joves, amb menys discapacitat i uns ingressos anuals més alts són els qui fan un ús més intensiu dels mitjans de comunicació i d’Internet, tal i com indiquen els resultats de la recerca. No obstant això, el coneixement del metge és la font que dóna més confiança a pràcticament tots els afectats d’EM (97%). Avui dia, només el 22% dels pacients confia en la informació que troba a la xarxa i dos de cada deu persones amb EM creu que li costa massa esforç trobar la informació que necessita, independentment del mitjà. A més, gairebé un terç dels pacients (el 31%) considera que el que recull és difícil d’entendre i quatre de cada deu té dubtes sobre la qualitat de la informació que troba.
D’altra banda, l’augment de l’ús de les xarxes socials i de les plataformes per l’intercanvi d’informació personal de salut entre pacients estan canviant radicalment els patrons de comunicació.
A Internet, els afectats també duen a terme altres activitats relacionades amb l’EM, com cercar professionals de la salut (34%), comprar medicaments (34%), comunicar-se amb els metges (31%), buscar informació sobre dietes i activitats físiques (31%), emmagatzemar informació personal de salut (resultats de proves, cites amb els metges, etc.), descarregar informació a aparells portàtils, unir-se a grups de suport virtuals per a persones amb EM i escriure a blogs. Hi ha moltes associacions i entitats dedicades a estudiar la difusió de la salut a Internet i a definir els requisits de qualitat. Entre elles, hi trobem les nord-americanes Food and Drug Association, la American Medical Association o la Health On the Net Foundation. A continuació us oferim una sèrie de pautes útils tant per als pacients que cerquen informació a la xarxa, com per als metges:
  • Escollir un recurs d’informació de salut a Internet és com escollir un metge: s’ha de destriar i comparar opinions i criteris.
  • Les fonts d’informació han de ser identificables. Quantes més dades identifiquin aquestes fonts i els col·laboradors del lloc web, millor.
  • Cal desconfiar dels webs que es venen com a únics o els millors.
  • Un enllaç no pressuposa que la qualitat del lloc web de destí sigui la mateixa que la del lloc web d’origen.
  • Cal tenir en compte si la gestió professional i la revisió del lloc web es duu a terme per un comitè d’experts ben identificats.
  • La data d’actualització és molt important, ja que el coneixement mèdic evoluciona permanentment.
  • S’ha d’estar alerta amb la publicitat que hi hagi al lloc web, que haurà d’estar indicada d’una manera clara per a que no es barregi amb els continguts mèdics.
  • Cal evitar els diagnòstics i els tractaments online.
  • En cas que el pacient doni informació personal, ha d’existir un compromís exprés sobre la confidencialitat amb l’objectiu de preservar la seva intimitat.
  • Sempre s’ha de tenir sentit comú: consulteu diverses fonts, desconfieu dels remeis miraculosos i llegiu la lletra petita.
Existeixen mesures que garanteixen que la informació mèdica que es publica a la xarxa és de qualitat. A l’Estat espanyol, existeixen iniciatives com Honcode, Web Mèdica Acreditada (WMA) del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), o el projecte Webs Médicas de Calidad (WMC), que garanteixen que la informació publicada és veraç i contrastada. Aquest web, l’Observatori de l’Esclerosi Múltiple de la FEM, compta amb l’acreditació Web Mèdica Acreditada, que es basa en un Codi de Conducta. El distintiu certifica que el contingut del web ha passat per un mínim de dues avaluacions independents realitzades per un Comitè Permanent, una Comissió Delegada i un Comitè Tècnic. L’Observatori també compta amb l’aval del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Fonts d’informació: Marrie, R. A (coord). Preferred Sources of Health Information in Persons With Multiple Sclerosis: Degree of Trust and Information Sought. Journal of Medical Internet Research, 2013 [accés: 2 de juliol de 2013]. Disponible a: http://www.jmir.org/2013/… Núñez Gudás, M. Criterios para la evaluación de la calidad de las fuentes de información sobre salud en Internet. Acimed, Sociedad Cubana de Ciencias de la Información, vol. 10, 2002 [accés: 2 de juliol de 2013]. Disponible a: http://bvs.sld.cu/revistas/aci/vol10_5_02/aci05502.htm
Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!