Guia sobre personalitat, conducta i esclerosi múltiple

Les persones amb esclerosi múltiple poden experimentar canvis en la seva forma de pensar, parlar, sentir, comportar-se i expressar-se. Tot i que no totes les persones amb EM s’enfronten a aquests canvis, quan apareixen, tant la persona amb EM com aquelles que l’envolten es poden sentir confoses i angoixades.

Els canvis de comportament i personalitat poden ser un tema més tabú. A més, altres símptomes, i la falta d’informació poden fer que moltes persones arribin a conclusions errònies. Aquests canvis poden aparèixer i desaparèixer, arribar a ser permanents, ser lleus i imperceptibles o, al contrari, ser més visibles per als altres que per la mateixa persona.

No totes les persones amb EM s’enfronten amb aquests canvis, però, quan apareixen, tant la persona amb EM com aquelles que l’envolten es poden sentir confoses i angoixades.

Per què l’esclerosi múltiple afecta la personalitat i la conducta

Els canvis en la conducta per l’esclerosi múltiple poden tenir causes tant orgàniques (canvis al sistema nerviós central) com psicològiques, o fins i tot farmacològiques.

Quan el motiu dels canvis de conducta és psicològic, aquests acostumen a anar acompanyats de diferents sentiments. Un exemple seria la tristesa, la frustració o la ràbia. Això succeeix com a resultat de les alteracions en l’estat de salut, en la situació laboral o en altres situacions vitals.

Quan la causa és orgànica, però, la mateixa evolució de la malaltia és la que provoca les transformacions. Això es produeix a causa dels canvis que l’EM ocasiona en diferents parts del cervell i de la medul·la espinal. En aquests casos, pot resultar molt més difícil comprendre els canvis de conducta i conèixer com afrontar-los.

Alguns dels canvis de conducta que poden aparèixer amb més freqüència a causa de l’EM són:

• Depressió: els fàrmacs, la psicoteràpia o una combinació dels dos poden ajudar amb els símptomes depressius i a reconduir pensaments i idees relacionades amb els efectes de l’EM. 
• Eufòria: pot estar associada a una menor capacitat d’autocrítica i a problemes cognitius. També pot provocar que qui ho experimenta tingui dificultats per acceptar ajuda.
• Labilitat emocional / fluctuacions emocionals: es tracta de reaccions desproporcionades de riure, ira o plor. En la majoria dels casos, és més fàcil fer-hi front si les persones entenen i reconeixen els seus símptomes.
• Aplanament afectiu: es dona quan la persona no sent realment la felicitat, la tristesa o la ira. Altres persones poden malinterpretar aquest símptoma com a falta d’interès o com un problema en la relació. 
• Conducta desinhibida: es pot manifestar com una disminució de l’empatia, la cordialitat o la consideració pels altres. En aquests casos, la persona és totalment inconscient de l’efecte que el seu comportament provoca en la resta de persones.
• Manca d’iniciativa: algú amb falta d’iniciativa pot ser capaç de seguir fent alguna activitat un cop ha començat, però ser incapaç de donar el primer pas. Això pot frustrar l’entorn de l’individu, que ho malinterpreta com a falta de ganes o mandra.

D’una banda, alguns dels fàrmacs que s’administren per als símptomes de l’EM poden provocar canvis transitoris en el comportament o en l’estat d’ànim. D’altra banda, els fàrmacs poden ser útils per alguns dels símptomes psicològics relacionats amb l’EM, com els antidepressius, que poden ajudar tant a les persones que estan deprimides com a aquelles que mostren dificultats per controlar les seves emocions.

Accés al document original

Guia sobre personalitat, conducta i esclerosi múltiple. 

Autors:

Aquesta guia ha estat elaborada pels membres del SIG de psicologia i neuropsicologia del RIMS i la traducció és de María Jesús Arévalo i Elisenda Anglada, psicòlogues de la Unitat de Neurorehabilitació de la Fundació a Barcelona, i de la Dra. Ingrid Galán del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat).