Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Aspectes psicològics

El procés de dol en l'esclerosi múltiple

 

04/07/2019     Comentar
Esclerosis múltiple duelo

El diagnòstic d'esclerosi múltiple actua com un episodi traumàtic que dona inici, de manera natural i adaptativa, a un procés de dol que culmina amb l'acceptació.

La importància de validar les emocions i gestionar-les és essencial per a les persones, tant en moments positius com en moments conflictius. En el cas de l'esclerosi múltiple, el moment del diagnòstic actua com un episodi vital traumàtic que podria generar estrès sostingut en el temps, sentiments de tristesa i angoixa. Per aquest motiu, gestionar les emocions és igual de necessari que anar a les visites mèdiques.

Especialment, el moment del diagnòstic funciona com el "tret de sortida" per realitzar el procés de dol. En psicologia es defineix 'dol' com el procés d'adaptació emocional que vivim després d'una pèrdua. En aquest cas, el dol que pot experimentar una persona davant el diagnòstic d'esclerosi múltiple és la pèrdua del seu estat de salut.

No obstant això, diferents estudis transversals han trobat que moltes persones bloquegen emocionalment aquest procés per falta d'expressió i comunicació emocional o per manca de coneixement sobre els processos emocionals. Aquest fet "encapsula" les emocions relacionades amb la malaltia i les congela creant una realitat de control emocional "fictici" sobre l'esclerosi múltiple. Aquests sentiments no només afecten la persona acabada de diagnosticar, sinó que també afecta als seus familiars més propers, i amics íntims.

Fases del procés de dol en l'esclerosi múltiple

Els estudis que s'han realitzat sobre el procés de dol indiquen que les persones passen pels següents estats emocionals:

1. Primera fase – xoc emocional

Després del moment del diagnòstic apareixen emocions intenses, ambigües o inesperades dirigides per la por. Val a dir que una de les respostes més naturals a la intensitat emocional és el bloqueig emocional (moment en el qual no hi ha reacció emocional, et sents "paralitzat"). La durada d'aquest estat pot ser d'hores a dies. En aquesta primera fase és important que les emocions flueixin tal com es sentin (cridar, plorar, parlar) amb l'objectiu de començar a processar la realitat.

2. Segona fase - negació

Després del diagnòstic, l'ànim tendeix a pujar provocant un estat de falsa eufòria / força, amb l'objectiu de continuar amb el mateix ritme vital existent abans del diagnòstic. En aquesta fase són recurrents els pensaments com "S'han equivocat”, "Estic bé", "Jo no tinc EM", "No vull anar al metge".

3. Tercera fase – ira/tristesa

S'ha trobat en diferents estudis que l'ànim de les persones en procés de dol comença a disminuir posteriorment d'haver emprat alts nivells d'energia mantenint el mateix ritme vital i emocional que portaven. En aquest moment, s'inicia el procés d'acceptació real de l'esclerosi múltiple. Normalment, les persones diagnosticades s'adonen en aquesta fase de la necessitat d'ajuda psicològica amb pensaments com: "No és just, per què ha de passar-me això a mi?", "Què he fet per merèixer això?", "La gent no m'entén", "No importo als demés", "Em sento sol ".

4. Quarta fase -  negociació

Després de realitzar la primera baixada anímica, la persona comença a ser conscient de les seves emocions, pors, inseguretats, estratègies i habilitats generades per l'esclerosi múltiple.

5. Cinquena fase - acceptació

Finalment, després de l'aprenentatge emocional en el procés de dol, la persona és capaç de connectar i desconnectar del dolor, i integrar l'esclerosi múltiple en la seva estructura emocional com un component més de la seva vida. És important emfatitzar que, tot i aconseguir i fomentar estratègies d'acceptació cap al diagnòstic, el treball emocional és diari i continuat. Algunes persones amb esclerosi múltiple a la clínica psicològica verbalitzen "Jo no lluito contra l'esclerosi múltiple, lluito pel aprendre cada dia a portar-me millor amb ella".

 

En totes les fases del procés de dol, és important la comunicació de les emocions ja que aquestes fomenten la sensació de control, la confiança, la intimitat, i un millor ajust de la malaltia en el dia a dia.

Malgrat que aquest procés és natural i adaptatiu amb el temps, en algunes persones les emocions negatives arriben a cronificar-se. Si fos el cas, és important anar a un professional de la salut mental amb l'objectiu de canalitzar el bloqueig cap a l'acceptació.

 

Referència:

Kübler-Ross, Edlich, R. (1994). On death and dying in the emergency department, Journal of Emergency Medicine. 10(2), 225-9.

Revisat per: Sara Navarro Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (colegiada nº 23.565)
  • Valora aquest contingut: 

1 comentari

  1. Dolors, a les 27.08.2019
    També crec que en aquest procés hi juga un paper important l'avenç de la malaltia. Si aquesta es porta bé i el brot segueix estable i no avança amb nous brots, tot és més fàcil. En el meu cas, la vaig afrontar bé des del principi, tot i que parlar-ne em feia plorar. Ara ja en puc parlar amb tota normalitat (no us negaré que és un tema que em posa trista, però quan n'haig de parlar ho faig creuant dits i pensant dins meu "siusplau queda't quieteta així com estàs i deixa'm gaudir de la meva família un llarg temps més!")

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació