Idioma:CA ES

Aspectes psicològics

La cadira de rodes, una solució més que una enemiga

 

02/06/2017     Comentar
silla ruedas esclerosis múltiple

“No vull acabar en una cadira de rodes” és una frase que habitualment passa pel cap de les persones amb esclerosi múltiple, que sovint desconeixen que gràcies als tractaments actuals cada vegada menys persones la fan servir.

L’ús de la cadira de rodes no és cap final, ja que moltes persones que tenen esclerosi múltiple poden viure amb l’assistència d’aquesta eina i d’altres. És una ajuda més i en cap cas cal tenir-li por.

Pensar que s’acabarà en una cadira de rodes en cap cas ajuda a les persones amb EM; no s’han d’avançar fets i, si arriba aquesta situació, cal ser positiu i acceptar les noves oportunitats que sorgeixen de portar una cadira de rodes. Hem de pensar en les seves avantatges: permet llargs desplaçaments, poder fer sortides i fomenta la independència de moviment.

 

Estigma i acceptació

No només existeix una por pel fet de perdre la mobilitat. Hi ha un estigma associat a l’ús de la cadira de rodes que ha estat creat de manera col·lectiva. El fet de sentir-se exclòs i aïllat de la resta fa que sigui més difícil acceptar la cadira de rodes i molts preferirien arriscar-se a caure o a fer-se mal que ser vistos utilitzant-ne una.

Així doncs, cal educar la societat, i els afectats d’EM, en la visió que tenen de la cadira de rodes, i poder comprendre el gran servei i ajuda tècnica que dona. Gràcies a la cadira de rodes es podran realitzar activitats que sense seria de tot impossible de fer. Així que si arriba el moment d’accedir a aquest suport tècnic, cal tenir molt en compte valorar els seus beneficis i deixar enrere els possibles desavantatges i estigmes socials.

 

Viure el dia a dia sense pensar en el futur

El diagnòstic de l’EM comporta un futur incert. Però quan un es posa en el pitjor dels escenaris molt abans que es produeixin no estem vivint en el present. Cal afrontar els reptes tal com arriben, sense pensar en un futur molt llunyà o fer prediccions de coses que potser no s’arriben a materialitzar.

 

Recerca

Ningú vol patir l’EM amb una discapacitat que comporti l’ús de la cadira de rodes. Això no significa que no es puguin expressar les pors, però tampoc s’haurien d’alimentar. Les persones que utilitzen les cadires de rodes poden tenir por de perdre la independència o d’haver d’anar per un món que segueix sense posar les coses fàcils. Por de ser jutjades o estigmatitzades, abandonades per una societat que ignora les discapacitats. Però del que no s’ha de tenir mai més por és de la cadira de rodes així com tampoc se’n té del fisioterapeuta. Tant la cadira com el fisioterapeuta hi són per ajudar.

 

Accés al document original:

  • Valora aquest contingut: 

4 comentaris

  1. Laura Montolio, a les 20.06.2017
    Totes les eines són bones, per nosaltres i per a la gent que ho necessiti!!
    Per això hi són!! El que NO ens podem permetre és quedar-nos tancats a casa!
  2. ruben esteban giordano, a les 20.06.2017
    En 1997 me diagnosticaron EM. Soy medico y dejé de ejercer. Hoy me he comprado un scooter de cuatro ruedas porque mi vivienda es demasiado grande y me cansaba demasiado con andadores y bastones. Me traslado en scooter y me movilizo con seguridad, agarrándome donde puedo. Además, uso bastones canadienses cuando salgo en mi vehículo adaptado. Ahora quiero comprarme una plataforma para subir mi scooter y lograr independencia para moverme por mi localidad.
    1. jose, a les 10.08.2018
      Qué bueno por usted Doctor y por aquellas personas que tienen esa facilidad. Pero hay aquellas que como nosotros no tenemos esa facilidad debido a la situación política y social que viven nuestros países. Donde se debería tener una política a nivel de salud y priorizar estos casos... Pero como dice el dicho... Sálvese quien pueda... Así que el sufrir de alguna patología como esta se hace más cuesta arriba. Solo confiando en Dios y nuestros propios medios para continuar adelante...
  3. Claudio, a les 25.06.2017
    Estos artículos ayudan muchísimo, sobre todo para ver que la vida puede seguir teniendo aliciente.

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació