La depressió en persones amb esclerosi múltiple

Els canvis en l’estat d’ànim i en el comportament, com pot ser la depressió, són freqüents en les persones amb esclerosi múltiple. Aquestes alteracions poden resultar poc evidents a primer cop d’ull, però no per això són menys importants.

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que consisteix, entre altres coses, en un sentiment de tristesa constant i una pèrdua d’interès a dur a terme diferents activitats. És un dels símptomes més comuns entre les persones amb esclerosi múltiple. Pot durar setmanes o mesos i, en la majoria de casos, repercuteix en diferents aspectes de la vida, com l’àmbit laboral, el familiar i el personal.

El trastorn depressiu es pot mostrar de diferents maneres, ja sigui amb sentiments de tristor i culpa, pèrdua d’interès, enuig i irritabilitat… En molts casos, els mateixos símptomes de la depressió es poden confondre amb els de l’EM i, per tant, és difícil diferenciar-ne l’origen real. Per exemple, els trastorns alimentaris, del son, la fatiga i la falta de desig sexual són reaccions que poden derivar d’ambdues causes.

Quan les alteracions en l’estat d’ànim són una reacció al diagnòstic no podem parlar pròpiament de depressió, sinó de reacció de dol. En aquests casos, ens trobem davant una reacció normal i esperada, que no cal tractar i que es resol en un període de temps variable. Tot i això, s’ha comprovat que és molt útil fer un acompanyament en aquests processos.

Les causes de l’aparició de la depressió en les persones amb esclerosi múltiple són diverses en cada cas i, en ocasions, és difícil reconèixer l’origen del trastorn

Símptomes de la depressió 

Si bé tothom pot patir una època puntual de tristor, la depressió es caracteritza per mostrar una sèrie de símptomes durant un mínim de dues setmanes, durant una gran part del dia i quasi cada dia. Aquests símptomes inclouen:

  • Sentiments de tristor, ganes de plorar, buit, falta d’esperança.
  • Pèrdua d’interès o plaer en activitats del dia a dia.
  • Irritabilitat, enuig o frustració per coses amb poca importància.
  • Trastorns del son (sigui insomni o bé dormir massa).
  • Fatiga.
  • Falta de gana o menjar en excés. 
  • Sentiments d’inutilitat o de culpa.
  • Dificultats per pensar, concentrar-se, prendre decisions o recordar coses.
  • Pensaments freqüents sobre la mort o el suïcidi.

En tot cas, quan apareixen els símptomes de depressió cal donar-li la mateixa importància que amb qualsevol altre símptoma:

  • Qualsevol persona amb EM pot tenir depressió, en qualsevol moment de la vida. Tenir un major grau de discapacitat no vol dir tenir un major risc de depressió.
  • La depressió no és un símptoma de debilitat, o de falta de voluntat. Com qualsevol altre símptoma, no ens ha de provocar vergonya ni cal amagar-ho o minimitzar-ho.
  • No es pot prevenir o controlar la depressió només amb força de voluntat. Els medicaments, la psicoteràpia o una combinació de les dues ens pot ajudar a superar-la.

És important observar la repercussió que aquest trastorn de l’estat d’ànim té en les condicions físiques de cadascun i les conseqüències que se’n deriven en els diferents aspectes de la vida.

Una causa rellevant de depressió té a veure amb el dany neurològic que l’esclerosi múltiple pot provocar al cervell. Segons quina sigui la zona lesionada, pot afavorir que apareguin comportaments fàcilment atribuïbles a un estat d’ànim deprimit.

La depressió pot tractar-se i en la majoria de casos no suposa un trastorn permanent

Tractaments per la depressió amb esclerosi múltiple

Els tractaments són diferents per a cada persona, però el primer pas sempre és que la persona sigui conscient del problema. A partir d’aquí, la depressió es tracta normalment de diferents formes: la psicoteràpia i la medicació. Moltes vegades, la parella o la família també poden necessitar ajuda terapèutica, ja que no és estrany que se sentin sobrepassats pels esdeveniments.

Respecte a la medicació antidepressiva, poden comportar efectes secundaris que les persones amb EM han de conèixer. Alguns d’aquests fàrmacs poden resultar útils també per tractar símptomes propis de l’esclerosi múltiple com els trastorns del son, el dolor neuropàtic, l’ansietat i la fatiga.

D’altra banda, la teràpia psicològica serveix per tractar la depressió i, de fet, moltes vegades s’utilitza en combinació amb el tractament amb medicaments. La teràpia psicològica es basa en una demanda per part de la persona amb EM que es concreta en treballar amb un terapeuta de manera activa durant un temps, per aprendre a identificar i gestionar problemes, i per analitzar l’autopercepció, entre molts altres aspectes.

Fonts:

Depression. National MS Society (2018). Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/Symptoms-Diagnosis/MS-Symptoms/Depression 

Depresión (trastorno depresivo mayor). Mayo Clinic (2018). Disponible a: https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/depression/symptoms-causes/syc-20356007#:~:text=La%20depresi%C3%B3n%20es%20un%20trastorno,inter%C3%A9s%20en%20realizar%20diferentes%20actividades.

Aspectos emocionales y cognitivos. MS in focus, Federación Internacional de la Esclerosis Múltiple (2004). Disponible a: http://www.msif.org/wp-content/uploads/2014/09/MS-in-focus-4-Emotions-and-cognition-Spanish.pdf 

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!